Posicionament: Tarifes elèctriques discriminatòries per la indústria catalana

dimarts, 30 maig, 2017
  • Els Enginyers Industrials de Catalunya manifesten que hi ha un tracte clarament discriminatori entre empreses i territoris amb una important pèrdua de competitivitat i un greuge comparatiu innecessari.
  • Al País Basc algunes indústries pagaran peatges inferiors en un 45% respecte de la indústria catalana.

 

Barcelona, 30 de maig del 2017 – L’Associació/Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya manifesta la seva preocupació per l’existència de tarifes elèctriques discriminatòries per la industria catalana.

La factura elèctrica que paguen els consumidors, bàsicament, consta de dos conceptes: l'energia consumida i la potència contractada. El primer es compon del preu de l'energia en el mercat majorista d'electricitat més els costos de gestió i, el segon, dels costos coneguts com a regulats o peatges d'accés.

Incidint una mica més en els anomenats peatges d'accés que paguen tots els consumidors, la seva quantia és variable i depèn fonamentalment de la tensió a la qual es realitza el subministrament, major en Baixa Tensió i menor en Mitja i Alta Tensió.

Per un gran nombre de petites i mitjanes empreses, la tensió de subministrament està compresa entre 1kV i 36kV depenent de l'esquema de xarxa que en el seu dia van construir les diferents empreses elèctriques i, per tant, el consumidor no té opció de triar la xarxa ni la tensió a la que es connecta, la qual ve determinada per la zona geogràfica on s'ubiqui la seva empresa.

Així, a Catalunya, la tensió més comuna en aquesta banda és de 25kV. Al País Basc, per a determinades empreses amb potència contractada superior a 300kW, la tensió més característica és la de 33kV. Cal fer notar que tant les xarxes que alimenten les indústries a 25kV com les que alimenten a 33kV són tècnicament equivalents en tots els seus aspectes. És més, els cables i equipaments que alimenten tant a una tensió com a l’altra tenen les mateixes propietats i característiques d’aïllament.

La Llei 24/2013 establia una banda única de tensions 1kV–36kV i una altra 36kV–72,5kV amb els mateixos peatges per a totes les empreses connectades a cadascuna de les bandes. La primera diferència entre els peatges que paguen les indústries alimentades a 25kV i les de 30kV es va establir a l’aprovació del Real Decret de peatges de 26 desembre de 2014 que definia els peatges de 2015, on es va crear una nova banda de peatge entre 30kV i 36kV, de manera que les indústries connectades en aquest segon nivell de tensió paguessin un peatge d'accés inferior a un 16% aproximadament.

El 2017 se'ns anuncia que per al 2018 aquesta banda de peatge (30kV–36kV) s’eliminarà, aplicant-se els peatges corresponents als de subministrament a tensions compreses entre 36kV i 72kV, que d’aquesta manera amplia el seu rang convertint-se en 30kV–72kV amb uns peatges molt més econòmics.

Tot això en base a acords polítics de caràcter pressupostari difícilment sostenibles des d'un punt de vista tècnic i econòmic.

La realitat és que les indústries que obtenen el subministre a una tensió compresa entre 30kV i 36kV, com és el cas de les del País Basc, passaran a pagar un peatge d'accés de 21,55 euros/kW i any i les que queden subministrades a 25kV, com ara les indústries catalanes, pagaran 39,14  euros/kW i any, el que significa un abaratiment addicional del 45% per a les primeres.

Tot això fa que empreses i indústries connectades a 25kV, similars per potència, consums i, fins i tot, segments industrials a les connectades a tensions superiors als 30kV en d’altres territoris, pagaran una factura elèctrica total entre un 15% i un 20% superior.

En termes tècnics i econòmics l'única diferència real és el territori geogràfic on realitzen la seva activitat, el que significa un tracte clarament discriminatori entre empreses i territoris amb una important pèrdua de competitivitat i un greuge comparatiu innecessari. És una disfunció que cal resoldre.

Davant d'aquesta situació, proposem que s'estableixi un sistema de tarifes amb criteris equitatius de manera que no es produeixin situacions discriminatòries entre empreses similars depenent del territori, com sempre havia estat, evitant així qualsevol alteració artificial de la competitivitat del nostre teixit productiu.