Després de quatre sessions inspiradores dedicades a la intel·ligència artificial, les associacions d’enginyers dels 4 Motors per Europa han reunit novament els ponents per celebrar una taula rodona final centrada en el model europeu de regulació i el seu impacte en la sobirania i la competitivitat tecnològica.

L’acte, moderat per Oriol Vilàs, expert en IA i membre del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha servit per reflexionar sobre com l’enfocament europeu en matèria d’IA es creua amb tres grans àmbits: el paper de la IA com a motor d’automatització industrial i robòtica de serveis, la necessitat d’un desenvolupament responsable i ètic, i els reptes d’implantar sistemes intel·ligents en entorns d’enginyeria complexos.

La jornada ha comptat amb la participació de Virginie Mathivet, fundadora d’Hemelopse, doctora en IA i guardonada com a Woman in Tech 2022, Francesco Ferro, fundador de PAL Robotics, Raffaella Folgieri, doctora enginyera i professora de la Universitat de Milà, i el Dr.-Ing. Julius Pfrommer, cap del Departament de Sistemes Industrials Cognitius del Fraunhofer IOSB.

Mathivet ha destacat la importància de regular i desplegar la IA de manera responsable des del començament. “Si ens precipitem amb desplegaments massius i després descobrim que no ho hem fet bé, serà molt difícil rectificar. Regular des del principi ens permet evitar errors futurs”, ha explicat. Per a Mathivet, la regulació europea no limita la innovació, sinó que la guia: “Les restriccions intel·ligents fomenten la creativitat i ens ajuden a construir una IA útil i beneficiosa per a la societat.”

Per la seva banda, Francesco Ferro ha reflexionat sobre la competitivitat europea davant la velocitat de la Xina i els Estats Units. “Allà no treballen més, però són més àgils i reben un fort suport estatal. A Europa sovint ens frenen els procediments”, ha afirmat. Tot i això, ha reivindicat els valors europeus de seguretat, responsabilitat i transparència com a factors diferenciadors. “Si combinem innovació, regulació i confiança, aconseguirem que la robòtica i la IA siguin percebudes com una força positiva per a la societat.”

Raffaella Folgieri ha posat l’accent en la responsabilitat dels enginyers com a figures clau per equilibrar innovació i ètica. “L’AI Act no és una fita final, és un punt de partida. No hem de limitar-nos a complir-lo, sinó dissenyar sistemes que respectin les persones des de la seva concepció”, ha remarcat. Folgieri ha subratllat també la necessitat de formació multidisciplinària i col·laboració internacional per avançar cap a una IA responsable, afirmant que “hem d’integrar els humans en el procés de disseny i ensenyar com funciona la tecnologia, no tractar-la com una ‘caixa negra’. És un repte tècnic, però també cultural.”

Finalment, Pfrommer ha abordat la complexitat d’integrar i certificar sistemes d’IA en sectors regulats com la mobilitat o l’energia. “El repte és entendre com encaixen les noves tecnologies dins les normatives ja existents i com garantir-ne la seguretat i fiabilitat”, ha explicat. Segons Pfrommer, el futur de la IA industrial dependrà de la seva capacitat d’obtenir certificacions i mantenir la supervisió humana, assegurant que “en la majoria dels casos, el coneixement i la intuïció humanes continuen essent imprescindibles. La responsabilitat ha d’estar sempre ben delimitada.”

Amb aquesta taula rodona, les associacions d’enginyers dels 4 Motors per Europa han tancat un any de debat sobre el futur de la intel·ligència artificial, reforçant el seu compromís amb una innovació ètica, transparent i al servei de la societat.

Compartir