Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
“És necessari capturar i compartir l’aprenentatge i l’experiència d’aquest any de pandèmia. L’enginyeria de la salut ens va permetre endreçar la recuperació i dotant-se de noves infraestructures mèdiques”, va introduir el director general dels Enginyers Industrials de Catalunya, Pere Homs, durant la primera sessió del cicle sobre les innovacions organitzatives aplicades a l’ampliació de cinc hospitals durant vint setmanes, que es va celebrar en línia el passat 20 d’abril de 2021. Un cicle que vol reflexionar al voltant de tots els canvis i noves maneres de fer que van permetre acomplir aquest gran repte impulsat pel Servei Català de la Salut i en el que l’enginyeria va jugar un important paper.
“Es van construir i equipar 5 infraestructures en 5 mesos (normalment es triga de 4 a 5 anys) buscant sobretot la polivalència i els màxims requeriments de qualitat”, va explicar l’enginyer industrial Toni Campos, director d’Enaltis i membre de la Comissió d’Enginyeria de la Salut. “Vam haver de fugir de la manera tradicional de fer, a partir de la metodologia Lean, BIM i IPD i amb un objectiu comú, vam treballar de manera col·laborativa per acomplir amb la construcció d’un espai que oferís la millor atenció al pacient i la màxima seguretat als professionals sanitaris”, va destacar Rafael Delgado, arquitecte del Servei Català de la Salut.
Però no només es van haver de construir les infraestructures en un temps rècord sinó que també es van haver d’equipar amb tota la tecnologia necessària per atendre als malalts en dies i no en setmanes. “Com ja portàvem anys treballant amb plans estàndard d’equipaments per àrees va ser més senzill saber què havíem de comprar. L’altre secret de l’èxit va ser disposar d’un magatzem pel sistema on se centralitzaven tots els enviaments dels proveïdors”, va assenyalar l’enginyera Teresa Altadill, Responsable del desenvolupament del Pla de renovació tecnològica del SisCat del CatSalut. “Els punts crítics van ser els equips de radiologia, els productes farmacèutics i els magatzems. Durant un temps vam haver de guardar el material en llocs impensables en d’altres circumstàncies i inclús amb els operaris encara treballant”, va explicar Núria Curriu, enginyera del Servei Català de Salut.
Carles Bermudo, cap d’Operacions Logístiques del Servei d’Emergències Mèdiques, va presentar com es van gestionar, pels 5 hospitals satèl·lit i des del SEM, 106 llits elèctrics, 282 monitors i 102 respiradors. Segons l’enginyer i infermer Gustau Zariquiey, “una de les metodologies clau va ser “Lean Construction” perquè va permetre un procés col·laboratiu, una visió integral del projecte i la gestió per fases”. Tots els ponents van coincidir en què el treball col·laboratiu i un objectiu comú van ser les claus de l’èxit.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
