Enginyera industrial i doctorada en robòtica, Alícia Casals va rebre el "Premi Nit de la Robòtica", en l'edició d'enguany, per la seva trajectòria professional. L’Alícia és catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors al Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya i cap del grup de Robòtica del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC. També ocupa el càrrec de directora científica de Surgitrainer, una empresa que té com a objectiu comercialitzar tecnologia de formació i entrenament per a cirurgies endoscòpiques.
Com pot ser d’ajuda la robòtica en l’entorn mèdic?
L’entorn mèdic depèn cada dia més de la tecnologia i la robòtica n’és una eina més. Una eina evidentment molt potent, que d’altra banda no va sola, necessita de la imatge mèdica, de l’instrumental i d’altres equips. La robòtica és bàsicament una eina d’ajuda en cirurgia, diagnòstic, rehabilitació, teràpia i assistència per a l’autonomia personal.
Podem dir que l’auge de la robòtica està encara per arribar?
Efectivament. La robòtica està guanyant terreny en tots els àmbits i més en el mèdic on el progrés sempre és més lent per la seva complexitat. La creixent capacitat dels computadors, i en paral·lel de la intel·ligència artificial, fa cada cop més potents els robots, ampliant les seves capacitats i fent així viable el seu ús en cada cop més aplicacions.
Amb la implantació de la robòtica en tots els sectors desapareixeran llocs de treball o se’n crearan de nous?
Les dues coses, en desapareixeran i en sorgiran de nous. Per aquest motiu, cal que ens preparem per afrontar els reptes d’aquest canvis, tant a nivell econòmic com social. Potencialment, la més gran capacitat de crear riquesa que comporta la incorporació de tecnologia a la industria, als serveis, a la salut i a l’entorn més domèstic hauria de poder servir per millorar el nivell de qualitat de vida dels ciutadans. Això vol dir que s’ha de preveure la formació adient a les professions previsibles i gestionar la reestructuració laboral per evitar marginació.
Creu que es té clar quin és l’objectiu de la robòtica? A quines necessitats pot donar resposta i a quines no?
La robòtica és molt eficient sobretot en la realització de tasques rutinàries i que requereixen d’esforç físic. És d’interès en entorns hostils per les persones o on els humans no poden arribar. També com a complement de les capacitats humanes i, en aquest cas, en la realització de tasques en cooperació, sistemes teleoperats o robots cooperatius que operen colze a colze amb la persona.
Creu necessari establir un codi ètic pels robots?
Crec que l’ètica està en les persones, no en els robots. El que cal doncs és establir aquest codi ètic enfocat al disseny i ús dels robots, i en la supervisió de la seva evolució quan siguin robots que puguin prendre decisions
Ens parla una mica del Bitrack?
Bitrack és un robot quirúrgic. És un equip per a cirurgia laparoscòpica dotat de quatre braços robot teleoperats. Això vol dir que el robot replica, tot millorant-la, l’acció del cirurgià. Això permet realitzar intervencions quirúrgiques amb més precisió i més seguretat al combinar l’actuació intel·ligent i amb coneixement del cirurgià o cirurgiana, amb les capacitats de càlcul i precisió pròpies d’un robot. Actualment, el projecte Bitrack està en la fase de procés regulatori, que permetrà obtenir la certificació per poder comercialitzar-se per a l’ús clínic.
El Professor Paolo Dario diu que hem de tenir més por dels mòbils que dels robots? Què en pensa?
Darrera els mòbils hi ha una gran capacitat d’adquirir dades i informació sobre els seus usuaris. La capacitat de processar aquestes immenses quantitats d’informació donen una capacitat de poder molt important a qui les posseeix. La robòtica, com la tecnologia en general, comporta poder econòmic i, per tant, també pot comportar riscos de desequilibri social si des del governs no s’estableix una regulació que contempli principis ètics bàsics que evitin l’abús de poder tecnològic. Actualment, hi ha prou debat social per pensar que hi ha prou consciència per posar-hi mitjans. La gestió massiva de dades, és un gran potencial, però també un risc més gran, menys visible i menys controlable, i que pot, a un molt menor cost, generar grans beneficis a uns pocs.
Cada cop hi ha més projectes empresarials innovadors liderats per dones. Quins creu que són els reptes pendents per incorporar a la dona en les professions STEM?
Els reptes principals són l’educació, en el sentit més ampli, i la visualització de referents femenins que mostrin que tant els homes com les dones poden dedicar-se amb igualtat de condicions a temes tècnics i científics en l’àmbit de les STEM. Sense obviar la diferencia natural entre els dos sexes, la influencia del que veus, aprens i vius durant la infantesa i adolescència, marca una manera de pensar i de fer. Els reptes són doncs crear l’entorn adient que passa per la família, l’educació i l’entorn social. Això vol dir que no només hem de mirar els infants i joves; també vetllar perquè el professorat en temàtiques STEM tinguin capacitat motivadora per la matèria i que no facin cap mena de distinció entre nois i noies; que en els llibres de text, en la premsa, TV, hi hagi referents femenins, molt escassos actualment, i que tots i totes creiem realment en la igualtat.
