Edificació i urbanisme sostenibles

divendres, 16 juny, 2017

La Comissió de Construcció, la Comissió d’Urbanisme i el GT Smart Cities han organitzat la jornada ‘Edificació i urbanisme sostenibles’, amb l’objectiu de presentar els nous plantejaments de les reformes urbanes i d’edificis enfocades a la sostenibilitat, atenent criteris econòmics, de cohesió social, mediambientals, resiliència i eficiència energètica entre d'altres. La sessió ha comptat amb les ponències d’experts, tant del sector públic com del privat. La benvinguda ha anat a càrrec de Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, que ha ressaltat la importància d’aquesta temàtica i ha agraït l’assistència a la sessió.

Tot seguit, Josep Armengol i Tatjé, arquitecte urbanista, sotsdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà (departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya), ha explicat l’Agenda Urbana Catalana, una eina estratègica pel desenvolupament urbà sostenible. Armengol ha afirmat que l’urbanisme català ha de ser “dinàmic, variable i sostenible”. El context que ens envolta està marcat pel creixement de la població urbana global i la creació de superciutats per abastir aquest augment. “Del 100% del territori català, hi ha un 94% que no és urbà i on no es pretén urbanitzar, un 4,35 és sòl urbà i un 1,65% és sòl urbanitzable”, ha afirmat Armengol.

L’Agenda Urbana de Catalunya és un instrument que haurà de concretar quantes actuacions, a escala nacional, territorial i local, cal emprendre per convertir les nostres ciutats i territoris en entorns sostenibles. És un projecte de país, que pretén generar un marc estratègic, sòlid i perdurable, que gaudeixi d’un alt nivell de concertació. Tanmateix, parlem d’una tasca transversal, que requereix participació i compromís de tots els actors que incideixen en la ciutat i el territori. Es tracta, per tant, d’una iniciativa multi nivell i multi esfera. Els eixos d’actuació són cinc: prosperitat econòmica, cohesió social i benestar, construcció de ciutat, petjada ecològica i administració i govern.

La jornada ha continuat amb la ponència de Joan Josep Escobar, cap de la divisió de Gestió Energètica de l’ICAEN, que ha explicat l’ECREE (Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis). Entre el 2014 i el 2016 s’han dut a terme 30 projectes per valor de 70.000.000 euros aproximadament. Escobar ha tractat la renovació de diverses instal·lacions a Catalunya sota aquesta estratègia, com per exemple el CAR de Sant Cugat o l’Institut Català d’Oncologia. Pel que fa a la certificació energètica d’edificis, Escobar ha manifestat que “les certificacions A, B i C tendeixen a augmentar mentre que la resta disminueixen. Tot i això, els edificis amb certificació E, F i G encara representen més del 80% dels edificis existents”. El cap de la divisió de Gestió Energètica de l’ICAEN també ha avançat que la Generalitat està preparant un acord de govern per a la instal·lació de 5MW d’energia solar fotovoltaica en els seus edificis i equipaments.

Sergio Tirado, Research Associate a RMIT University BCN, ha dut a terme la conferència ‘Ethical Cities’. En aquest concepte de ciutats ètiques, Tirado ha fet èmfasi en la sostenibilitat ambiental, en les desigualtats a diversos nivells i la corrupció. És necessari garantir l’existència de ciutats ètiques per tal que no siguin ciutats fallides”, ha conclòs Tirado.

Abans de la pausa, Leandro Madrazo, Doctor Arquitecte, Enginyeria i Arquitectura La Salle, ha impartit la ponència ‘Projecte Prohabit: Vallcarca, Trinitat Nova i Plus Ultra’. Fruit d’una col·laboració entre dos grups d’investigació, Prohabit du a terme una investigació interdisciplinar que comprèn la psicologia ambiental, arquitectura i urbanisme amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de les transformacions urbanes en els habitants de tres barris de Barcelona: Vallcarca, Trinitat Nova i Plus Ultra.

La sessió ha reprès l’activitat amb ‘Illa Eficient’, una conferència de Celia Galera, directora de Grup Habitat Futura. “Actualment estem en un procés de validació del Pla Director, en què la principal dificultat és de gestió”, ha manifestat Galera. L’objectiu del Pla Director és aconseguir un mix de finançament i de gestió que solucioni tots els problemes que existeixen en l’intent de fer habitatges i edificis més eficients. “Hem de posar les coses fàcils a la societat per tal que apostin per la rehabilitació”, ha finalitzat la directora de Grup Habitat Futura.

Posteriorment, el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, Salvador Rueda, ha tractat la superilla com a nou model urbà de Barcelona. Una superilla no permet el pas dels vehicles (només bicicletes i vianants) i té una velocitat màxima de 10 km/h. “Amb una reducció del 13% dels cotxes, alliberaríem el 70% de l’espai públic. Amb una disminució del 21% dels vehicles, no tindríem problemes de salut provocats per la contaminació que causa el trànsit”, ha plantejat Rueda. El director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha definit que els únics motius pels quals la superilla encara no ha quallat és “per una resistència al canvi i una campanya mediàtica en contra”. Salvador Rueda ha conclòs: “Amb la creació de superilles, convertirem Barcelona en la ciutat més meravellosa del món”.

Segis Verdaguer, soci de ZeroHub SCCL, ha explicat el projecte Vilawatt de la localitat de Viladecans. “Vam començar fent un benchmarking internacional per comprovar que es feia fora del país en matèria d’innovació”, ha iniciat Verdaguer. El concepte guanyador després d’un llarg procés de decisió va ser la creació d’una nova estructura PPC (Públic-Privat-Ciutadania) de governança energètica, com a eix vertebrador de la transició energètica. Les quatre eines principals derivades d’aquest projecte són: la comercialització d’energia, l’assessorament al ciutadà per reduir el consum, la rehabilitació d’edificis i la creació d’una nova moneda energètica.

El darrer ponent ha estat Jordi Cadafalch, professor de RDmes – UPC, que ha tractat la rehabilitació del sistema solar tèrmic per ACS de 33 edificis públics i 13 privats. “Volem rehabilitar només allò que sigui necessari i sobretot que no comporti una gran despesa pels usuaris”, ha resumit Cadafalch.

La jornada ha conclòs amb un debat entre els assistents i els ponents. Podeu visualitzar la documentació de la jornada i els vídeos aquí