Els EIC i els FGC commemoren els 100 anys del tren a Les Planes (1916-2016)

dimecres, 19 octubre, 2016

Dimarts 18 d'octubre a les 18:30 hores es va celebrar a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya la commemoració del Centenari del tren a Les Planes (1916-2016). L'acte el va presidir el Degà del COEIC, Jordi Guix, i en representació del President dels FGC, Enric Ticó, el seu Director de Infraestructura n'Albert Tortajada, enginyer de camins. Va ser presentat per l'enginyer Jordi Font-Agustí, investigador en història de la comunicació audiovisual i hi van intervenir els enginyers industrials Joan Carles Alayo, Josep Mª Rovira i Víctor Canosa, que van parlar de les vessants elèctrica, constructiva i operativa del projecte. 

Els tres ponents van coincidir en assenyalar que a principis del segle XX sorgeixen a Barcelona les primeres iniciatives per a comunicar, mitjançant el tren, la ciutat amb els nuclis més importants del Vallès, tot seguint la línia del Tren de Sarrià que funcionava amb èxit des del 1863, i travessant Collserola. L’impulsor principal va ser l’enginyer industrial Carles Emili Montañés, promotor de l’electrificació de la indústria catalana, qui va convèncer l’industrial americà Frank Stark Pearson perquè invertís en el projecte. El resultat va ser la creació de l’empresa Ferrocarriles de Cataluña, SA (FCC) que el 1912 va iniciar les obres del perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes amb la construcció del túnel sota Vallvidrera i després amb els treballs de la resta de la línia. Finalment, el 28 de novembre de 1916, es va fer el primer recorregut en tren entre Pl. Catalunya i Les Planes, amb parada a l’estació de Sarrià.

L’arribada del tren a Les Planes va convertir aquest indret en la destinació d’esbarjo preferida de la societat barcelonina. A partir d’aleshores, cada diumenge milers de persones van començar a aprofitar el dia per a viatjar en el nou tren fins als berenadors de la zona, que van viure una època daurada. L’arribada a Les Planes no va suposar un punt i final, sinó tot el contrari. La línia va continuar creixent fins a Sant Cugat (1917), Rubí (1918), Terrassa (1919), Sabadell Estació (1922) i finalment Sabadell Rambla (1925), tot convertint-la en la línia suburbana més moderna d’Europa.

Els conferenciants van recordar que a la primavera de 1911 es coneix la noticia de l’interès de la Compagnie Générale d’Electricite de desenvolupar projectes hidroelèctrics al Pirineu Català, que desembocarà en la constitució d’Energia Eléctrica de Cataluña, S.A. El juliol de 1911 F. S. Pearson visita Barcelona i estableix un pla de treball. El mateix juliol de 1911, a Toronto (Canadà), té lloc la constitució de Spanish Securities Co. Ltd. El setembre de 1911, també a Toronto, es constitueix la Barcelona Traction, Light & Power, Co. Ltd. i Ebro Irrigation and Power, Co. Ltd. Finalment, el desembre del mateix any es constitueix Ferrocarriles de Cataluña, S.A. i Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A.

Les ponències van anar a càrrec de tres especialistes de primer nivell. El Doctor enginyer industrial Joan Carles Alayo, guardonat amb el premi Prat de la Riba pel seu llibre 'L'electricitat a Catalunya', és especialista en aquest àmbit. Va fer la tesi doctoral sobre l'evolució de la tecnologia elèctrica entre l'any 1880 i 1920, en què explica el desenvolupament de l'electricitat a Catalunya i a l'Estat espanyol en aquest període. En el llibre explica la evolució del sistema elèctric des del seu sorgiment fins a la Guerra Civil

Josep Maria RoviraPresident de la Comissió de Mobilitat i Transport del COEIC, és investigador en la història de la tecnologia ferroviària. A l’època de Pearson i Montañés, explica, hi havia una necessitat creixent d'una comunicació ràpida i eficient entre Barcelona i el Vallès, que la línia existent no acomplia i d'aquí neix la gènesi del projecte dels Ferrocarrils de Catalunya, que resulta impulsat també per la necessitat de trobar clients importants per a la naixent indústria elèctrica i els ferrocarrils en podien ser un dels principals actors.

Al seu torn, Victor Canosa és enginyer industrial, excap de Planejament i Estudis d'FGC, empresa en la qual també va participar en la preservació, restauració i posada en funcionament dels seus trens històrics. Va explicar les principals característiques dels mètodes d'explotació que es van emprar a la línia i les característiques del material mòbil que es va utilitzar a lo llarg dels anys, prestant especial atenció en el material comprat d'origen als Estats Units i a la empresa J.G.Brill, únic a Europa.

Les exposicions es recolzaren en abundant material audiovisual, que incloïa fragments de filmacions de temps passats que il·lustraven les presentacions i una vegada acabades les ponències, es procedí a un animat col·loqui amb el públic assistent.