“Avui en dia, per tenir un sistema eficient, és imprescindible la col·laboració entre els professionals de la salut i de l’enginyeria”. Marc Pérez Pey, president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del Col·legi, ha donat la benvinguda amb aquesta frase a la primera jornada d’Enginyeria de la Salut celebrada en l’Hospital de Bellvitge que ha tingut lloc aquest dimecres després del Lean Day de dimarts, que ha recollit les experiències en aquesta metodologia de processos.
La jornada d’Enginyeria de Salut ha reunit més de vint experts del sector i ha posat de manifest la necessitat de cohesionar encara més els àmbits de l’enginyeria i la salut per avançar cap a un futur que garanteixi una millor atenció a les persones. En aquest sentit, Ana Álvarez, adjunta a Gerència i direcció de Processos de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha recalcat que els enginyers “quan veuen alguna cosa espatllada necessiten arreglar-ho; els sanitaris també", sempre tenint en compte la complementarietat de mirades i objectius.
Quatre taules i vint experts
A Present i futur: l’enginyeria de la salut, un sector en creixement, una taula moderada per Laura Ivern, sotsdirectora del Col·legi, ha comptat amb la participació de Marc Pérez; César Franco, president del Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales; Juan José Pérez, president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del COIIM, i Pere Condom, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Tots ells han coincidit en la necessitat de reforçar el paper de l’enginyeria dins del sistema sanitari per avançar cap a un model més eficient i sostenible. Pérez ha remarcat que “el nivell tecnològic del sistema sanitari és espectacular, però cal que aquesta inversió sigui realment eficaç i sostenible”, i ha insistit en la necessitat de “fer aterrar la recerca i transformar-la en tecnologia aplicada que arribi de veritat als hospitals”. César Franco ha alertat que l’expansió de l’enginyeria de la salut “encara no és sistèmica”, ja que molts territoris continuen veient l’enginyeria “només com una activitat industrial”. Juan José ha expressat preocupació per les diferències territorials i la manca de coordinació entre sistemes, assenyalant que “necessitem incorporar més enginyers a l’estructura orgànica dels hospitals si volem mantenir l’excel·lència del nostre sistema de salut”. Finalment, Condom ha destacat la potència del sector català, on “la IA s’ha convertit en un focus d’interès claríssim per als inversors”, però va advertir que la salut digital encara afronta reptes crítics com la privacitat de dades i la retenció del valor tecnològic al país. Tots cinc ponents han reafirmat que l’enginyeria és avui un element imprescindible per garantir qualitat assistencial, seguretat i innovació en un context de transformació accelerada.
L'organització dels departaments d'infraestructures i processos dels centres hospitalaris s'ha abordat amb cinc directors i subdirectors de serveis de grans equipaments. En una taula moderada per l'enginyera biomèdica Núria Coll, Ferran Rodríguez, director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Clínic, Esther Tomàs, directora d'Infraestructures de l'Hospital Universitari de Vall d’Hebron, Germán Romero, directora d'Infraestructures de l'Hospital Universitari de Bellvitge, Fernando Díaz, subdirector de Gestió del Hospital Severo Ochoa de Leganés i Raúl López, CIO del Hospital Gregorio Marañón.
Han coincidit en la necessitat de fer atractiu el sector per tal d'atraure i, sobretot, retenir el talent. Encara amb una presència tímida entre les plantilles dels hospitals, tots cinc enginyers han reivindicat la importància del rol dels enginyers al sector sanitari tant en un paper tradicional en el disseny, implantació i gestió de les infraestructures – i en aquest sentit, han recordat que un com en una funció d'acord amb el canvi canviant del sector gràcies a la digitalització, la IA i les noves tecnologies, i fins i tot en el cas dels 'enginyers de bata blanca', els biomèdics que sí que reclamen els professionals assistencials. Per això, els cinc enginyers han demanat tenir també en compte la visió dels processos tan necessàries en una "ciutat en petit" com és un hospital.
Amb gerents de cinc hospitals diferents, la tercera taula ha tractat el canvi que suposa la incorporació d’enginyers i enginyeres en centres hospitalaris i la les dificultats a l’hora de dissenyar places per a professionals que apostin pels processos. A través de l’experiència de l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Taulí, l’Hospital de Vic, l’Hospital de Manacor i l’Hospital de Getafe, totes en una fase diferent, en aquesta taula moderada per Marc Sales, s’ha posat de manifest la necessitat de creure en els projectes i voler-los dur a terme perquè acabin amb l’èxit que inclou, sempre, una major i millor assistència al pacient. Ho han explicat, Cristina Capdevila, gerent de Bellvitge, Carme Sanclemente, directora assistencial del Taulí, Sara Manjón, gerent del Consorci Hospitalari de Vic, Ignasi Casas, gerent de l’Hospital de Manacor i Zita Quintela, genret de l’Hospital de Getafe.
Sovint, la innovació als hospitals prové de l’empresa que, sorgida de centres de recerca o per iniciativa privada, tiren endavant projectes ambiciosos que beneficien l sistema sanitari. Hartmann, Novartis, Bbraun, Altum Sequencing i Ascires són algunes d’aquestes organitzacions que aporten a la salut el seu coneixement i expertesa. Carme Ferrer, regional digital solucions partner de Hartmann, Luis E. Marín, innovative soucions partner de Novartits, Jordi Jorba, partnership i strategic OR Solutions Manager de Bbraun, Marina Palans, CEO d’Altum Sequencing i Josep Llongarriu, director de negoci d’Ascires han exposat la seva experiència en la transferència de coneixement i la generació de valor als espais de salut per excel·lència que són els hospitals i centres sanitaris, en una quarta taula rodona que ha moderat Néstor Muñoz. Han posat l’accent en la necessitat, també, de tenir canals de comunicació àgils així com treballar en projectes escalables.
“Dissenyats per l’eficiència”
El paper dels enginyers i enginyeres en el sector sanitari no acaba amb les infraestructures, els processos o la innovació i per això, Pérez Pey ha volgut recordar, al tram final de la jornada, que hi ha professionals i enginyeries que treballen pel sistema des d’altres organitzacions i ha posat d’exemple la construcció dels cinc hospitals COVID que es van posar en marxa en temps rècord l’hivern del 2021 gràcies als mètodes de treball de l’enginyeria i a la capacitat de col·laboració amb altres professionals com són els arquitectes. “Això va de col·laboració i confiança”, ha conclòs Pérez Pey, “si seguim plegats podrem fer molt i molt millor amb el mateix pressupost”.
Gestió de processos, al Lean Day
La 1a Jornada d’Enginyera de la Salut és una iniciativa del Col·legi amb col·laboració amb l’Hospital de Bellvitge que ha celebrat, el dia abans, la 7a edició del Lean Day, una jornada que ha servit per compartir les millors experiències en aquesta metodologia aplicades tant a Bellvitge com a l’Hospital de Viladecans. Ara fa nou anys el bloc quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge (HUB) va posar en marxa un procés de reorganització dels seus processos per tal de fer-los més eficients per als pacients i ara ja són més de 100 els processos que han millorat en eficiència gràcies a aquesta metodologia, des l’àrea de gabinets d’endoscòpia digestiva i respiratòria o la construcció i equipament de l’edifici Delta fins als plans funcionals del nou Hospital de Viladecans i l’abordatge clínic de patologies com l’ELA, l’esclerosi múltiple, l’ictus o la malaltia inflamatòria intestinal, entre molts altres.
