El sector agroalimentari és el sector industrial més important de Catalunya. Té una gran capacitat exportadora i és el més transversal, sobretot perquè els seus productes són essencials per la vida de tothom: tant els que surten de les fàbriques com els que venen directament de les explotacions ramaderes, passin o no, per un procés de transformació. De fet, a escala global, es calcula que al 2050 haurà d’alimentar 10.000 milions de persones, una fita que cal tenir en compte perquè requereix millorar l’eficiència de la producció i minimitzar l’impacte mediambiental que té. .
Amb dades a la mà, i al seu conjunt, el sector és un emissor de CO2 i, de fet, està entre el tercer i el quart lloc en emissions globals. Però també hem pogut veure que té una gran marge de millora i que tant la transformació com la ramaderia – tot i que sigui més complicat- estan avançant per minimitzar aquestes emissions.
Aquests són alguns dels aspectes que s’han desenvolupat al llarg del cicle Balanç de CO2 en el sector agroalimentari que ha organitzat el Grup de Treball d’Emissions de Co2 al costat del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Amb dues sessions s’han abordat aspectes com els canvis que s’han de donar en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia i, també, els que s’han de dur a terme en la seva transformació.
El cas d’èxit de l’agricultura regenerativa que, amb l’exemple de Can Font, obre la porta a utilitzar l’activitat agrícola com a embornal del Co2 que acaba generant un equilibri entre el camp i la ciutat, consumidora d’aquests productes. “Que siguin els nuclis poblacionals qui financi aquest camí, en lloc d’anar a les compensacions mundials, és invertir en salut, benestar i sostenibilitat en un entorn local”, ha manifestat Kuchinow. Per exemplificar el sector agroalimentari, M. Àngels Sebastià, directora general d'Embutidos Monells i presidenta de la Comissió de Lideratge Empresarial i Olga Lozano, responsable d'Eficiència Energètica del Grup Alimentari Argal, han aportat els seus exemples en la reducció de la petjada de carboni a les seves fàbriques d’embotits. Àngels Sancho, responsable de medi ambient de Liquats Vegetals S.A. (Yo Soy), per la seva banda, ha aportat l’estratègia de descarbonització que ha dut a terme la companyia els darrers tres anys.
Col·laboració entre Agrònoms i Industrials
Aquest és el tercer cicle que s’organitza des del Grup de Treball d’Emissions del Col·legi. El primer es va dedicar a la reforma dels drets d’emissió i el segon a les emissions en el sector transport. Tal com manifesta Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, aquest tercer calia fer-lo al costat dels Enginyers Agrònoms.
En la cloenda del cicle, la presidenta Maria Salamero ha repassat les reflexions que s’han fet al llarg d’aquestes dues jornades i ha recalcat que rebaixar les emissions és un repte, però que també cal “donar més del que agafem” i, per això, ha defensat que cal contribuir “en positiu” també des del sector agroalimentari per la seva rellevància com a “sector essencial per la vida”. Per aconseguir aquesta reducció d’emissions, i el que implica, o fins i tot aquest “net positive”. Salamero recorda que el paper dels enginyers i enginyeres i de l’enginyeria és imprescindible, així com tenir en compte professionals amb coneixements per poder fer les transformacions pertinents i, també, fer la pedagogia necessària en tots els agents involucrats a la cadena de valor del sector. Salamero ha felicitat les comissions organitzadores i ha animat a continuar amb les col·laboracions i sinergies entre col·legis.
