Cada vegada passem més temps als espais interiors i cada vegada hi ha més certeses que les condicions dels edificis que habitem, sigui la casa o la feina, afecten la salut de les persones que en fan ús. L’arquitectura fa temps que ha incorporat aquesta variable en la seva tasca i d’uns anys ençà també ho ha fet l’enginyeria. Amb aquest rerefons, la Comissió de Construcció i Habitatge – a través del grup de treball d’Entorn Edificat i Salut- ha organitzat aquest dijous la jornada Síndrome de l'edifici malalt: diagnosi i solucions des de l'enginyeria per posar sobre la taula el paper de la professió en aquest àmbit.
“Un de cada tres edificis són perjudicials per a la salut”, ha alertat Eva Piñero, secretària d'ACESEM, l’Associació Catalana d'Empreses Especialistes en Síndrome de l'Edifici Malalt, en la seva intervenció. Les causes poden ser biològiques, químiques o físiques i, segons Piñero, els enginyers i enginyeres hi tenen un paper “fonamental” perquè són els qui dissenyen els sistemes de ventilació i climatització, els materials de construcció, per exemple.
La ventilació i la climatització, així com la filtració i la desinfecció són, precisament, les tecnologies que ha destacat Marc Santanach, enginyer elèctric i membre del Clúster de Qualitat de l'Aire, per tenir en compte en el cas dels edificis malalts. Santanach, que dirigeix el departament d’Enginyeria de Vendes de SODECA, assegura que el 25% dels ocupants d’edificis nous o remodelats tenen problemes associats a un sistema de ventilació mal dissenyat i per això posa focus en aquestes intervencions que tenen més pes. Santanach ha advertit que una preocupació creixent és el gas radó, que és ja el segon causant del càncer de pulmó després del tabac i que es troba arreu perquè és molt volàtil i es concentra en plantes baixes.
En aquesta línia també ha mostrat la seva preocupació per la qualitat ambiental Sergio González, vocal de la junta d’ACESEM, que ha aconsellat “no perdre el nord” i actuar en els edificis per la salut i no per evitar les sancions o complir les normatives. Ha defensat analitzar la qualitat dels edificis perquè sense aquesta anàlisi “no millorarem i si no es millora, es degrada” i ha fixat alguns aspectes que es poden considerar “enemics” d’aquest propòsit com són les instal·lacions sense plànols, la priorització de l’estètica per sobre de la usabilitat o les diferències metodològiques dels equips de mesures que poden fer prendre decisions errònies.
Lipoatròfia semicircular
La lipoatròfia semicircular és una de les patologies que es deriven de la síndrome de l’edifici malalt i, tal com ha explicat Alejandro Úbeda, exdirector i investigador emèrit del Servei de Bioelectromagnètica i Radiacions No Ionizants de l'Hospital Ramón y Cajal i excoordinador de la Secció de Radiacions No Ionizants de la Sociedad Española de Protección Radiológica, els estudis actuals encara no són concloents, però el paper dels enginyers és cabdal per a la seva definició.
Segons ha explicat Úbeda, aquesta patologia és una lesió ocupacional i es manifesta entre un i tres mesos després de començar en un lloc de treball amb un ambient molt electrificat. La reparació és lenta i no sempre es pot arribar a la recuperació al 100%. Les hipòtesis amb què treballen els estudis actuals és que aquest trastorn del greix subcutani es dona en ambients on un camp magnètic elevat bloqueja o alenteix la diferenciació de les cèl·lules de greix i es produeix, així, l’enfonsament de determinats músculs.
Enginyeria i salut
La jornada ha estat organitzada pel grup de treball d’Entorn edificat i Salut que encapçala Milena Ràfols. Ràfols explicava dies enrere en aquesta entrevista a Fulls d’enginyeria la necessitat que l’enginyeria incorpori aquests barems en les seves actuacions per poder millorar el benestar, el confort i la salut de les persones.
