L'Associació

Impacte, serveis i aliances

L’enginyeria ha tingut al llarg de la història un clar lideratge en la innovació, transformació i progrés de la humanitat. I avui és present en tots els àmbits de la societat: la indústria, la medicina, el transport, les infraestructures, l’energia, el medi ambient, l’espai, l’educació…

Els qui fem avui “enginyeria” som més que mai actors principals, professionals claus. Els enginyers i enginyeres hem estat -i hem de seguir essent- els protagonistes d’aquest progrés. Els qui hem agafat la responsabilitat del lideratge de les nostres Juntes treballem perquè l’Associació i el Col·legi siguin aliats i altaveu dels que dia a dia feu que aquesta professió sigui tant rellevant en el món d’avui.

Treballem per l’impacte en positiu de l’enginyeria i la indústria a la societat, apostem pels serveis als enginyers i enginyeres, a les empreses i a la societat, sumant talent, coneixement, creant xarxa, aliances… i amb la bandera de la tecnologia com element clau del progrés i, en especial, del progrés que volem: la necessària transició sostenible i justa.

el president

Xavier Rovira Fernández és enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i PADE per l’IESE.

Actualment és assessor i conseller d’empreses, i té una trajectòria de gairebé trenta anys en la consultoria de negoci i tecnologia. Ha estat membre de la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) i vocal de la Junta Rectora de La Mútua dels Enginyers.

Funcions

ORGANITZAR serveis i activitats per afavorir el desenvolupament professional i humà dels membres. 

IMPULSAR la formació mitjançant acords de coordinació i col·laboració amb universitats politècniques i altres centres docents i culturals, així com promoure la creació de centres autònoms. 

COOPERAR amb la indústria i amb les administracions públiques.

EDITAR llibres, revistes i altres publicacions per difondre informació sobre aspectes industrials, econòmics, tècnics i científics d’interès per a la professió.

FOMENTAR les relacions amb entitats tècniques, científiques i culturals.

ASSESSORAR els poders públics quan sigui requerida per a aquesta funció. 

Junta de representants

La Junta de Representants és l’òrgan que actua com a Junta General de l’Associació i que està compost per un màxim de cent vint membres: cent elegits per sufragi de totes les persones associades per un termini de quatre anys, i vint per cooptació de la Junta Directiva. 

membres
Acords

Junta directiva

La Junta de Govern és l’òrgan rector del Col·legi i està constituïda pels següents membres:

rovira
Xavier Rovira
President
tomas
Esther Tomàs
Vicepresidenta
roca (1)
Pere Roca
Secretari
perezpey
Marc Pérez-Pey
Interventor
torrent
Manel Torrent
Delegat de Serveis
pedros
Conchita Pedrós
Vocal
rubiralta
Néstor Rubiralta
Vocal
guasch
Marta Guasch
Vocal
casellas (5)
Lluis Casellas
Vocal
arnaldos (1)
Marina Arnaldos
Vocal
lusa
Amaia Lusa
Vocal
serra
Marcos Serra
Vocal
cot
Albert Cot
Delegat d'Emprenedoria
marilo
Mariló Casas
Delegada
d'Equitat
Laura Carnicero
Laura Carnicero
Delegada de Talent Industrial
carrasco
Ana Mª Carrasco
Presidenta Delegació Vallès
salvador_arque (2)
Salvador Arqué
President Demarcació Catalunya Central
reda (2)
Joaquim Reda
President Demarcació Girona
boira
Guillem Boira
President Demarcació Lleida
pujol (1)
Agustín Pujol
President Demarcació Tarragona

Història

La Junta de Govern és l’òrgan rector del Col·legi i està constituïda pels següents membres:

1850
Creació dels estudis d'Enginyer IndustrIal. Surten les primeres generacions, però no disposen d'un organisme que els agrupi i aculli.
1863
Discussió d'uns estatuts i aprovació de l'Associació d'Enginyers Industrials. Lluís Justo i Villanueva és escollit el Primer President, amb Ramón Altayó en qualitat de secretari.
1869
Després d'un període de crisi, es planteja la dissolució de l'organisme en una assamblea on només assisteixen nou socis.
1870
S'acorda la dissolució de l'Associació d'Enginyers Industrials i l'últim president, Antoni Dardet, guarda la documentació en espera de temps de bonança.
1872
Tres enginyers de renom, Ramon de Manjarres, Bernardí Martorell i Ventura Serra, aposten per la reapertura de l'Associació, que compta amb 26 socis.
1878
Neix el Boletín Mensual de la Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona. En dos anys, aquesta publicació deixa pas la Revista Tecnológico-Industrial, també de caràcter mensual.
1879
Els nous Estatuts i un Reglament entren vigor i el pressupost anual és de 5.000 pessetes.
1886
La impugnació de les eleccions per als càrrecs de la Junta del 31 de desembre de 1886 donen lloc a un greu incident que acaba amb una secessió l’any següent. Els dissidents creen la secció de Barcelona de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales (ANII).
1888
Arriba l’any de l’Exposició Universal a Barcelona. Els enginyers industrials hi munten petit estand i col•laboren activament en l’organització al Congrés Internacional de l’Enginyeria, que té lloc al mes d’octubre del mateix any i el president del qual és l’enginyer industrial Lluís Rouviere.
1889
Mentrestant, en un vaivé que oscil•la entre la relativa subordinació a l’Instituto i el desig d’independència total, quan l’Instituto del Fomento del Trabajo Nacional es fusiona amb el Fomento de la Producción Española, l’Associació de Barcelona estreny de nou lligams amb el Foment resultant -Fomento del Trabajo Nacional- i s’instal·la a l’edifici d’aquest darrer a la plaça de Santa Anna número 4.
1895-1896
Les postures se suavitzen i es comença a entreveure un apropament definitiu entre l’Associació de Barcelona i la Delegació barcelonina de l’ANII.
1897
Es proposa la creació d’una comissió mixta i les Juntes del 15 de juliol de l’any següent a Barcelona i Madrid aproven la unió.
1899
La Junta Directiva de l’Associació de Barcelona aprova els Estatuts i el Reglament de la nova Associació d’àmbit estatal. Ja han transcorregut dotze anys des de la darrera crisi i sembla que la cosa es resol.
1908
L’Associació ja té 301 socis, xifra que permet crear una Caixa d’Auxilis amb dues seccions: una d’ajust a la família a la mort del soci (2500 ptes) i una altra d’ajut en cas de necessitat (donatius o préstecs entre 250 i 400 ptes).
1909
Es comença a parlar d’un edifici propi i deu anys més tard seria quan comença el llarg afer de la construcció de l’edifici de la Via Laietana, és a dir, el d’avui en dia.
1919
Es considera aquesta proposta i s’adquireix un solar de la Via Laietana per construir-hi la futura seu dels enginyers industrials. Per finançar aquest projecte, s’obté un emprèstit de 750.000 pessetes.
1922
Alfons XIII posa la primera pedra de la futura casa dels enginyers industrials.
1931
Els enginyers industrials catalans compleixen el seu desig d’autonomia, dissolen l’ANII i creen una Federació d’Enginyers Industrials. La Federació, però, continua integrada a l’Institut d’Enginyers Civils.
1934
Els nous estatuts que la situació requereix queden aprovats. L’Agrupació passa a dir-se Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona i s’estructura en sis seccions: mecànica, construcció i ferrocarrils; química i metal•lúrgia; electricitat; ensenyament i higiene industrial; acció social; economia i sociologia.
1952
Després que la Guerra Civil ho trasbalsi tot, és elegit president Manuel García i Madurell, que ho és també del Col•legi tot just acabat d’estrenar. La revista “Acero y Energía”, nascuda a l’any 1944, es converteix en l’òrgan de l’Associació. Durant el mateix any 1952, té lloc a Barcelona una reunió preparatòria del Primer Congrés Internacional d’Enginyers, que se celebra a Roma l’any següent i que compta amb la participació d’enginyers catalans.
1958
Es crea una secció que respon a l’expansió de la ciutat en aquell moment: la d’Urbanisme, una de les que més treballarà en el futur.
1963
L’Associació d’Enginyers Industrials compleix 100 anys i amb motiu d’aquesta fita es creen tres comissions: un Comitè d’Honor presidit pel general Franco, un Consell Consultiu, i una Comissió Organitzadora de la qual és president, vice-president i secretari R. Garriga i Roca, J.Vallvé i Creus i J.Prats i Sabater, respectivament. Destaquen les reformes efectuades al local de Via Laietana i la conferència que el President de l’institut d’Enginyers Civils d’Espanya, senyor José M. Oriol Urquijo, imparteix a l’aula magna de l’Escola d’Enginyers Industrials titulada: “El Ingeniero Industrial como ente corporativo”.
1965
Les comissions tècniques de l’Associació semblen revitalitzar-se tot sortint de l’estat de postració en què es trobaven durant el període que ens ocupa. Les comissions de Química i Tèxtil organitzen cursos que tenen una bona rebuda entre els enginyers.
1971
La coexistència entre el Col•legi i l’Associació és, i encara avui dia, natural. Un dels fets que referma els lligams entre els dos organismes és que al 1971 el degà del Col•legi, J. Vallvé, és també escollit com a president de l’Associació, tot reunint en la seva persona els càrrecs més importants d’ambdues institucions. Es necessiten més metres per abastir tota l’activitat de l’Associació i del Col•legi i després d’una lluita que comença a la dècada dels 60, es queden la segona planta de l’edifici de la Via Laietana (ocupada per la Falange) a l’any 1980.
1975
La mort de Franco el 20 de novembre de 1975 genera un afany de democratització a Espanya, Catalunya i conseqüent també a l’Associació, que viuamb especial atenció les seves primeres eleccions democràtiques. Es presenten dues candidatures: la Democràtica i la de Renovació Professional. La primera es proclama vencedora d’unes eleccions pioneres i rellevants en els 150 anys d’història de l’Associació. L’organisme es posiciona favorable a un procés autonòmic i és un ferm defensor de la llengua catalana.
1986
La Biblioteca, conjuntament amb el Centre d’Informació d’Enginyeria (CEDIN), creat el 1974, constitueixen el Servei d’Informació i Documentació, que disposa d’un fons de 40.000 volums i que compta amb un sistema avançat de comunicació amb l’usuari.
1987
Té lloc la celebració del 125è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials
2013
Se celebra els 150è aniversari, amb l'organització d'actes que pretenien posar de manifest la importància del naixement de la nostra Associació.
2023
160è aniversari de l’associació. Una celebració d’aniversari per créixer, per generar impacte amb el conjunt d’activitats programades per la commemoració i per consolidar aliances.

CREIX
CONNECTA
CONSTRUEIX

Desplaça cap amunt
1

2025

2

2024

3

2023

4

2022

5

2021

6

2020