L'hidrogen és un gas extremadament volàtil, per tant, el seu transport i la seva manipulació no és gens fàcil en comparació als actuals combustibles líquids. Per aquesta raó, cal decidir com fer arribar l'hidrogen des dels punts de producció fins a les estacions de càrrega dels vehicles, com seran aquests punts de càrrega perquè l'operació sigui el més àgil i segura possible i quants d'aquest punts de càrrega seran necessaris, inicialment, i a on s'haurien d'instal·lar. De tot això es va parlar en la tercera i última sessió del cicle d’hidrogen, organitzat per la Comissió de Mobilitat i d’Energia i que es va celebrar el passat 1 de juny de 2021, i que va comptar amb les ponències de Josep Giribert, CEO de INDOX Energy Systems i la Secretària General de GASNAM, Eugenia Sillero.
“Cal maximitzar la quantitat de combustible a transportar per carretera ja que, per exemple, Espanya és un dels últims països on el pes màxim autoritzat encara està en 40 t”, va demanar Josep Giribert. El CEO de INDOX Energy Systems va assenyalar que al ser l’hidrogen un combustible molt lleuger és necessari avançar en tecnologies a nivell termodinàmic (amb l’objectiu de no arribar als extrems –compressió als 700-1000 bar-) i a nivell físic amb tècniques com la crio-compressió, l’absorció o adsorció.
“Per complir amb els objectius de la fulla de ruta de l’hidrogen renovable és necessari planificar el desenvolupament d’una xarxa de repostatge que garanteixi la cobertura nacional”, va assenyalar Eugenia Sillero de GASNAM. Segons Sillero, la xarxa mínima hauria de constar de 150 hidrogeneres, distribuïdes en nuclis urbans i en els principals corredors, a una distància de 250 quilòmetres, obertes al públic i amb un subministrament a 700 bar.
Per accedir a la presentació del ponent i al vídeo de la sessió clica a la fitxa de la jornada
Amplia a Fulls d'enginyeria
