L’enginyer industrial i historiador Santiago Riera i Tuèbols (Barcelona, 1935) ha mort aquest dilluns als 86 anys. Riera, doctor en enginyeria (1973) per l’ETSEIB on va exercit també de professor de termodinàmica i fisicoquímica, era també historiador. Es va llicenciar el 1981 i va ser també professor d’història de la ciència a la Universitat de Barcelona (UB). Entre el 1979 i el 1983, Riera va ser també president de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
Entre les seves publicacions, destaquen “Síntesi d’història de la ciència catalana”(1984), “Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo” (1985, Premi Lluís Sayé); la trilogia “Més enllà de la cultura tecnocientífica “(1994, Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana), “Origen i evolució de l’univers. Breu història de la cosmologia (1996)” o “Ciència, romanticisme i utopia (2001)”. L’any 1986 va organitzar una gran exposició sobre la figura de Narcís Monturiol.
També va ser assessor del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, membre de l’Institut de Tecnoètica i membre del jurat del Premi d’Arqueologia Científica i Industrial del Ministeri d’Educació i Cultura els anys 1986, 1987 i 1988. Alhora, va formar part del jurat del Premi de Recerca de la Generalitat de Catalunya sobre l’home i els processos productius el 1986 i el 1992.
Com a reconeixements, va rebre la Medalla de la Ciutat de Barcelona per la tasca de recuperació del patrimoni industrial i el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona el 1981.
