La Diada dels Enginyers 2023 va voler destacar, en els projectes i premiats que es van succeir a l’escenari, la importància del foment, manteniment i reconeixement del talent com a palanca d’impuls cap a l’excel·lència dels professionals de l’enginyeria. L’acte, en un lloc emblemàtic pel col·lectiu com és el paranimf de l'Escola Industrial, també va ser una nit de celebració perquè l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya celebra enguany 160 anys d’història. Entre les autoritats que van participar en la Diada, cal destacar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i el director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Oriol Alcoba.
L'acte va ser conduït -com en els darrers anys- per la periodista Raquel Sans, acompanyada per la sotsdirectora Laura Ivern, com a portaveu del Jurat.
“Volem celebrar els 160 anys no només fent una mirada al passat i posant en valor les transformacions que l’enginyeria i els seus professionals han realitzat sobre la societat durant tots aquests 160 anys; ho volem fer mirant el futur. Amb una mirada compromesa i il·lusionada cap a la societat que volem deixar per a les pròximes generacions”, va destacar la presidenta Maria Salamero. El degà Narcís Armengol va concloure assenyalant que “el que atrau les inversions productives i en innovació al territori és saber que, més enllà de bones infraestructures, es trobarà el talent que cal, i que les decisions de les administracions es faran amb el rigor del coneixement tècnic”.
Des de la ciència i la innovació tecnològica, els milers d’enginyers i enginyeres treballen per donar solucions als grans reptes globals que són l’emergència climàtica, la transformació digital, la salut de les persones, la indústria innovadora, una societat justa i l’energia, com a repte transversal. En un moment de la Diada, van aparèixer les generacions futures representades per l’Adalés i l’Oriol. Tots dos van llegir el Manifest de la Generació Alfa, en el que es comprometien a ser agents del canvi, “amb valentia, determinació i creativitat, i esforçar-se per tenir els coneixements i les habilitats que li permetin entendre i abordar els reptes del món”.
La vicepresidenta de l'Associació, Llum Llosa, va desgranar els actes que formaran part de la celebració del 160 aniversari. El director de Desenvolupament Corporatiu, Raimon Miserachs, va explicar què és Etalent, el nou servei per a les empreses i indústries, per ajudar-les a incorporar, fer créixer i connectar el talent.
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) en el nostre dia a dia també va ser fil conductor de la Diada. En el monòleg “què serà de nosaltres?”, en Peyu va reflexionar sobre l’ús de la IA i va donar algunes “idees curioses” als enginyers i enginyeres presents, per incorporar algunes millores en els aparells que usem diàriament, com són la planxa o l’escombreta del vàter.
Premiant projectes innovadors i el periodisme mediambiental
Es va atorgar el “Premi Creativitat” de la Diada dels Enginyers 2023 a IDP Ingeniería y Arquitectura Iberia pel projecte de disseny de la planta industrial de fabricació de panells de fusta reciclada de Kronospan a Tortosa, en un acte celebrat ahir al paranimf de l’Escola Industrial.
El guardó, que premia els projectes destacats en l’àmbit tecnològic, de construcció, industrial o energètic, es va atorgar a IDP per “la metodologia innovadora de gestió del projecte i d’obra en format fast-track”. Aquesta modalitat implica que el projecte es desenvolupa, en la seva fase de detall, a demanda de la producció en obra i es prioritzen els elements i instal·lacions que possibiliten el muntatge de la maquinària i els equips que donen servei a l’element clau de l’obra. És a dir, el projecte encara està viu mentre s’executa l’obra.
El “Premi a la millor pràctica empresarial” es va atorgar a l’empresa Technoform Bautec Ibérica pel desenvolupament d’un film adhesiu per enganxar sobre la poliamida. El jurat en va destacar el ventall d’opcions que s’obren amb aquesta innovació i que “permetrà crear nous dissenys de sistemes estructurals més lleugers, incrementant l’estalvi d’energia i facilitant la seva reutilització i reciclatge”.
El jurat va concedir el Premi anual de Periodisme “Serrat i Bonastre” al redactor de La Vanguardia, Antonio Cerrillo, “per la seva rigorosa tasca informativa centrada en temes energètics i mediambientals i la seva capacitat per adaptar el llenguatge científic i tècnic a un públic més ampli, amb una especial preocupació per l’actual situació d’emergència climàtica”.
Premis a la trajectòria professional i acadèmics
El “Premi a la Trajectòria Professional” va ser per a Laura Tremosa, enginyera industrial que ha desenvolupat gran part de la seva carrera en el sector editorial, dirigint revistes tècniques com “Mundo Industrial” o “Automàtica e Instrumentación”. El jurat també va destacar el seu pas per l’Ajuntament de Badalona, com a responsable de Medi Ambient, i la seva darrera etapa professional en què es va incorporar a l’organització del Fòrum Universal de les Cultures, on va dirigir l’equip d’operació de més de 50 congressos i l’editorial de les publicacions de l’esdeveniment. “Una enginyera pionera de l’època, compromesa amb l’evolució tecnològica, compromesa políticament en la lluita contra la dictadura franquista, l’activisme feminista i la defensa de les llibertats”.
El “Premi a la Carrera Acadèmica” a una trajectòria dedicada a la formació i preparació dels futurs enginyers i enginyeres va ser per a Rosa Nomen Ribé, doctora en enginyeria química i enginyera industrial. Nomen ha ocupat càrrecs de rellevància dins el món acadèmic com són el vicerectorat de la IQS School of Engineering, la secretaria general de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) o la direcció de la càtedra Unesco per a l’Educació, Tecnologia i el Desenvolupament de la Universitat Ramon Llull. Actualment, és la presidenta del Mediterranean Congress of Chemical Engineering que ha tingut lloc a Barcelona fa unes setmanes.
Amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers, es va atorgar la beca de 10.000 euros a la tesi doctoral a Francesc Canalejo Codina, de l’Institut Químic de Sarrià, pel projecte Design of a polymeric auxetic stent to treat pediatric aortic coarctation. El jurat va valorar "la innovació en el disseny dels stents perquè és adaptable a les necessitats de creixement dels nens afectats per coartació aòrtica i perquè minimitzarà les intervencions quirúrgiques en l’etapa de creixement del pacient pediàtric".
El “Premi Creativitat Jove” (que premia els millors Treballs Finals de Màster de les escoles d’enginyeria de l’àmbit industrial de Catalunya) va ser per Josep Gomis Domènech de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) per “Bancos de potencia para vehículos: ensayos y rehabilitación de un banco inercial para motocicletas”, Bernardo Castro Valerio de l’ETSEIB per “Optimization of an offshore wind electrical collection system” i Aniol Bosch Collell de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona pel “Disseny i fabricació d’una màquina de fabricació additiva de pròtesis mèdiques tubulars”.
També van rebre el premi al millor TFM, els alumnes de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) Alejandro Vázquez Ibáñez per “A study of flight cancellation and delays in the UK” i Marc Girona Badia pel “Disseny d’un sistema de monitorització i control en el cloud per a instal·lacions elèctriques”; l’alumna de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), Maite Molins Colomer, per “Re-endothelialization of cadaveric decellularized veins for coronary artery bypass grafting”, Clàudia Pons Teixidó de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida per l’“Estudi de l’optimització del tractament, la gestió i l’emmagatzematge de fangs de depuració d’una planta de producció de paper”, Laura Molina Guasch, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili per “Adhesius funcionals basats en materials vitrimèrics” i de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Miguel Grande Molina, per l’”Estudi d'adaptació de sistema d'impressió amb pèl·lets per a recuperació de residus d'alt valor“.
