La situació del biometà actual a Espanya i Europa, els reptes de la tecnologia i els avantatges que pot aporta ral sistema energètic s’han posat sobre la taula aquest dimecres a la jornada El biometà, una aposta europea competitiva per la transició energètica i l'economia circular, on també s’han explicat els nous projectes que s’estan impulsant a territori espanyol i s’han compartit experiències europees. Els experts coincideixen que aquesta tecnologia ha de ser un impuls per avançar cap a la transició energètica i com una solució al trilema energètic.
Organitzada per la Comissió d’Energia amb la col·laboració de Naturgy i que ha comptat amb la participació de Joan Batalla, president de SEDIGAS, Ángela Sáinz, directora de comunicació de la EBA, Pablo González, Frontier Economics, Oliverio Álvarez Alonso, soci responsable d'Energia, Recursos i Indústria de Deloitte i August Bonmatí, cap del Programa Sostenibilitat en Biosistemes, IRTA.
Més de 200 projectes en tramitació a tot l’estat espanyol
El sector del gas defensa el potencial d’aquesta tecnologia per poder transformar el sistema energètic espanyol amb la incorporació de 163 TWh a l’any, una xifra superior a la producció eòlica i solar. Tal com ha explicat el CEO de Nedgia, Raúl Suárez, és una quantitat molt gran que pot ajudar a descarbonitzar més enllà de l’electrificació. El camí, però, encara és llarg perquè actualment hi ha tan sols dinou plantes que injecten biometà a la xarxa mentre que ja hi ha cent projectes signats i entre 200 i 280 projectes en tramitació.
Una xarxa preparada
Un dels avantatges que coincideixen a destacar els responsables del sector gasista és el cost zero per a l’usuari final, ja que la xarxa actual i els equips està preparada per treballar amb CH4 i, per tant, no s’han de fer canvis que, en altres models de transformació, sí que s’haurien de fer. “Les xarxes de gas són una peça clau per aconseguir una transició energètica justa i competitiva”, manifesta Suárez, “en una infraestructura existent es poden integrar gasos verds sense necessitat d’inversions addicionals per part dels consumidors i descarbonitzar el parc d’habitatge de manera assequible i segura per les famílies”.
L’acceptació social i la normativa, algunes dificultats
Els experts reconeixen que els projectes de plantes de biometà generen certa oposició social al territori i per això defensen fer més pedagogia i divulgació per fer entendre a la societat que és una tecnologia que resol certs problemes. Alhora, els disset marcs reguladors diferents a Espanya també dificulten el desenvolupament del sector.
En aquest sentit, Núria de Lucas, responsable de Transició Energètica en Gasos Renovables de Naturgy, ha explicat que conscients que el context regulatori és canviant, des de Naturgy es treballen les plantes posant atenció en el que poden controlar: disseny i enginyeria que la considera “un pilar fonamental que permeti transformar la gestió dels residus en solucions fiables amb un gran potencial de descarbonització”.
Solució innovadora d’economia circular i objectiu de país
El president de la Comissió d’Energia, Lluís Pinós, ha estat l’encarregat d’obrir la jornada i ha animat el sector a impulsar les alternatives agrupades sota el concepte de combustibles renovables, per tenir opcions de descarbonització més enllà de l’electrificació. “No totes les activitats són susceptibles de ser electrificables”, ha recordat Pinós. Pinós també ha destacat l’autonomia energètica que aporta el biometà i la transversalitat d’aquesta “solució innovadora” als reptes dels residus i la gestió de l’excedent de dejeccions ramaderes que els converteix “en noves oportunitats”.
Per la seva banda, el vicepresident de la Comissió d’Energia, Antoni Peris, ha insistit en la contribució del biometà a l’autonomia energètica com a producte produït a Europa que permetria solucionar el dèficit en energies primàries del continent. “Si trobem solucions per fer el biometà assequible i competitiu, pot ser una palanca per resoldre part del trilema energètic”, ha assenyalat Peris.
