El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i el Centro Español de Plásticos (CEP) han organitzat aquest dimarts una jornada per analitzar els reptes i oportunitats del reciclatge químic en el marc d’una indústria plàstica més sostenible. Els ponents han coincidit a assenyalar que aquesta tecnologia serà imprescindible per assolir els objectius europeus de circularitat, però que encara cal avançar en regulació, inversió i mercat. Catalunya, amb un ecosistema químic potent i una cadena de valor integrada, pot jugar un paper tractor en aquest àmbit.
La presidenta Maria Salamero ha posat en valor les aliances en l’organització de jornades com aquesta i també com a clau per avançar en circularitat. “L’economia circular pot contribuir a reduir en un 39% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però també pot esdevenir un model de negoci que pot aportar 4,5 trilions de dòlars a escala mundial”, ha destacat Salamero. La presidenta de l’Associació ha reclamat més innovació, recerca, talent i transferència de coneixements, compra pública sostenible i una regulació avançada que reforci la competitivitat.
Ignasi Cañagueral, vicepresident de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), ha explicat que la indústria química és essencial per desenvolupar un ecosistema sostenible en el qual la descarbonització i el reciclatge, tant mecànic com químic, vagin junts. “Catalunya té potencial: tenim el talent i podem desenvolupar la tecnologia; ara calen les ajudes a la inversió, generar productes competitius i crear un mercat a casa nostra i a Europa amb autonomia estratégica”, ha assenyalat.
El vicepresident de l’AEQT ha destacat també que cal que el reciclatge no sigui una moda, sinó que ha de generar valor. Ha indicat que els materials obtinguts a través del reciclatge químic ofereixen les mateixes qualitats que els productes ”verges”, tot i que incrementen significativament el cost final del producte, aspecte que el mercat no assumeix. En aquest sentit, Cañagueral ha apuntat que “caldrà doncs evolucionar de manera que això no penalitzi aquesta activitat”. Ha tancat la seva intervenció afirmant que l’eficiència, la rendibilitat i un mercat disposat a assumir-ho, en poden ser les claus.
El director general del CEP, Marc Monnin, ha aportat dades que mostren el llarg camí per recórrer: “Només el 0,1% dels plàstics europeus provenen del reciclatge químic”. Tot i això, Monnin ha subratllat que Espanya és el tercer país europeu en capacitat instal·lada de reciclatge (només darrere d'Alemanya i Itàlia) i que Europa, Espanya i Catalunya tenen un paper rellevant en la transformació cap a una indústria plàstica més sostenible.
El futur industrial català serà circular o no serà
“El reciclatge químic és molt més que una qüestió ambiental: és una palanca industrial”, ha afirmat Xavier Roca, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Roca ha explicat que el nou Pacte Nacional per a la Indústria preveu més de 170 actuacions i una inversió de prop de 4.400 milions d’euros, entre altres mesures per impulsar la circularitat com a eix estratègic. Roca ha destacat que “Catalunya, primer pol químic del sud d’Europa, pot liderar aquest procés i reduir la dependència de matèries primeres”.
Albert Planell, director de l’Agència de Residus de Catalunya, ha recordat que “en deu anys hem de passar del 39% de reciclatge actual al 65%”. Per aconseguir-ho, Planell ha remarcat la necessitat de grans inversions i de coordinar esforços entre administracions: “No podem anar cadascú pel seu compte; cal volum i cooperació”.
La líder del Clúster de Reciclat, Valorització i Biotecnologia d’AIMPLAS, Eva Verdejo, ha assenyalat que el reciclatge químic és complementari al mecànic i que la seva consolidació depèn de la investigació i la col·laboració entre indústria i Administració. Verdejo ha advertit que la incertesa reguladora i el cost energètic han provocat el tancament de plantes a Europa: “Ens queda molt camí i cal seguir invertint en recerca per fer-lo viable”.
Quan la solució és la química
“La circularitat ha de ser més una espiralitat que un cercle tancat”, ha afirmat Marina Galià, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV). En la jornada, Galià ha presentat projectes de la URV sobre nous polímers biodegradables i aplicacions mèdiques i ha defensat la necessitat de contemplar el cicle de vida complet dels materials i de treballar perquè la valorització dels residus sigui una realitat.
El director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Emilio Palomares, ha fet una crida a l'optimisme: “No hi ha cap resposta ni solució on no hi sigui la química; és present tant en la indústria com en la física quàntica o els semiconductors”. Palomares ha reconegut que la indústria química ha d’invertir més en innovació i ha destacat el paper fonamental de la formació professional en la nova indústria.
Per a Salvador Borrós, director general de l’IQS, “el problema del reciclatge no és tècnic, sinó de disseny”. En el cas dels termoestables, Borrós ha subratllat que cal tenir en compte la reciclabilitat des del disseny inicial del producte i del material, ja que “després ja no es poden fer meravelles en el reciclatge”.
Saül Vallejos, director del Grup de Polímers de la Universitat de Burgos, ha insistit en la idea que el disseny és clau per avançar cap a una economia circular real. Vallejos ha alertat sobre la desinformació en la societat perquè “no n’hi ha prou amb fabricar productes reciclats; ara també han de semblar-ho”. El professor de la Universitat de Burgos ha defensat que els polímers no són només part del problema, sinó també part de la solució.
Des del punt de vista de la normativa i la legislació, José Vicente Zaragozá, director tècnic de Kiwa-IVAC, ha exposat la manca d’un marc legal clar: “El reciclatge químic encara no té una condició final de residu com sí que succeeix amb el reciclatge mecànic”. Zaragozá ha demanat criteris normatius definits i sistemes de certificació presencials que aportin seguretat jurídica a les inversions.
Casos d'èxit per a una circularitat rendible i escalable
Juan Lorenzo Boix, director del projecte Ecoplanta de Repsol, ha presentat la primera planta de metanol circular d’Espanya (i potser del món) com a una “alternativa als abocadors i una aposta per la descarbonització”. Segons Boix, la planta, amb una capacitat per processar fins a 400.000 tones de residus sòlids i convertir-los en unes 240.000 tones anuals de metanol, demostra que “la circularitat pot ser una solució rendible i escalable” i contribueix a la producció de biocombustibles i productes químics renovables.
El vicepresident d’Enerkem, Denis Arguin, ha remarcat que la tecnologia de gasificació que comparteixen amb Repsol és “altament escalable i reproduïble arreu del món”. Arguin ha destacat que aquest procés permet transformar els residus en recursos valuosos per a la indústria química.
“El residu és una oportunitat”, ha afirmat Ramon Bosch, director de vendes d’Europa de Technip Energies i ha explicat que la tecnologia actual en reciclatge químic permet sintetitzar-lo en nous productes, tot i que encara no a un cost competitiu. Bosch ha destacat l’exemple de l’Ecoplanta de Repsol com a precedent mundial i ha advocat perquè tots els plàstics tinguin solucions circulars per poder ser renovables.
Outi Teras, directora de desenvolupament de negoci d’Alterra/Neste, ha presentat solucions modulars i fàcilment desplegables per al reciclatge de plàstics difícils de tractar, demostrant que la innovació tecnològica pot accelerar la circularitat en el sector.
