Garantir l’abastament d’aigua a tots els territoris de Catalunya en un termini de 25 anys. Aquesta és la proposta de xarxa interconnectada d’aigua en alta que proposa l’Observatori de l’Aigua i que ha presentat aquest dijous en roda de premsa. La proposta es fonamenta en tres noves interconnexions de conques i tres noves dessalinitzadores, que, juntament amb les plantes de regeneració i l’augment de la capacitat d’autoabastament de la Regió Metropolitana de Barcelona, garantirien la seguretat i resiliència del sistema en períodes de sequera extrema.
Els col·legis d’Enginyers Industrials de Catalunya, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes estan desenvolupant un document que dona forma a aquesta gran xarxa, l’anomenat corredor de l’aigua, una xarxa que connecta totes les conques catalanes, des de l’Ebre fins a la Muga i que resol a llarg termini els problemes d’abastament de tots els territoris de Catalunya. És una proposta d'acord amb la futura Llei per a la Transició Hídrica i un gran pacte territorial que inclogui agents econòmics, socials i ambientals.
“Veiem les nostres propostes com un conjunt per a l’eficiència i la producció d’aigua”, ha detallat Marc Oliva, coordinadora de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua i president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular. “El que proposem és crear una gran xarxa de transport d’aigua perquè tot el país tingui accés als recursos en els moments més crítics de sequera que segur tindrem en el futur”, explica Oliva. Per la seva banda, Carles Conill, també coordinador de l’Observatori i president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins, ha recalcat que la proposta actual es fa tenint en compte que no hi ha una emergència “a sobre”. “És hora de plantejar-nos la xarxa en alta amb una visió 2050. Ho farem sense pressa, però sense pausa”, ha conclòs Conill.
Interconnexió CAT-ATLL
La connexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema Aigües Ter-Llobregat (ATLL) es va plantejar inicialment en un moment d’emergència, com la via més ràpida per assegurar l’abastament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona si la sequera es perllongava.
En el context actual, el projecte evoluciona cap a una solució més flexible i adaptada a les necessitats futures, basada en un model de corredor hídric interconnectat per transportar aigua en tots dos sentits. El cabal màxim de la connexió proposat és d'1,5 m³/s. La interconnexió pivotarà entorn de la dessalinitzadora de Cunit.
Ramal Nord
Té com a objectiu dotar de resiliència i seguretat hídrica a les comarques de Girona i permetria connectar-les conques del Ter, Fluvià i Muga i el sistema Sau-Susqueda-Pasteral amb la resta del sistema català. Així es garantiria la continuïtat de subministrament i, alhora, complir el Pacte del Ter que estableix una reducció progressiva de les aportacions a l’AMB.
Interconnexió amb el canal d'Urgell
Aquesta interconnexió és l’element final del Corredor Català de l’Aigua i completa la xarxa d’abastament interconnectada de Catalunya. El seu objectiu seria aprofitar eventuals excedents hídrics o de reg de les terres de Lleida, fruit de la modernització del canal d'Urgell, com a reserva estratègica d’emergència per a l’Àrea Metropolitana i altres zones en situació de sequera extrema.
Balanç d’inversions
Tot i que alguna de les infraestructures previstes es complirà amb cert retard, com ara la posada en marxa de l’ITAM Tordera 2 que s’endarrerirà un any, l’Observatori ha valorat la seva execució tal com està previst per tal d’incrementar els recursos no convencionals a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Llegeix la nota de premsa
