Cada vegada és més habitual veure vehicles elèctrics als garatges i aparcaments, una situació que no deixa de tenir els seus riscos. Per això, i amb l’objectiu de posar sobre la taula el coneixement tècnic al voltant de la nova mobilitat i els efectes que pot tenir, sobretot per l’ús de bateries d’ions de liti, la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya ha acollit una jornada dedicada a aquest àmbit organitzada pel Clúster contra incendis (Clúsic) i la Fundación Fuego.
“Hi ha una quantitat ingent de material i estudis de tot tipus”, ha advertit el president de la Comissió de Seguretat del Col·legi, Jordi Sans, durant l’obertura de l’acte, “ens ocupa un risc emergent i avui intentarem il·luminar sobre el tema”. Per la seva banda, el president del Clúsic, que ha recordat que l’entitat elabora guies i documents alhora que col·labora amb els cossos de seguretat, ha situat la prevenció com la clau de volta del problema. “Si prevenim, segurament, haurem de fer menys accions tant de protecció activa com de passiva, facilitarem la tasca dels bombers i tot ens anirà millor”, ha manifestat.
Amb la participació de Victor Molinet, dels Bombers de Barcelona, i Carles Noguera, dels Bombers de la Generalitat, una de les principals alertes compartides durant la jornada ha estat la rapidesa amb què es poden propagar els incendis originats en vehicles elèctrics, especialment en aparcaments soterranis. “Fa deu o quinze anys no teníem vehicles elèctrics als garatges, i ara són habituals, amb els riscos afegits que això comporta”, ha recordat Noguera. En aquest tipus d’espais, si s’incendia un cotxe, pot generar-se un efecte en cadena: en només dos minuts, tot l’aparcament pot estar ple de fum, cosa que dificulta greument la localització del vehicle en flames i la intervenció dels equips d’emergència.
Aquest escenari posa de manifest les limitacions de la normativa actual i la necessitat urgent d’incorporar mesures específiques. Tot i que el Codi Tècnic de l’Edificació no contempla de manera sistemàtica la instal·lació de ruixadors automàtics d’aigua, ja que actualment només són obligatoris a partir de la planta -3, els Bombers ja exigeixen aquest sistema en les plantes restants. La seva presència pot marcar una gran diferència: permet contenir l’incendi en un sol vehicle, manté una visibilitat adequada i facilita un accés segur als equips tècnics. Sense aquests sistemes, l’afectació pot ser molt superior, arribant a cremar diversos vehicles, amb tancament parcial del recinte i majors costos de restauració.
A més, es va posar èmfasi en els reptes que comporta la fase de postincendi, especialment amb vehicles elèctrics. Les bateries poden reignitar-se entre 20 i 30 minuts després de l’extinció aparent, i en alguns casos s’han documentat rebrots fins a 15 dies més tard. Davant d’aquesta situació, els equips d’emergència han de retirar el vehicle cremat del garatge com més aviat millor i, si no és possible, mantenir una vigilància tècnica continuada. La solució habitual passa per submergir el vehicle en un tanc d’aigua, fet que obre nous interrogants: què es fa amb aquesta aigua contaminada? Quins protocols cal activar per netejar l’edifici dels gasos tòxics i del fum que pot pujar als pisos superiors? Tot plegat són reptes encara oberts que demanen respostes integrades entre cossos d’emergència, enginyeria i gestió d’equipaments.
