Sovint els professionals de l’enginyeria es troben i fan networking. Els directius de les empreses: tenen els seus fòrums per compartir experiències. I els polítics tenen els seus espais per compartir o discrepar. Que coincideixin en un espai de reflexió no és tan fàcil i que aquest espai sigui al voltant d’una taula pensada per abordar els reptes de la societat actual i compartir impressions, reptes, problemes i oportunitats, encara menys. I això, és el que s’aconsegueix amb Enginyeria, Societat i Política, un esdeveniment organitzat pel Col·legi i l’Associació.
En aquesta segona edició, s’han reunit prop de 150 persones al Paranimf de l’Escola Industrial i, un acte conduït per la periodista Raquel Sans, ha servit de marc per commemorar el 75è aniversari del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El degà, Narcís Armengol, ha destacat la capacitat de la institució d’adaptar-se als canvis per continuar generat impacte social.
Armengol ha aprofitat l’auditori per reivindicar més visibilitat i reconeixement de la professió i ha instat l’administració a incloure enginyers i enginyeres en els processos de licitació de projectes tècnics. “Som professió de pencaires, no de presumits, i veiem amb tristesa com sovint es prenen decisions sense criteris objectius, ni tecnologia ni eficiència”, ha manifestat. Per això ha posat el Col·legi, i els seus professionals tenint en compte que “cal lideratge en l’enginyeria i enginyeria en els lideratges”. "Creiem fermament que sense enginyeria no hi ha evolució de la societat del benestar. L’enginyeria és motor de progrés", ha conlcòs.
La benvinguda de David Quirós, diputat delegat de la Diputació de Barcelona, precisament ha destacat aquests valors de l’enginyera industrial. “Som un país amb molt talent que cal que sigui impulsat i potenciat per un lideratge ferm i decidit, amb idees clares del que som i el que volem fer”, ha declarat Quirós. Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha agraït la predisposició del col·lectiu a buscar i generar els consensos que fan avançar els països i “sense els quals no tindríem la base que permet projectar el futur amb optimisme i amb força”.
I el paper de la intel·ligència artificial?
El plat fort de la nit ha estat la conferència de l’enginyeria química Carme Artigas. Exsecretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial d'Espanya i actual senior fellow al Belfer Center de la Harvard Kennedy School, entre altres posicions, Artigas ha volgut explicar el paper de la intel·ligència artificial per a potenciar el talent i desplegar estratègies de lideratge.
Artigas ha fet un repàs a la història de la IA i una radiografia de la situació actual: la IA generativa és diferent d'altres revolucions, ja que afectat tots els sectors industrials, afecta la societat i pot seguir evolucionant sense la intervenció humana.
Per Artigas, aquesta nova eina redefineix el model econòmic i el model de treball i per això, ha definit els impactes que pot suposar en el mercat laboral: la substitució i l’eliminació de llocs de feina, la complementació i assistència a les tasques humanes i l’augment de les possibilitats humanes que es veurà reflectida, sobretot, en la ciència. En aquest sentit, el consell d’Artigas és clar: analitzar quines tasques poden ser substituïdes, quines complementades i quines augmentades i pensar polítiques i plans de formació per a les plantilles. “Qui en entre dos i cinc anys no estigui així, no estarà al mercat”, ha advertit.
L’experta en dades i IA també ha enviat un missatge esperançador en termes de geopolítica i ha defensat les possibilitats d’Europa per començar a trencar la narrativa hegemònica i demostrar la seva capacitat d’innovar, lluitar contra el monopoli hegemònic i defensar una regulació dels usos de qualsevol tecnologia.
El talent que vol l’empresa, el lideratge que vol el talent
Enginyeria, societat i política ha servit per explicar en públic el contingut del document Enginyeria i indústria, talent i lideratge, un treball al voltant de les competències i els rols dels enginyers i enginyeres, i les estratègies de lideratge que poden aplicar les empreses per atraure i retenir aquest talent. Per explicar-lo, s’ha comptat amb Laura Carnicero, vicepresidenta de Persones de SEAT i vocal de la Junta del Col·legi, i Lluís Casellas, enginyer director d’Impulso Solar. Carnicero ha reconegut que la d’enginyer i enginyera és una professió fascinada per la tecnologia i la tècnica que acaba els estudis amb una estructura mental per afrontar i solucionar problemes que marca la manera de fer i pensar. Però no tot és el títol. “És una base boníssima, però no és suficient; el talent amb majúscules és una actitud constant de compromís, aprenentatge i millora”, ha defensat Carnicero i ha afegit: “en un entorn canviant, incert i competitiu i amb una base com és ser enginyer o enginyera ens cal actitud i compromís i ganes, sempre, d’anar més enllà”.
El talent, però, és només una peça de l’engranatge en unes organitzacions, les actuals, on “liderar ja no és manar, sinó crear entorns on el talent creixi i rendeixi”. Per Casellas, per fer-ho possible no hi ha solucions universals perquè les realitats “no són totes iguals” i ha demanat un lideratge “fi, que s’adapti als entorns i les condicions a casos particulars i organitzacions concretes”. Casellas considera que el talent és un dels nuclis de la competitivitat i les empreses tenen el repte doble d’atraure i fidelitzar talent i, alhora, assegurar resultats. “Sense talent no hi ha resultats i sense resultats el talent marxa”, ha alertat Casellas. “Les empreses que escoltin el talent seran capaces de transformar aquest talent amb competitivitat”, ha conclòs.
“Siguem els líders que necessita el nostre país”
Després d’un parell d’hores parlant de talent, lideratge, intel·ligència artificial i tecnologia, la presidenta Maria Salamero ha jugat amb la IA i li ha demanat una frase que lligués disrupció, talent i lideratge. El resultat: “la disrupció crea les oportunitats però sense el talent preparat per aprofitar-les, ni tampoc el lideratge, no ho aconseguirem”. “Dec haver fet bé la pregunta”, ha fet broma Salamero, que ha reconegut la dificultat de tancar un acte amb el contingut de l’Enginyeria, societat i política.
Per fer-ho, Salamero ha posat accent en la necessitat, de professionals i empreses, de respondre amb agilitat la necessitat d’aprenentatge i voluntat d’evolucionar al llarg de la vida. “Si volem captar i fidelitzar talent hem de crear entorns atractius, i per això calen lideratges capaços d’escoltar i oferir projectes interessants”. “Crec que cal trobar l’equilibri entre la disrupció tecnològica, el talent i els lideratges i sobretot en aquest món tan complex”, ha afegit Salamero, que també s’ha mostrat amoïnada pel paper de la Xina, justament, en l’atracció de talent. Ha conclòs, però, optimista, que cal creure que Catalunya i Europa seran capaces d’integrar les mateixes fórmules. “Surto abromada, però il·lusionada, amb una visió d’Europa que crec que sí que ho pot fer”, ha manifestat. És qüestió de lideratge; siguem els líders que necessita el país per fer-ho possible”.
