El saló de la Logística SIL Barcelona ha obert portes aquest dimecres a Fira de Barcelona amb una marcada presència d’enginyers i enginyeres. Des del Col·legi també hi hem estat presents i hem aprofitat aquest marc per presentar dos documents impulsats per la Comissió de Logística que volen ser eines útils per al sector. D’una banda, el Llibre Blanc de la Immologística i, de l’altra, "Estudi i consells de solucions per la gestió logística 2025".
“Defensem una Catalunya industrial, innovadora i competitiva i la logística juga un paper estratègic per aconseguir-ho”, ha manifestat el degà Narcís Armengol en l’obertura de la presentació del primer dels informes. El degà ha inaugurat així la taula rodona de presentació del llibre que, Juanjo Vallvé, president de la Comissió, ha definit com una guia per ajudar empreses i professionals a la presa de decisions a l’hora de construir, llogar o adquirir un edifici o sòl de logística. “Hem intentat plasmar tot el que seria d’ajuda per prendre aquestes decisions”, ha resumit Vallvé.
Vallvé ha estat acompanyat d’Enrique Escribano, soci industrial & Logistics a Cushmann & Wakefield i membre del GT d'Immologística, que ha destacat que la immologística ha passat de ser ‘l’aneguet lleig’ del sector a un dels actius “estrella”, ja que el mercat – sobretot gràcies a la pandèmia- l’ha començat a veure com una “actiu resilient”. Per Cristian Oller, director de PROLOGIS i president del Grup de Treball d’Immologística, també, del llibre, els darrers anys el sector s’ha professionalitzat i en un moment que la construcció industrial està prenent espai, veu necessària que incorpori “flexibilitat” perquè un mateix disseny pugui albergar diferents usuaris i indústries. Ignacio Errea, project manager a Onilsa i membre del GT d'Immologística, ha definit els edificis logístics actuals com “les catedrals del segle XXI” i ha fet una crida a fer-les servir com un “laboratori per experimentar novetats”.
Des d’un dels despatxos més consolidats d’enginyeria i arquitectura, Goretti Torrella ha explicat que demanen als edificis el mateix que a les persones: “que compleixin amb el seu objectiu amb gràcia i elegància”. En aquest sentit, Torrella defensa que en la construcció d’un edifici, logístic o no, s’ha de prioritzar la utilitat, però tenir en compte que sigui “un lloc agradable, amb harmonia i disseny arquitectònic”.
Estudi i consells de solucions per la gestió logística 2025
El segon llibre – en format digital- que hem presentat al saló de la Logística és "Estudi i consells de solucions per la gestió logística", una altra guia per, segons Juanjo Vallvé vol acompanyar a una millor aplicació d’eines i solucions tecnològiques en logística. “A vegades tenim la solució, però es perd amb la implementació”, ha lamentat Vallvé que, en aquest sentit, creu que el treball ha de poder servir com una guia que busca gestionar millor l’activitat logística. “Volíem ajudar, també a la presa de decisions a les empreses, especialment les pimes, que poden tenir més dificultats per a fer-ho”. El treball és fruit de més d’un any de feina i és el primer informe que elabora el grup de treball, creat fa tan sols dos anys.
La presentació d’aquesta guia ha comptat amb una taula rodona moderada per la sotsdirectora Laura Ivern on Michael Loughlin, soci director de MAP Consulting & Technology i president del GT de tecnologies de la informació i la comunicació, Gonzalo Fernández, director de solucions de TI per la logística i membre del GT de tecnologies de la informació i la comunicació, Carlos Fernández, director de Netlogistik i membre del GT de tecnologies de la informació i la comunicació i Joan Josep Vallvé, president de la Comissió de Logística, han explicat detalls de la publicació i alhora, han reflexionat sobre la situació actual.
“La democratització de la tecnologia és real i tant les pimes com els particulars tenen accés a moltes eines, però ens podem perdre en el mar de tantes opcions", ha assenyalat Gonzalo Fernández. Loughlin, per la seva banda, ha alertat que sovint, el canvi “real” es dona amb la implementació de projectes on falta professionalització per dur-ho a terme. “Recomanem que s’inverteixi en experiència externa per fer aquestes implementacions”, ha recordat. Carlos Fernández ha coincidit amb aquesta percepció i ha afegit que “en pimes i no pimes, no gestionar bé l’aplicació del canvi és molt habitual; ens trobem amb barreres en els usuaris finals que posen en risc els projectes”.
