Per complir els objectius en matèria de residus Catalunya necessita implementar canvis en el seu sistema de residus en totes les seves etapes: des de la prevenció fins a la revalorització energètica passant pel reciclatge o els centres de recursos. Caldran tan noves infraestructures com replantejaments en les actuals que requeriran la intervenció dels professionals de l’enginyeria que es dediquen al sector. Per això, des del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i en el marc del Grup de Treball Intercol·legial de Residus existent al costat dels Col·legis d’Enginyers de Camins, Economistes i Agrònoms, s’ha organitzat una sessió destinada als despatxos d’enginyeria que puguin i vulguin participar en alguna d’aquestes fases.
“Ens hem de posar les piles”, ha destacat el president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, Marc Oliva en una benvinguda on ha valorat el Grup de Treball Intercol·legial per abordar “problemes complexos des de diferents disciplines”. “Compartir el que tenim per davant dona sensació de repte i feina”, ha afegit Oliva que ha precedit el coordinador del Grup de Treball, Jordi Payet. Payet ha recordat que “els qui fa anys que treballem en el sector som conscients de les mancances” i ha qualificat de “complex i difícil” el repte actual, però s’ha mostrat confiant que hi ha recursos, tecnologia i enginyeries “per tirar-ho endavant”. El també coordinador del Grup de Treball Intercol·legial de Residus, Ignasi Samper, ha qualificat el moment “d’oportunitat” tant per les enginyeries com per l’administració “de tornar a situar Catalunya com a referent en gestió de residus”.
Els plans de l’administració
Tant l’Agència de Residus de Catalunya com l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenen sobre la taula fulls de ruta per poder complir objectius ambiciosos com no superar, el 2035, del 10% dels residus amb destí als abocadors o arribar al 65% de valorització material i preparació per a la realització. Albert Planell, director de l’ARC, ha explicat que s’hauran d’actualitzar les infraestructures actuals, com poden ser les plantes de tractament de fracció orgànica o de valorització energètica, però també planificar-ne de noves com els centres de recursos i de transferència. “Un dels reptes més importants com a país en l’àmbit industrial el tenim en la prevenció i la reutilització de tots els recursos i, sobretot, del reciclatge”, ha dit Planell especificant que no esmentava la separació sinó com la indústria aprofita el material reciclat.
El PINFRECAT, que actualment està en tràmit i que hauria d’estar aprovat l’estiu del 2027, compta amb un pressupost al voltant dels 2 MEUR i un finançament dividit en tres terços: un amb pressupost de l’ARC, un altre a través del cànon – que s’ha aprovat augmentar-lo recentment- i un terç d’iniciativa privada. Planell també ha avançat que per no retardar les accions fins a l’estiu de l’any vinent, ja s’han començat a treballar algunes accions alineades amb el PINFRECAT, sobretot amb altres administracions com l’AMB.
Precisament des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'invertiran 700 MEUR del pressupost total i un 60% anirà dedicat a repensar les infraestructures actuals, per la qual cosa és necessària la perspectiva de les enginyeries, i un 40% restant seran instal·lacions noves. Segons ha explicat Frederic Ximeno, director de l'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Metropolitana. s’està treballant amb un calendari “exigent” per la fi de les concessions actuals i per “la pressa” en aquest sector. Entre les mesures que hi ha sobre la taula, seguint el mateix horitzó normatiu, l’AMB treballa, entre altres, amb la reducció de la incineració, el 10% màxim a l’abocador i la necessitat d’impulsar les noves plantes de tractament d’orgànica que millorin el producte final. “L’objectiu no és tant reduir la disposició final sinó que arribi el mínim, però que el que surti de les plantes ho puguem retornar al mercat el millor possible”, diu Ximeno, realçant el concepte d’economia circular.
Projectes d’enginyeria
Amb aquesta planificació sobre la taula, les enginyeries del sector dels residus tiraran endavant projectes per a aquestes noves instal·lacions i infraestructures que els signaran sobretot enginyers, principalment industrials. Per aquest motiu, des de CATENARA, l’Associació d’Empreses de serveis d’Enginyeria, d’Arquitectura, Ambientals i Tecnològics de Catalunya, s’adverteixen els punts bàsics que s’han de tenir en compte. El seu president, Mateu Tersol, n’identifica cinc. Considera que els processos han de ser, d’una banda, transparents, i de l’altra, que fomentin la concurrència, una exigència de la legislació europea. També demana que els plecs posin per davant la qualitat del servei que rep la societat. “A vegades alguns serveis administratius tenen tendència a fomentar mètodes com ara la subhasta, per control de males praxis, que són nefastos per la qualitat de prestació de serveis”, diu Tersol. El president de CATENARA també demana que aquests serveis d’enginyeria siguin prestats per professionals des d’organitzacions empresarials que tinguin en compte una compensació justa que cobreixi “un servei d’excel·lència i l’assumpció de la responsabilitat”. Per això, per Tersol és important que en el preu bàsic de licitació es dimensioni l’esforç dels professionals que hi intervenen (enginyers, delineats, especialistes en processos...).
