Amb UNEFCAT, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), EolicCat i Renovem-nos hem presentat una al·legació conjunta al Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER) en la que advertim que les zones de prioritat superior delimitades en la proposta actual són insuficients per garantir el compliment dels objectius renovables fixats per als anys 2030 i 2040. A més, a títol individual, des del Col·legi també hem presentat una al·legació amb les mancances que, considerem, que presenta en les infraestructures d’evacuació (línies elèctriques de transport i distribució, subestacions de transformació —SET— i altres elements de la xarxa) que condicionen de manera determinant la viabilitat real del desplegament renovable previst pel Pla.
Superfície suficient, tècnicament viable i connectable a la xarxa
En l’al·legació conjunta, les cinc entitats que representem el sector renovable, reclamen que el PLATER delimiti una superfície suficient, tècnicament viable i realment connectable a la xarxa, i que doti aquestes zones d’un règim propi que permeti accelerar la tramitació dels projectes ambientalment i territorialment més adequats.
L’al·legació parteix d’una doble constatació. D’una banda, el projecte de PLATER identifica zones considerades especialment favorables per a la generació renovable, però no concreta prou els efectes d’aquesta qualificació sobre la tramitació, l’avaluació ambiental, la compatibilitat urbanística, la connexió a la xarxa o l’emmagatzematge. De l’altra, malgrat que la superfície delimitada com a prioritària és molt superior a la necessària, la major part d’aquests espais no ofereixen prou capacitat efectiva per assegurar els objectius energètics previstos. I els espais qualificats de prioritat superior són insuficients per assolir els objectius a curt termini.
Sense una ampliació i una delimitació més realista dels espais realment viables, amb capacitat de connexió efectiva, les entitats alerten que, malgrat l’enrenou generat per l’abast teòric del PLATER, aquestes zones podrien quedar reduïdes a una categoria cartogràfica sense prou capacitat per impulsar el volum de nova generació renovable que Catalunya necessita.
Zones suficients per complir els objectius
Les entitats demanem superar el debat territorial actual sobre la totalitat dels espais necessaris per assolir la plena descarbonització el 2050 i centrar-se en el conjunt de zones de prioritat superior que han de permetre assolir els objectius a curt i mitjà termini que és el consens social que ara necessita el país.
L’al·legació també subratlla que una zona no pot considerar-se realment prioritària o de prioritat superior només perquè presenti una sensibilitat ambiental baixa. Ha de ser, a més, una zona materialment viable.
Això significa tenir en compte el recurs solar o eòlic disponible, la proximitat i la capacitat de la xarxa, les possibilitats d’evacuació, les necessitats de noves subestacions, la integració d’emmagatzematge, la geometria útil de les parcel·les, l’accessibilitat i els costos energètics resultants.
Les entitats consideren que qualificar de prioritàries zones sense recurs suficient, sense una connexió raonable o amb costos d’evacuació desproporcionats no contribueix realment als objectius del PLATER. El Pla ha de diferenciar entre la superfície teòricament disponible i la que pot acollir projectes efectius dins dels terminis previstos.
Un PLATER adaptat a la directiva europea
Les entitats proposen que les zones de prioritat superior del PLATER constitueixin la base territorial, ambiental i metodològica per a la futura designació de zones d’acceleració renovable a Catalunya, d’acord amb la Directiva europea 2023/2413 i amb el marc estatal vigent que les desenvoluparà aviat. La proposta de les entitats pretén avançar la feina necessària perquè el PLATER deixi identificats i avaluats els àmbits més adequats, amb el procediment de tramitació ajustat al que estableix la directiva i les garanties de participació pública corresponents.
Coordinar el territori amb la xarxa elèctrica
Un altre element central de l’al·legació és la necessitat de vincular la zonificació renovable amb la planificació de la xarxa. Les entitats reclamem que cada zona de prioritat superior incorpori una anàlisi de les necessitats de connexió, evacuació, subestacions, reforços de xarxa i emmagatzematge. Considerem que no té sentit qualificar una zona com a prioritària si després no disposa de capacitat de connexió o si les infraestructures necessàries en fan inviable el desenvolupament.
El PLATER hauria de servir, per tant, com a referència territorial perquè la Generalitat defensi davant de l’Estat i dels gestors de xarxa les inversions necessàries per fer possible un desplegament renovable efectiu.
