Catalunya té al davant un repte col·lectiu de grans dimensions: transformar el seu model energètic per fer-lo renovable, eficient i ambientalment integrat. Aquesta ha estat la idea central de la jornada “A Catalunya tenim un repte immens”, organitzada conjuntament per UNEFCat i la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, que ha servit per posar sobre la taula la necessitat d'accelerar la transició energètica amb criteri, seguretat i responsabilitat territorial.
En l’obertura de l’acte, Marta Morera, directora de l’Institut Català d’Energia, ha situat els objectius amb claredat: assolir 61 GW de potència renovable i reduir un terç de la demanda energètica actual. Ha insistit en la necessitat de perseverar, tot abordant qüestions com les xarxes, la flexibilitat, l’emmagatzematge i la gestió intel·ligent de la demanda. “No ens ho acabem”, ha afirmat.
Morera també ha defensat la voluntat del Govern de desplegar mesures valentes malgrat les dificultats normatives i administratives que han afectat molts projectes. En aquest sentit, Salvador Salat, president d’UNEFCat, ha reconegut el retard de Catalunya en renovables, però ha destacat que això ha permès aprendre d’experiències prèvies d’altres territoris i evitar errors. “Conèixer què s’ha fet ens permet aplicar solucions amb més seguretat”, ha assenyalat.
El degà Narcís Armengol ha posat en relleu el paper actiu i imprescindible de l’enginyeria en aquest procés. “Els professionals de l’enginyeria tenim el deure de ser part activa del canvi. Hem d’explicar les solucions amb certeses i objectivitat, evitant dogmatismes i oposicions interessades”.
Un nou paradigma
Aquest missatge d’implicació professional s’emmarca en un context més ampli que s’ha abordat recentment a la jornada “Sostenibilitat i plantes fotovoltaiques: lliçons apreses dels 33 GW en operació a Espanya”, també impulsada per UNEFCat i Enginyers Industrials de Catalunya. Allà s’ha evidenciat que el futur de les renovables no només passa per produir energia neta, sinó per contribuir activament a la regeneració ecològica i social del territori.
Des de projectes com el de Bonete (Albacete), que ha esdevingut un corredor ecològic funcional, fins a iniciatives com les de Belinchón (Conca), que integren plans agroambientals a gran escala, els exemples concrets demostren que la sostenibilitat no ha de ser només un requisit normatiu, sinó una estratègia de valor afegit.
Com ha afirmat Andrés Velasco, expert en capital natural, “el repte és que les plantes no només no danyin, sinó que regenerin activament el territori. Això és el balanç net positiu”. Una visió compartida per desenvolupadors com Raúl Martínez, d’Engie, que ha posat èmfasi en la importància de trepitjar el territori, parlar amb els veïns i adaptar els projectes a la realitat local, reforçant el paper de la tecnologia, com la IA o els drons, com a eina de seguiment i millora ambiental.
