Aquests últims mesos hem assistit a una escalada en els preus finals del Mercat Majorista que ha comportat un fort augment en els preus en el Mercat Minorista, especialment en el mercat regulat PVPC, i per tant, un augment en la factura en els consumidors finals. Aquest augment sostingut en els preus ha posat en alerta a la societat en general. La Comissió d'Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya es planteja el dilema: ens trobem davant d'una simple crisi de preus o realment ens enfrontem a una crisi del sistema? I ho analitza en un manifest titulat "Crisi de preus, crisi del sistema".
Tots els factors que l'envolten fan pensar que es comencen a posar de manifest els problemes que el Sistema Elèctric patirà en el seu trànsit des del model actual al model descarbonitzat que preveu el PNIEC en el qual les energies renovables, la parada de les nuclears i la utilització marginal de les centrals de cicle combinat seran el centre del mix del sistema en l’horitzó del PNIEC en el 2030.
Aquesta crisi del sistema elèctric ve donada per l’elevat preu del gas natural que s’ha incrementat de forma brusca impactant molt directament tant en el mercat de l’electricitat com en altres àmbits del sistema energètic i del teixit industrial. Es per això que cal està atent a l’evolució futura del preu del gas natural en els mercats internacionals i fer-ne un seguiment analitzant les mesures aplicables per tal aconseguir minorar els efectes en la economia del país.
Addicionalment, hi ha veus que estan sol·licitant a la Unió Europea més liquiditat de drets de carboni per frenar la seva imparable escalada de preus, però això seria objecte d'un altre debat. La pregunta és: per què el gas natural a Europa s'està pagant a aquests preus quan l'Henry Hub, mercat nord-americà del gas, està en valors de 5 $ / MBTU, uns 15,6 € / MWh.?
Europa s'ha posicionat clarament per una transició cap a les energies renovables i ha decidit, en conseqüència, promoure l’eliminació dels combustibles fòssils de la seva cartera energètica, tractant-los a tots per igual. El plantejament creiem que té, però, un error de formulació. En pocs anys serà possible produir la pràctica totalitat de l'energia elèctrica a partir de fonts renovables, el que permetrà el funcionament sostenible de la demanda terciària i part de la lligada a la mobilitat. Això no serà així per a la indústria europea que posseeix molts processos que, de moment, no poden funcionar amb electricitat i no poden prescindir de el gas natural ja que no disposen d'un substitut clar a preus competitius. A aquest substitut, que podria ser l'hidrogen, no se l'espera abans de 2050.
En aquest escenari, sense part de l'actual subministrament rus i algerià per gasoducte i la producció de gas noruec disminuint de forma vertiginosa, Europa podria veure’s en una situació molt compromesa ja que és aquest gas el que alimenta i dóna estabilitat de preus a la seva indústria. A més, la conjuntura actual de preus no li ha permès cobrir les seves reserves de cara a l'hivern que es troben, tan sols, al 70% el que podria tenir conseqüències sobre el subministrament en els mesos vinents.
Cal anticipar-se als problemes derivats d'aquesta transició i si realment la crisi de preus és un dels factors de la crisi del sistema, cal que les mesures a prendre siguin de caire més global i profundes i afectin a tots el àmbits de l’energia i no només a l’electricitat.
Llegeix el manifest
