Accedeix al vídeo de la jornada

 

Els diferents agents financers i operadors del transport públic van reclamar la necessitat urgent de plans de finançament a diversos anys vista per poder operar amb condicions, aconseguir inversions i oferir el millor servei a la ciutadania, en la jornada intercol·legial amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports del 14 de març de 2024, i organitzada per la nostra Comissió de Mobilitat.

Pere Calvet, degà del Col·legi d'enginyers de Camins Canals i Ports de Catalunya, va demanar “un esforç en el finançament de les infraestructures. A Barcelona, més d’un milió de persones entren i surten de la ciutat cada dia i col·lapsen la mobilitat. Les inversions seran sostenibles si formen part d’una planificació a llarg termini”. 

Xavier Flores, conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va destacar tres aspectes bàsics perquè el transport públic continuï creixent. En concret, va citar ““el manteniment del sistema amb el compromís de les administracions, la transformació per seguir avançant cap a una flota de busos de zero emissions i més inversió en material mòbil i infraestructures”. Flores va afirmar que “el sector del transport públic costa molts diners, però també aporta grans beneficis a tota la societat, incloent els que no l’utilitzen”.

En la taula sobre Next Generation i el finançament de les infraestructures, Belen Rodríguez, directora general corporativa de SOC Mobilitat, va apostar per la col·laboració publicoprivada perquè “és una combinació que forçosament ha de funcionar, ja que representa el millor dels dos mons, el sentit de servei de l’empresa pública i la innovació i i capacitat d'operar amb eficiència de la privada”. 

Ramón Parra, soci-director d'inversions de Vauban Infrastructure Partners, va advertir que “la falta de projectes d'inversió en el sector infraestructures general és preocupant, des de fa 5 anys i pels propers altres 5”, però va apuntar que “hi ha diners en el mercat i el que els inversors demanen és solidesa i estabilitat en els projectes”. 

Gibet Camós, Senior Clean Urban Transport Engineer del Banc Europeu d'Inversions, va explicar que “treballen alineats amb el Pacte Verd i que inverteixen en tots els aspectes de resiliència de les infraestructures i d’adaptació al canvi climàtic”. 

 

El rol del transport públic en la mobilitat de futur

Manuel Valdés, recentment nomenat director general de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), va destacar que, davant el repte d'absorbir la demanda d’usuaris creixent en el transport públic derivada de la reducció de les tarifes en el darrer any, “la resposta és, més que mai, trobar un model de finançament estable i plurianual (mínim de 4 anys vista)”. En aquesta línia, Míriam Manrique, directora de l'àrea de Finançament de l'ATM, va recordar que “l’ATM té estudiades moltes vies alternatives de finançament del transport públic a banda de les principals (tarifa i aportacions de les administracions), se sap que han de ser compartides, però sobretot finalistes”.

L’economista i expert en mobilitat, Miquel Nadal, va apuntar que se subvenciona el transport públic “per dues raons: equitat i impacte” i va fer una crida a obrir el debat sobre les tarifes, indicant que actualment les reben col·lectius que no les necessiten, per fer-les més eficients en funció de criteris com el corredor o les hores punta, per exemple. Manel Villalante, president del clúster In-Move Railgroup, va afirmar que “no es pot fer un model de finançament si no hi ha un model de tarifació de la mobilitat en conjunt”.

Gemma Mascarell, directora economicofinancera de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar “que la demanda s’ha abaratit, cal fer polítiques de bonificacions més socials. Anys enrere, teníem una capacitat financera més autònoma, ara som captius de les aportacions”. 

En el torn de preguntes, va intervenir el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, José Rodríguez, per dir que “l’escenari polític no serà estable i que serà difícil tirar endavant projectes a més de dos o tres anys vista”. La presidenta  Maria Salamero el va contestar durant el seu discurs de cloenda i va demanar “més lideratge de persones que saben de què estan parlant”, ja que “com pot ser que els enginyers i les enginyeres no estiguem al davant de les conselleries dels temes que ens toquen?”  

 

Accedeix al vídeo de la jornada

Compartir