Pere Horts, astrònom amateur, Jordi Torra, astrofísic de la Universitat de Barcelona i Ramón San Martín, enginyer industrial i professor de l’ETSEIB, van ser els artífexs de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Enguany, aquest text, més conegut com la llei de protecció contaminació lumínica de Catalunya, ha complert 25 anys i des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya s’ha volgut revisar i, alhora, reflexionar sobre les tendències actuals i els reptes de futur en una jornada que ha congregat experts i professionals del sector.
“És una llei pionera a Europa que va situar Catalunya com un dels territoris més avançats en aquesta matèria i va introduir una nova manera d’entendre l’enllumenat exterior”, ha recordat el secretari de l’Associació, Pere Roca en el discurs de benvinguda. Roca, que apel·la a la responsabilitat d’enginyers i enginyeres a l’hora de “dissenyar, protegir, instal·lar i gestionar” infraestructures lumíniques, ha destacat que la situació actual convida “a preguntar-nos com hem d’actuar els pròxims anys i si cal evolucionar el marc normatiu”.
El balanç de 25 anys
Des que va entrar en vigor la llei, Catalunya ha renovat la meitat de la il·luminació exterior que depèn dels municipis i això, ha suposat un estalvi energètic i econòmic considerable. Així ho ha explicat la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, Sonsoles Letang, en l’obertura de la jornada. “La regulació ha funcionat i els resultats són fruit de la norma, però també de la millora tecnològica, els esforços dels ajuntaments i la feina del sector professional”, ha apuntat Letang, que ha fixat l’objectiu d’arribar al 100% en els pròxims anys.
El president del Grup de Treball d’Il·luminació, Manuel Garcia Gil, ha fet un repàs de què ha donat de si els 25 anys d’aplicació de la llei que té per objectiu l’equilibri i l’ordenació ambiental de l’enllumenat, a més d’una millora de l’eficiència i una protecció del cel nocturn. “Calia que les instal·lacions siguin homogènies per arribar a aquests objectius”, ha afirmat Garcia Gil.
Amb un 10% més de punts instal·lats des de 2014, la despesa energètica s’ha aconseguit reduir, en bona part, per l’ús de la tecnologia LED, que s’ha instal·lat al 50% de les infraestructures. “Anem a un ritme bastant accelerat”, ha destacat el president del Grup de Treball i coordinador del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Generalitat que fixa, entre els reptes, poder incidir més en la il·luminació provinent d’instal·lacions privades.
La guia, l’eina per a professionals
El document que permet als professionals prendre les decisions adequades a la normativa és la Guía técnica para diseño, realización y control de alumbrado exterior menos contaminante (CEI), una eina “de pura aplicació” que ha desgranat Susana Malón, CEO de Lumínica Ambiental i vocal del Comitè Espanyol d’Il·luminació. Per Malón, el document ajuda a complir el marc normatiu que busca “recuperar la foscor de la nit, una necessitat a escala planetària”, sense renunciar a “una de les fites més grans de la història de la humanitat”. En el document es recullen les tecnologies, les temperatures i altres aspectes que s’han de tenir en compte per tirar endavant les instal·lacions de llum a l’exterior per protegir la biodiversitat i garantir-ne l’equilibri amb la seguretat i el descans de la ciutadania.
Una jornada completa
En panel d’experts que ha participat en aquesta jornada ha reunit fins a onze experts del sector per abordar diverses temàtiques relacionades amb la llei i la contaminació lumínica. El doctor en física, Héctor Linares, ha exposat de la modelització de la contaminació lumínica amb supercomputació, Salvador J. Ribas, del Parc Astronòmic del Montsec, ha abordat les zones protegides, la seva evolució i l’estat actual.
En el bloc dedicat a la tecnologia i les aplicacions, Dave Simpson, de lEDil, ha parlat de les òtiques i els paralúmens, Oriol Soteras, de Lumileds, ha relatat l’evolució del LED durant la darrera època, i Alberto Barberà, d’Anoche Iluminació, Joan Vieto, de Carandini, i Viktor Vilarrasa, de Projectes d’Urbidermis, han posat exemples pràctics de projectes d’il·luminació en els entorns públics i privats.
La taula rodona final ha reunit Sergi Paricio, cap del Servei de Contaminació Acústica i Lumínica, Generalitat de Catalunya, Susana Malón, Lumínica Ambiental i vocal del Comitè Espanyol d’Iluminació, Mar Gandolfo, directora de Relacions Institucionals de Signify i vocal del Comitè Espanyol d’Il·luminació, Víctor Lacasa, enginyer del Servei d’Instal·lacions, equipaments públics i energia, cap de secció energia, i Sergi Somavilla, delegat de Rubatec, per debatre sobre l’estat actual i el futur de l’enllumenat i la normativa que l’ha de regular.
