Els estudis

Enginyeria industrial: una formació transversal i generalista

L’enginyeria industrial ofereix una formació transversal, generalista i multidisciplinària que combina coneixements científics, tecnològics i de gestió. Els estudis actuals preparen professionals amb capacitat per comprendre i transformar processos industrials, incorporar noves tecnologies i aportar solucions sostenibles i innovadores als reptes de les persones, les empreses i la societat.

Fonaments científics i tecnològics

Els estudis d’enginyeria industrial combinen fonaments científics i tecnològics (matemàtiques, física, química, informàtica, etc.) amb les grans tecnologies industrials: mecànica, elèctrica/electrònica, materials i fabricació, energia i automatització/control, etc. També incorporen assignatures de gestió de projectes i operacions, qualitat, logística, seguretat i sostenibilitat i tenen una part important de pràctiques als laboratoris.

Titulació habilitant i regulada

El títol d’enginyeria industrial és una titulació habilitant i regulada per la normativa espanyola, que li atorga una sèrie d’atribucions. Segons l’Ordre CIN/311/2009, només els títols que compleixen els requisits establerts habiliten per a l’exercici de la professió d’enginyer/a industrial, garantint que els professionals posseeixin les competències i la formació necessàries per assumir responsabilitats tècniques, de projecte i de direcció. Alhora, l’exercici de la professió amb el títol d’enginyeria industrial comporta l’obligada col·legiació, per garantir-ne la bona praxi i la deontologia.

Professió d’enginyer/a industrial

Abans de la implantació del Procés de Bolonya, on es va crear l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), per accedir a la professió d’enginyer/a industrial s’havien de cursar els estudis universitaris en Enginyeria Industrial. A partir de la implantació del Procés de Bolonya, per accedir a la professió d’enginyer/a industrial cal cursar el Màster Universitari en Enginyeria Industrial, corresponent a una titulació de nivel MECES 3 i equivalent a EQF 7 al marc europeu.

Accés al Màster

El recorregut habitual per accedir al Màster Universitari en Enginyeria Industrial és completar primer el Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials. Algunes escoles d’enginyeria ja ofereixen cursar el Grau+Màster com un itinerari integrat anomenat PARS (Programa Acadèmic de Recorregut Successiu). També existeixen dobles titulacions que es poden seguir conjuntament amb el Màster d’Enginyeria Industrial, i al màster també s’hi pot accedir des d’altres graus. En aquest cas cal consultar les condicions d’accés a cada escola d’enginyeria.

Què és el PARS?

El PARS és el Programa Acadèmic de Recorregut Successiu que, des del curs 2022-2023,
permet cursar el Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i el Màster Universitari en Enginyeria Industrial de forma integrada,
escurçant un quadrimestre els estudis ja que permet ajuntar el Treball final de Grau amb el Treball final de Màster
i algunes assignatures del màster es cursen com a optatives del grau.

Escoles d'enginyeria

Consulta les universitats catalanes que ofereixen actualment el Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials i/o el Màster en Enginyeria Industrial i les seves condicions d’accés.

Grau en enginyeria de tecnologies industrials

Màster universitari en Enginyeria industrial

Estudis superiors d'enginyeria de l'àmbit industrial

Els estatuts del Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya permeten incorporar professionals titulats en altres estudis pre-Bolonya a banda de la d’enginyeria industrial, com són l’enginyeria química, enginyeria geològica, enginyeria en organització industrial, enginyeria de materials i en automàtica i electrònica industrial. I a partir de l’aplicació del procés de Bolonya, també es poden incorporar professionals amb estudis de màster universitari en àmbits com control i robòtica, energia, logística, nuclear, tèxtil, mobilitat o construcció.

A més a més, els estatus de l’Associació permeten la incorporació d’altres graus i màsters amb una visió més àmplia més enllà de l’enginyeria de l’àmbit industrial, incorporant per exemple professionals de l’enginyeria biomèdica o del disseny industrial.