Fer compatible els projectes vinculats a la transició energètica com són les plantes solars fotovoltaiques, els parcs eòlics i els projectes d’hibridacions amb la conservació del medi ambient és un dels reptes del sector. La posada al dia de protocols, manuals i sistemes de compensació és contínua i per donar a conèixer el marc actual, experts i professionals que exerceixen en projectes energètics i ambientals han omplert aquest dilluns la sala d’actes del Col·legi a la jornada “Actualització de criteris ambientals de disseny de parcs solars, eòlics i emmagatzematge”, organitzada per la Comissió d’Energia, EolicCat i UNEFCAT.
En les paraules de benvinguda, el president de la Comissió, Lluís Pinós, ha recordat que la jornada arriba en un moment clau perquè “la situació és molt complicada i el desenvolupament de les energies renovables més necessari que mai”, fent referència a l’augment del preu del gas – el doble- arran de la guerra d’Iran i l’increment, també, del petroli, i totes les repercussions que suposa. En una mateixa línia s’ha pronunciat Pere Borràs, codelegat d’UNEFCAT que ha recalcat que el preu de l’electricitat ha augmentat un 40% tot i la quantitat de renovables, per l’esclat d’aquest conflicte bèl·lic, i malgrat l’avenç estatal, “continuem addictes als combustibles fòssils, cosa que té una implicació directa al dia a dia”. En aquest sentit, ha recordat els efectes de la guerra d’Ucraïna de destrucció d’activitat econòmica “que és el que hauríem d’evitar”.
Per la seva banda, Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha reconegut que queda “un recorregut considerable” en renovables, ja que el 2025 només s’ha cobert el 16% de la demanda i que, en canvi, l’objectiu pel 2030 és del 50%. Ha recalcat, però, que cal que aquestes renovables avancin al costat de la conservació de la biodiversitat. “És una fita que fa quatre anys podia semblar una quimera”, ha dit Vilahur, que ha afegit que “el canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat van agermanats i la transició energètica ha de revertir aquesta pèrdua de biodiversitat”, ha afegit el director general.
Actualitzacions de protocols
La protecció de l’àliga cuabarrada, un animal en perill d’extinció a Catalunya, és un dels temes que ha centrat l’explicació dels nous protocols d’avifauna, que ha dit Ricard Gutiérrez, cap de secció del Servei de Fauna i Flora de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Gutiérrez ha repassat els criteris que es fan servir per autoritzar plantes solars fotovoltaiques i parcs eòlics, així com les mesures compensatòries que preveu les instruccions actuals. També ha avançat que són protocols que tenen els seus resultats i que en el cas de la cuabarrada, està a punt de passar a ser espècie vulnerable. Ha recalcat que totes les mesures es prenen d'acord amb el coneixement i que van adaptant-ho a la informació real que es té. “No és només una necessitat legal sinó també ecològica; només tenim un planeta”, ha reflexionat Gutiérrez.
Per la seva banda, Jordi Rosich, del servei de projectes de la mateixa direcció general, ha posat sobre la taula el contingut del manual d’hibridacions, una guia d’avaluació d’impacte ambiental de BESS, sistemes d’emmagatzematge de bateries, elaborat per a tècnics de l’administració i professionals d’enginyeries i consultories. Té en compte vectors com ara l’aire, l’aigua, la geodiversitat, o la connectivitat, i recull el context legal actual i busca “un òptim encaix ambiental dels projectes de renovables”.
Al seu torn, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Efrem Batriu, ha presentat el nou sistema de compensatòries a través del Registre de Finques amb Iniciatives de Conservació, creat l’any 2023, que ara ha incorporat la possibilitat de canalitzar mesures compensatòries ambientals. Ha destacat que la inscripció al registre és voluntària i “no respon a uns requisits legals que obliguin ningú a fer res”, sinó que té com a objectiu recollir la informació necessària sobre les finques del territori català per facilitar la implementació d’iniciatives de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
Agilització ambiental dels projectes
A la taula de debat “Com agilitzar els treballs ambientals dels projectes” s’ha analitzat com optimitzar els processos d’avaluació ambiental i facilitar el desplegament de projectes d’energies renovables, posant el focus en l’ús de dades, la simplificació administrativa i la visió estratègica de futur. En aquest marc, Marc Vilahur ha defensat la necessitat d’anar més enllà del context actual i anticipar escenaris, afirmant que “no es tracta del que hi ha ara, sinó del que pot venir el 2050”, i ha subratllat també el potencial de les renovables des del punt de vista ambiental, destacant que “la fotovoltaica no només no és un problema per a la biodiversitat, sinó que és un avantatge”.
Per la seva banda, el president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, ha posat de manifest com els estudis ambientals han continuat condicionant el desenvolupament dels projectes, mentre que el codelegat d’UNEFCAT, Salvador Salat, ha contribuït al debat sobre els reptes sectorials en la implantació de renovables. En la mateixa línia, el president de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, ha remarcat la importància de disposar de més informació per facilitar la viabilitat dels projectes, assegurant que “com més informació tinguem, més fàcil serà que alguns projectes que abans no podien tirar endavant ara sí que ho facin”. Finalment, el president d’EOLICCAT, Víctor Cusí, ha defensat un enfocament integral, assenyalant que les dades han d’actuar com “un GPS” per orientar el desenvolupament dels projectes i permetre plantejar-los amb una visió de 360°.
