Veneçuela, Groenlàndia, Iran... El 2026 ha començat amb conflictes bèl·lics, amenaces d’invasions i altres esdeveniments que marquen la geopolítica actual i aquesta, de retruc, té conseqüències en els mercats i l’economia de tots els països. Analitzar què està passant i veure, amb dades concretes, quina perspectiva podem preveure i quines solucions hi aporta l’enginyeria s’ha abordat aquest dimecres a Les claus del 2026: economia, mercats i estratègia d'inversió, de la mà de Bas Fransen, director de Mercats de Capitals de Caixa Enginyers, i Jeroni Farnós, vocal de Junta del Col·legi.
“No recordo cap trimestre tan intens com aquest i encara falta una setmana”, ha dit Fransen fent broma només començar. Ha repassat tots els esdeveniments a escala mundial que han tingut lloc des de l’inici del 2026 i ha situat la rivalitat entre Xina i EUA com el principal rerefons de les situacions geopolítiques actuals, fins i tot, la guerra a l’Iran que té molt impacte als mercats a causa de diversos factors com són l’augment del preu del petroli i gas natural però sobretot el tancament de l’estret d’Ormuz. “A l’Iran van ser llestos i van traslladar el conflicte a la zona del golf per guanyar temps i augmentar el cost econòmic de la guerra, fent més gran el conflicte”, ha dit Fransen, que ha recordat que és un dels principals canals d’exportació del món.
Per això, s’ha mostrat més partidari d’un escenari optimista, que augura un final de la guerra d’aquí a algunes setmanes que permetria una recuperació ràpida tot i que parcial dels mercats i l’economia. “La rivalitat entre EUA i Xina configura una geopolítica incerta, però tots els estats es mouen per interessos econòmics i s’ha d’entendre que la situació a l’Iran es resoldrà aviat”, ha afegit. Tot i això, Fransen també ha exposat les possibilitats d’altres futurs menys positius i ha recordat que l’impacte sempre dependrà del temps de durada d’aquests atacs. “La guerra ha d’acabar aviat perquè si no, tot es complicarà”.
Però com es trasllada aquesta situació a Europa? Fransen també ha volgut analitzar-ho i ha enviat un missatge positiu i una recomanació: “Europa té fonaments sòlids per créixer, però li falta una palanca d’inversió. Ens hem de creure que estem forts i gastar”. Pel que fa a Espanya, Fransen l'ha qualificat “el millor alumne de la classe”, almenys fins fa tres o quatre setmanes. Justifica aquest bon moment econòmic amb el turisme i la immigració, però també ha recordat que es genera superàvit, que s’exporta més que s’importa en molts sectors, i que el pes dels serveis no turístics s’ha duplicat des del 2007. “Estem fent les coses bé”, ha assegurat.
Solucions d’enginyeria
Amb la premissa que l’enginyeria aporta solucions als problemes i implementa mesures per millorar la vida de la societat i, tenint en compte que geopolítica, economia, medi ambient, regulacions i tecnologies, entre altres, estan tots interconnectats, Jeroni Farnós ha donat la visió de la situació actual des d’un altre punt de vista. Com a societat “hiperdiagnosticada” i després d’un any amb alguns rècords, com ara turistes o inversions, Farnós ha defensat el paper dels enginyers en àmbits com la tecnologia, la indústria i, sobretot l’energia, un dels aspectes que més afecta els mercats i, per tant, l’economia de tothom. L’augment del preu del petroli de les darreres setmanes n’és una mostra.
Per ajudar a entendre, doncs, el context, Farnós ha indicat que les reserves mundials d’Aràbia Saudí, Iran, Iraq, Emirats Arabs Units Kuwait i Qatar representen el 50% de les reserves mundials, mentre que les de Veneçuela, Canadà i EUA, un 30% més. Ha recalcat que la diferència és que a l’Orient Mitjà són crus lleugers i barats d’obtenir i processar, al contrari que els del 30%. “Quan llegim i interpretem les notícies, és important tenir-ho en compte. Veurem què passarà”, ha afegit Farnós.
En l’àmbit de la tecnologia, Farnós ha discernit entre les tecnologies i inversions més avançades i les que són de frontera. Intel·ligència artificial, ciberseguretat, robòtica, drons, salut digital, biotecnologia, bateries o semiconductors serien les tecnologies que formarien part del primer grup i amb les que considera que Espanya i Catalunya cal que es posicioni. La tecnologia de l’espai, la defensa en sistemes avançats, la impressió 3D o la connectivitat avançada coparien el segon grup, de frontera, i per Farnós caldria “no perdre el temps”. Amb la guerra de l’Iran actual de rerefons, el president de la Comissió d’Indústria Química considera les inversions en infraestructures així com en tot allò relacionat amb l’IT, que no depenen tant dels aspectes geopolítics com d’altres, no es veuran tan afectades com d’altres com les del sector energia o el sector industrial agroalimentari o químic, que pateix i patirà per l’augment de preu de combustibles, transports i fertilitzants.
Col·laboració entre Col·legi i Caixa
La jornada ha estat organitzada conjuntament entre Caixa Enginyers i el Col·legi per tal de dotar els professionals del coneixement necessari per prendre “les millors decisions financeres”. Així ho ha expressat Eduard Barcons, director de Banca Administracions Públiques i Banca Institucional de Caixa Enginyers, en les seves paraules d'obertura de la jornada. Barcons ha insistit que l’objectiu és posar les dues institucions al servei de “l les millors decisions financeres de manera humana i sincera” i ha reconegut el paper dels professionals de l’enginyeria. “Els enginyers no només entenen el món tal com és sinó que ajuden a construir el que encara no existeix”, ha destacat.
En aquesta línia, el director general del Col·legi, Pere Homs, ha defensat l’enginyeria com una capa “més estable, sòlida i fiable” que dona eines “davant d’aquesta capa d’incertesa que ens està inundant”. Homs també ha qualificat de “valents” els qui s’han aventurat a assistir a una jornada sobre prospectiva econòmica en la situació geopolítica que viu el món aquest 2026.
