Habitatge públic i descarbonització, la immologística, la industrialització, o la descarbonització en hotels i hospitals són alguns dels temes que s’han abordat a la segona sessió del cicle “Descarbonització en l’edificació”, el cicle de jornades organitzades pel Col·legi i l’ITEC amb el suport de l’ICAEN, que posa el focus en el paper d’aquest sector, el de la construcció, amb la transició energètica.
“Reafirmem, així, el nostre compromís per avançar cap a la descarbonització i l’adaptació als efectes del canvi climàtic”, ha dit Maria Salamero, presidenta de l’Associació, en les paraules d’obertura. Per Salamero, responsable de sostenibilitat a CELSA, cal seguir aquesta direcció i “tenir clar el cicle de vida i impacte ambiental de tots els productes i materials que s’utilitzin perquè els projectistes puguin tenir aquesta anàlisi”. “No podem esperar que arribin les exigències normatives, cal que ho fem per convicció”, ha recalcat, per la seva banda, el president de la Comissió de Construcció, Urbanisme i Infraestructures, Àngel Ortega.
Habitatge públic, hotels i logística
Aquesta segona sessió ha posat sobre la taula diversos casos d’èxit en accions i iniciatives que s’han posat en pràctica i que han demostrat donar bons resultats. El cas de l’habitatge públic impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge n’és un. Daniel López ha explicat el canvi que han implantat en les licitacions per tenir en compte la petjada mediambiental dels projectes que han constatat que redueix terminis i impacte, en part, per la incorporació de la construcció industrialitzada. “No podem construir com es construïa fins ara, només pensant en l’estructura sense pensar en la importància del material”, ha dit López.
Ignacio Errea, director de Projectes a ONILSA, ha abordat la seva experiència en el sector de la immologística, on la construcció industrialitzada també té molt pes i efecte, a més de ser l’exemple de la capacitat d’adaptar-se a un fenomen disruptiu. “Som més eficients i optimitzem els recursos”, diu Errea que assenyala la necessitat d’incorporar “enginyeria de valor” en els projectes per assolir els objectius fixats de reducció de carboni.
Segons ha explicat Josep Mairal, gerent d’Engipro Energy, una enginyeria especialitzada en eficiència energètica que treballa amb el sector hoteler i hospitalari. Per Mairal, l’èxit d’aquests projectes rauen en una cultura i compromís empresarial que aposti per aquestes iniciatives, que puguin tenir un tractament global i que s’hi dediqui un comitè de descarbonització que disseny i les accions concretes a prendre. Mairal creu que cal que els edificis estiguin ben gestionats abans d’impulsar plans de descarbonització i posa un punt de realisme: “un edifici sempre tindrà un punt de descarbonització”. Per la seva experiència, hi ha projectes que han permès estalviar un 20% en electricitat en hotels o un 25% del gas i un 10% en electricitat en alguns hospitals.
Xarxes de calor i fred
En un altre terreny, Cristina Castells, directora d'Energia i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona, ha explicat la xarxa de calor i fred amb la que treballa la capital catalana com a aposta per la descarbonització. En una ciutat on el 65% de la despesa energètica la fan els edificis i majoritàriament per climatitzar, s’estan buscant solucions tecnològiques que permetin ser més eficients com són les xarxes de calor i fred que, actualment ja abasteixen uns 200 edificis a la ciutat. Castells ha destacat que són projectes “de llarg recorregut” que cal assegurar que són competitius i que el servei sigui “fiable, robust i competitius”, però ha avançat que els primers resultats són positius i que s’està treballant en un projecte nou a la Sagrera, mitjançant aigua freàtica i aigua de mar.
Tercera i darrera sessió, 22 de juny
El cicle “Descarbonització en l’edificació” celebrarà la darrera jornada el pròxim 22 de juny a la seu de l’ITEC, en una sessió que amplia la mirada cap a una sostenibilitat integral més enllà del carboni. S’hi tractaran aspectes com ara l'economia circular, el cicle de vida dels edificis i la resiliència a través de casos d’èxit.
