Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
El biometà és un vector energètic renovable tecnològicament madur que la Unió Europea impulsa en el seu pla de descarbonització per reduir les emissions de CO2, substituint els combustibles fòssils, líquids i gasosos sense haver de modificar xarxes, motors ni aparells. A més, a diferència d'altres vectors renovables, el biometà s'integra en l'economia circular al ser resultat de la transformació en energia dels residus orgànics d'origen urbà, industrial, agrícola i ramader, reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle, aportant com a subproducte fertilitzants sostenibles i desenvolupant una economia descentralitzada arrelada al territori.
Les comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular i Energia, amb el Clúster de Bioenergia de Catalunya, van organitzar un cicle dedicat a aquest vector energètic, la segona i última sessió, que es va celebrar el 22 de novembre de 2023, va posar el focus en el finançament dels projectes i es van presentar 5 exemples de plantes de producció de biometà a Catalunya, que representen el 50% de les existents en el territori espanyol.
Antoni Peris, president del Grup de Treball de Descarbonització i Energies Primàries, va remarcar que quan parlem de biometà “no només ho fem d’energia, sinó també de transformar un residu en energia i donar-li valor”.
El director financer a Verdalia Bioenergy, Antonio España Contreras, va explicar que per invertir en un projecte de biometà (un negoci d’infraestructures) es requereix “una estabilitat a llarg termini (contractes de 10 anys o més) i assegurar que el projecte tingui unes característiques de retorn suficients respecte al risc assumit”. E. Contreras també va assenyalar que “les administracions no coneixen bé què és una planta de biometà i que inclús hi ha certa por per quines són les conseqüències si s’estableix en el seu territori”.
Sergio Fernández, Partner a Suma Capital, va apuntar que “el sistema de certificació d’origen a Espanya és molt incipient” i va explicar que el destí del biometà que es produeix a escala nacional “és cap a països europeus com Alemanya, Regne Unit o els països del nord d’Europa. Hi ha pocs consumidors espanyols i és una llàstima perquè estem perdent unes externalitats com a país, que es van desviant cap a altres mercats”.
Fernández també va destacar que “és necessari regular el dret d’injecció a xarxa, el cost i la distribució de les infraestructures. En moltes ocasions, ens sentim presoners en l’altre costat del gasoducte i això no és bo”.
El director del sistema d’infraestructures de distribució de Nedgia, Roger Serrat, va dir que “el gas no és una energia de transició, segueix tenint un rol essencial en la matriu energètica. Les xarxes de gas i gasos renovables són essencials per a una descarbonització exitosa”. En aquest sentit, Serrat va explicar que Catalunya disposa de 18.500 km d’una infraestructura de gas, invisible, resilient i que garanteix el subministrament a 2,3 milions d’usuaris i que arriba a un 92% del territori, en més de 380 municipis (superant la mitjana europea).
Sebastià Farré, gerent de Noguera Renovables, va presentar el seu projecte de planta de biometà, a partir dels residus que produeix la ramaderia (tenen la granja més gran d'Espanya amb més de 2.000 vaques). Farré va explicar les característiques de la seva planta d’upgrading i va voler destacar que “el tractament del digestat permet convertir el sobrant en adobs i fertilitzants 100% orgànics”.
El CEO de Waga Energy España, Baptiste Uquin, va exposar la tecnologia d’avantguarda, creada per la seva empresa, per valoritzar el gas dels dipòsits controlats (amb una composició i cabals variables i amb presència d'oxigen i nitrogen), combinant la filtració per membrana amb la destil·lació criogènica. Segons Uquin, la planta de Can Mata de Waga Energy “és la segona planta més gran d’Espanya pel que fa a volum, correspon a una flota de 200 camions durant un any”.
Albert Martínez, director d’operacions de Biometagas La Galera, va destacar que “les plantes de biogàs fem un tractament del residu en cercle tancat, generem energia i fertilitzants. El biogàs és una energia neta que a més neteja”.
Pere Aguilo, director d'operacions Consorci Besós Tordera, va explicar el projecte BioVO, impulsat amb el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, que genera biometà amb part del biogàs de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) i de la planta de compostatge.
Lluís Bertran, membre de la Comissió d'Energia i un dels moderadors de la sessió, va destacar que en la jornada estaven representats els tres sectors proveïdors de recursos per produir biometà: els residus de la ramaderia, de la gestió de tractament de recollida urbana i dels abocadors. “Uns sectors que representen menys de la meitat del potencial diagnosticat, encara queda molt per desenvolupar, com seria el cas dels àmbits de l’agricultura i dels boscos. la producció de biometà és una gran oportunitat d’economia circular, fixa gent al territori, crea llocs de treball, però necessita inversions importants”, va afegir Bertran.
La cloenda de la jornada va ser a càrrec de Lluís Pinós, president de la Comissió d'Energia, i Jordi Serra, president del Clúster Bioenergia de Catalunya. Serra va advertir que per assolir el potencial del biometà a Catalunya cal “fer-ho bé, amb tecnologies, recursos, il·lusió i entusiasme”. Pinós va explicar que “les energies renovables són necessàries però no suficients. El biometà ens pot ajudar a descarbonitzar en aquells àmbits en els que l’electrificació no arriba”. “I aquí, com en el desplegament de les renovables i altres vectors energètics, també anem tard, l'Administració s'ho ha de creure", va afegir Pinós.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
