Compliance, el nou compliment normatiu en la licitació d’obra pública

dimarts, 23 maig, 2017

“La Roser és enginyera industrial. És sòcia i propietària d’Enginyers de l’Obra Pública, SLP. L’enginyeria acaba d’aconseguir l’adjudicació d’un contracte d’assistència tècnica per la direcció d’obra de la reparació d’un edifici logístic situat en un port del Cantàbric. Calia substituir unes escòries siderúrgiques usades com sub-base d’una solera industrial...”

Sota aquest enunciat fictici ha començat l’acte sobre les responsabilitats civil, penal i compliance dels enginyers; els riscos afegits a la responsabilitat professional. L’auditori Pompeu Fabra al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha benvolgut a: l’Antoni Aulés, advocat, el Jordi Echevarria, director comercial de la Mútua dels Enginyers, el Guillem Martin Mosquera, cap de contractació de BIMSA, i l’Esther Tomàs, presidenta de la Comissió d’Acció Professional.

De manera participativa, els assistents han intercanviat les seves opinions i punts de vista sobre les noves normatives que han de complir les enginyeries en la contractació amb el Servei Públic. “Res es podrà fer en aquest país sense el compliance, el nou vector que impactarà i transformarà moltes pràctiques professionals de cara al futur de manera molt positiva”, ha afirmat l’Antoni Aulés, que ha moderat la sessió.

I és que el compliance és un terme americà que ja s’utilitzava als Estats Units als anys vint, però que en els darrers temps està guanyant terreny en el panorama espanyol i europeu. Es podria definir el compliance com la responsabilitat de les persones jurídiques segons la capacitat de control i conducta de les persones físiques que treballen en l’empresa. D’acord amb el Guillem Martín, que representava BIMSA, empresa municipal d’obra pública a Barcelona, el compliance avalua els riscos i busca mesures per evitar que passin, amb l’afegit que, si es provés un delicte penal, no només respondria la persona jurídica sinó també la física.

Aulés ha afegit que es tracta de “generar un escenari perquè les empreses no delinqueixin”. Això s’aconsegueix amb la implementació dels mapes de riscos penals, els protocols d’anticorrupció, de protecció de dades, pòlisses de ciber-riscos, etc.

No només són les empreses licitadores les que hauran de complir amb aquests requisits, sinó també les Administracions. “S’ha de veure si es converteix en una condició bàsica, o en una formalitat amb diferents punts”, ha senyalat Guillem Martin.

“Està en el nostre ADN d’enginyer tenir tots aquests papers en regla; l’únic canvi és que ara es troba sota el paraigua del terme compliance, però sempre hem fet tot això”, ha contestat un dels enginyers assistents. Aulés ha reprès la paraula dient que “no podem convertir-ho tot en una fàbrica de papers, perquè la condemna d’un delicte penal a la persona física pot portar a la dissolució de l’enginyeria; i si es fan les coses bé, es pot evitar aquesta desgràcia”.

Això és el que li va passar a la Roser, el cas pràctic en què ha girat la xerrada: va rebre una querella de la Fiscalia per un delicte mediambiental a causa d’una contaminació gradual produïda per una punxada a una canonada. En el seu dia, el contractista va avisar la Roser de l’incident, però li va prometre que més endavant farien una prova d’estanquitat per a solucionar el problema. Això mai va passar i mesos després els conductes van començar a perdre gasoil de manera gradual.

La querella la condemna a pagar allò que es va voler estalviar: picar la solera, reparar la canonada, a més de la sanció penal que no té cobertura per la Mútua d’Enginyers Industrials, ja que es tracta d’una pèrdua gradual i no puntual, tal com ha remarcat el Jordi Echevarria.

Aulés ha dit que “a peu d’obra, la Roser va ser massa bona. El nivell de tolerància ha de ser zero, i amb un pla de riscos penals, es podria haver evitat el problema”.

Una moralitat que ha posat el punt final a una sessió participativa on els assistents han repassat totes les mesures legals, ètiques i de sostenibilitat per a minimitzar els riscos al contractar amb el Sector Públic. 

Podeu visualitzar la jornada completa aquí