La valorització dels intangibles, essencial per a l'èxit empresarial

dimecres, 19 desembre, 2018

La Comissió d’Administracions Públiques dels Enginyers Industrials de Catalunya i MIESES van organitzar el passat 5 de novembre de 2018 una jornada que va tenir com a eix central el creixement i el desenvolupament de les empreses en base a la seva capacitat de generar valor econòmic, social i ambiental. Els ponents de la jornada van ser, Carles Salas, del CerPie, Centre d’Estudis i Investigació Aplicada de la UPC, en matèria de salut laboral, José Francisco Martinez-Losa, director d'Audit&Control Estrés, com a moderador del debat, i Manuel Bestratén, conseller tècnic del Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, tots ells membres de l’equip MIESES.

Seguint el model Mieses “4P” (People, Planet, Prevention, Profit), es van exposar les bases metodològiques experimentades per a mesurar els principals actius d’una organització, que són els seus intangibles, generats per una encertada política empresarial.

 

 

Els intangibles són els valors proporcionats pel seu capital intel·lectual, en gran mesura derivats d’unes condicions saludables de treball, on els treballadors puguin aportar tota la seva capacitat creativa i implicar-se en el projecte empresarial. És precisament convertint la salut integral de les persones en una palanca de desenvolupament, enfront a la tradicional prevenció de riscos que ha estat històricament limitada al control de danys, quan sorgeix la oportunitat de transformació de les organitzacions per a què les persones deixin de ser un recurs a protegir i arribin a ser un objectiu empresarial estratègic. Una de les principals dificultats radica en què els sistemes convencionals d’anàlisi cost-benefici que acostumen a aplicar-se no contemplen el mesurament dels valors intangibles generats a través de les inversions realitzades, siguin materials o organitzacionals, sense oblidar les formatives.

Manuel Bestratén va assenyalar que “és imprescindible mesurar la contribució dels intangibles en l’increment del capital intel·lectual, que està constituït pel capital humà (persones competents i implicades), el capital organitzacional (procediments d’eficiència i cultura empresarial generada) i el capital relacional (reputació i clima de confiança amb tots els interlocutors socials de l’organització)”.  Sobretot si es té en compte que els valors intangibles són aquells que se sap tenen repercussió en la millora de la productivitat i el benefici empresarial, però dels que no solem disposar d’indicadors evidents ni de sistemes de mesura simples d’aplicar que puguin expressar de manera directa i precisa aquesta contribució.

L’estimació dels danys a la salut dels treballadors i dels costos causats per la  no prevenció en tots els seus aspectes (accidents, malalties, insatisfacció a la feina, actuacions judicials, pèrdua de temps, disminució de la productivitat, pèrdues materials, entre d’altres), dels costos de la no sostenibilitat mediambiental (emissió de gasos contaminants, malbaratament d’energia (aigua, electricitat, entre d’altres), i dels costos d’oportunitat que poden aparèixer per una deficient gestió del ja esmentat capital intel·lectual, van ser les qüestions que més interès van suscitar durant la jornada.

Les persones que estan en el centre del Model Mieses (People) són el principal motor de canvi i per això haurien d’aportar el màxim valor en intangibles, ja que la inversió en allò que és humà aporta uns rendiments creixents, a diferència de les inversions materials que solen tenir data de caducitat. Per aquesta raó, Manuel Bestratén va defensar que “es requereix una política basada en principis ètics i valors que siguin els que determinen els comportaments de les persones, també és necessari un lideratge transformador que recolzi i inspiri a les persones de l’organització i un desenvolupament de competències per a què creixin de manera contínua a través del propi treball i de models de gestió participatius que facilitin els processos de millora i canvi”.

 

 

El Profit es persegueix en vistes a la sostenibilitat empresarial i ha de centrar-se en els processos i en la mesura de la millora en productivitat, competitivitat i increment dels beneficis empresarials. I tot això, va assenyalar Manuel Bestratén, mai ha de ser a compte dels treballadors, sinó comptant precisament amb la seva col·laboració.

Al llarg de la jornada es va poder analitzar com la necessitat de integrar l’estimació de l’anàlisi cost-benefici en les organitzacions ha d’entroncar irremeiablement amb la gestió de les persones i amb la pròpia gestió preventiva.  Per part dels gestors que lideren en les empreses, tot això no s’hauria de contemplar dins d’un àmbit de gestió de segona fila, ans el contrari, la gestió de les persones hauria d’estar  en el centre del discurs de l’anàlisi cost-benefici, avaluant i estimant els intangibles generats.

Francisco Martínez-Losa, director d’Audit Control&Estrés, va centrar la seva presentació en l’avaluació i estimació del  cost-benefici de l’estrès en les organitzacions. Els efectes de l’absentisme i, més encara, del presentisme per deficiències en l’organització del treball són costosos per a les empreses. Martínez-Losa va destacar que "les empreses excel·lents tenen un absentisme que en cap cas supera el 2 per cent,  la mitjana de l’absentisme supera enguany el 5 per cent". També va quedar de manifest l’impacte positiu en la competitivitat de les empreses, en concret, en aquelles actuacions derivades de les avaluacions de factors de risc psicosocial ben aprofitades.

El torn de debat va destacar la necessitat de què els gestors de la seguretat, la salut, la qualitat, el medi ambient i l’excel·lència empresarial desenvolupin les seves capacitats de gestió també en la integració de l’anàlisi cost-benefici de totes les seves actuacions per a demostrar la seva contribució a l’èxit empresarial. En este procés, la identificació de indicadors clau de mesura resulta essencial. Es van destacar quatre tipus a controlar en els processos productius: de rendiment i de productivitat, de qualitat, de salut laboral i ambiental i de satisfacció en base a la percepció dels treballadors.

Les conclusions de la jornada van ser que la bona administració dels recursos és essencial per a l’èxit empresarial. Els costos de les deficiències, els errors i les inoperàncies són immensos en les organitzacions i solen estar descontrolats. Avaluar-los és necessari per a iniciar el procés de control de costos ocults i assumir una actitud responsable cap a les persones i cap a la pròpia organització.

També es va assenyalar que la gestió de la prevenció és tan important com qualsevol d’altre àmbit de la gestió empresarial, ja que aporta beneficis socials i econòmics. D’altra banda, és necessari buscar el consens intern en les organitzacions per a la mesurar els beneficis directes de l’acció preventiva i les utilitats socials generades. L’objectiu primer és integrar els costos d’accidents i incidents de treball en la gestió habitual de la prevenció. El segon objectiu és el de calcular la rendibilitat de la PRL, també des de la perspectiva de la millora de la productivitat i la competitivitat.

La integració en l’anàlisi cost-benefici dels aspectes econòmics i socials, determina la necessitat de models unitaris d’avaluació que facilitin la  correlació matemàtica entre algunes variables i els seus indicadors, per, d’aquesta manera, facilitar la comprensió de cóm influeixen en els èxits assolits i les actuacions i inversions realitzades. La inversió preventiva ofereix rendiments creixents sempre que s’actuï estratègicament i de manera cuidada sobre els valors intangibles de les components, organitzacional i humana, permeten l’increment gradual del nivell d’excel·lència preventiva amb un cost cada vegada menor.

Per a enriquir l’anàlisi de la incidència de l’acció preventiva en les millores de productivitat, eficiència i competitivitat, és necessari emprar nous indicadors sobre el valor afegit del capital humà, VACH i el rendiment de la inversió en capital humà, ROICH. S’està iniciant una nova era on el benefici econòmic empresarial deixarà de ser l’indicador per antonomàsia  d’èxit empresarial per donar pas a una major valoració de les utilitats socials generades per les organitzacions. S’obren noves perspectives per a què l’acció preventiva adquireixi una major dimensió i importància en els nous balanços de l’economia del bé comú. Cal assumir que els majors costos de la no prevenció generen a les organització, a més de danys personals i socials, pèrdua de confiança de les persones, manca de salut organitzacional,  pèrdua de reputació i competitivitat, i la desaparició inexorable de moltes empreses que podrien haver perviscut d’haver sabut i volgut actuar d’una altra manera.