L’hidrogen torna a situar-se al centre del debat energètic europeu. Amb una llarga història com a gran promesa tecnològica, avui aquest vector energètic juga un paper clau en la transició cap a una economia descarbonitzada.
En aquest context, la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat una jornada centrada en l’estat actual i les perspectives de l’hidrogen a Europa i a Espanya, amb la participació destacada de Daniel Fraile, Chief Policy & Market Officer de Hydrogen Europe.
Una gran promesa amb grans reptes
L’hidrogen no és una font primària d’energia, sinó un vector energètic que requereix producció a partir d’altres fonts. Actualment, el 98% del seu consum global, que arriba als 100 milions de tones anuals, prové de processos fòssils, especialment el reforming de metà, amb emissions de CO₂ molt elevades.
Europa ha posat en marxa una estratègia ambiciosa per impulsar el desenvolupament de l’hidrogen renovable, amb el suport del pla Next Generation EU i una arquitectura reguladora que marca objectius vinculants per a sectors com la indústria, el transport marítim i l’aviació. Però segons Fraile, “els projectes necessiten un major impuls” i la realitat avança més lentament del que s’esperava.
La realitat europea i el paper d’Espanya
Actualment, Europa consumeix uns 8 milions de tones d’hidrogen anuals, amb una concentració important a Alemanya, Països Baixos i Polònia. Espanya, amb un gran potencial renovable i un sector de la refinació potent, es posiciona com a actor clau en la producció d’hidrogen verd, tal com evidencia el projecte H2med, que busca establir un corredor cap al centre d’Europa.
La capacitat d’electròlisi ha crescut notablement, però el cost del quilogram d’hidrogen verd continua sent elevat (entre 1,7 i 10,2 €/kg). Això, sumat a una regulació complexa, que exigeix correlació geogràfica i temporal entre producció i consum, suposa un repte important per a la seva adopció massiva.
Fraile ha destacat que els fonaments són sòlids, però cal perseverança. És imprescindible accelerar les inversions, desplegar infraestructures transfrontereres i reduir els riscos per a la inversió privada, així com crear condicions perquè els consumidors finals puguin triar opcions de baixes emissions.
