Què fan el sector tecnològic, tèxtil, alimentari i de la construcció per aplicar l’economia circular en els seus processos i reduir els recursos que utilitza? És una de les preguntes que s’han respost a la segona de les Converses BSM, un espai de col·laboració que hem impulsat amb BSM per reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual.
“L’economia circular implicar allargar i regenerar” ha manifestat la presidenta Maria Salamero en la seva intervenció inicial. Salamero ha defensat la necessitat d’extreure menys recursos perquè l'índex de circularitat del planeta ha passat del 7,1 al 6,9%, cosa que assenyala una tendència a la baixa. Salamero ho veu com una oportunitat en la qual els enginyers i enginyeres tenen un rol rellevant tant per l’habilitat a mesurar tots els aspectes, com per la seva visió holística dels serveis com pel coneixement amb la tecnologia sense la qual no serà possible tirar endavant la circularitat. Per fer-ho possible, Salamero aposta per la col·laboració publicoprivada i ressalta el paper, també, del sector industrial. “Des del sector industrial podem contribuir en majors dimensions a mitigar tots aquests aspectes”, ha recordat.
Per la seva banda, la directora de BSM, Marta Labata ha recordat que l’empresa està aplicant una estratègia de disseny de producte circular amb un pes important de la regeneració. Per exemple, el 80% dels materials del Port Olímpic són reciclats. També aposten per una millor gestió dels residus i, segons ha explicat, s’ha aconseguit reduir un 20% gràcies a diferents estratègies. “L’economia circular també va d’estratègies”, ha manifestat Labata i ha conclòs “cada gest compta”.
Lideratge o inacció?
Amb el lema ‘L’empresa davant el repte circular: lideratge o inacció?’, la jornada conduïda per Laura Ivern, sotsdirectora d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha comptat amb els exemples pràctics de quatre ponents. Pablo Vilanova, director general de Mercabarna, Raquel Bernadas, directora de Supply Chain i sostenibilitat a Original Buff, Carles Lorente, responsable de sostenibilitat dels serveis a HP, i Felip Pich-Aguilera, arquitecte cofundador de Picharchitects/Pich-Aguilera.
Vilanova ha explicat el servei que dona Mercabarna a les 600 empreses que hi treballen per tal que puguin reduir el malbaratament alimentari i s’aprofiti tot el que passi per Mercabarna i no pugui ser comercialitzat. “Per fer economia circular al sector alimentari posem les persones al centre amb la reutilització i la valorització dels productes”, ha dit Vilanova.
Des de l’empresa familiar BUFF, Bernadas ha situat el model de consum “insostenible” com a principal problema de la circularitat a les empreses tèxtils que no troben infraestructura per reutilitzar els seus materials, sovint mescla de diverses fibres que dificulta el tractament. Tot i això, des de Buff han apostat per la durabilitat del producte i la selecció de materials perquè no fabriquin productes “d’utilitzar i llençar ràpidament”.
A HP, en un sector – el tecnològic- on el consum de recursos és cada vegada més gran, s’han proposat treballar pel recondicionament d’ordinadors. Actualment, el mercat és dels 15.000 milions i el 20% són d’aquesta fàbrica i, per tant, consideren que hi ha un mercat per explorar. “Aportem la qualitat de la nostra marca, coneixement de processos i producció, entre altres, per donar una segona vida als productes”, ha insistit Lorente que també ha recordat que d’aquí a cinc anys, el plàstic que utilitzi l’empresa serà tot reciclat.
Comprendre els edificis com a “banc de materials” és la filosofia que ha exposat Felip Pich- Aguilera, arquitecte i fundador d’un despatx que, amb el seu mateix nom, aposta per la realització de materials reciclats per construir edificis amb el 100% dels materials reciclats. És el que anomenen ‘materials passport’. Considera que és una tendència que ha d’anar a l’alça per tirar endavant projectes comptant amb els edificis que deixen de ser utilitzats. “Demana més planificació, però sobretot informació i custòdia de la informació”, ha dit Pich-Aguilera, que ha encomanat aquesta tasca als col·legis professionals.
Enginyeria de la ciutat
L’encarregat de cloure la jornada ha estat l’enginyer en cap de l’Ajuntament, Oriol Altisench, que ha exposat els projectes que impulsa Barcelona en matèria d’aigües, mobilitat, i altres conceptes dels quals no té les competències, però Barcelona n’és “incumbent”, com és la gestió de les aigües pluvials i la seva regeneració, la construcció de l'L8 dels FGC o l’estació de la Sagrera.
Altisench ha recordat que la figura de l’enginyer en cap és una aposta de l’actual govern de la ciutat i ha recordat que “el fàcil és créixer, el difícil és créixer com ho pots fer”.
