Evolució i estat actual del fre ferroviari

dimecres, 31 gener, 2018

L'Auditori Pompeu Fabra de la seu de la Via Laietana dels Enginyers Industrials de Catalunya ha estat l'escenari on ha tingut lloc la conferència El fre ferroviari: una visió general, la qual ha anat a càrrec de Luís Rentero, expert del sector de l'operació i de la divulgació ferroviàries. L’acte ha estat organitzat per la subcomissió Engitren de la Comissió de Cultura.

Per fer una introducció del tema, Rentero ha explicat que “qualsevol enginy en moviment ha de poder ser aturat a voluntat de qui el controla. Aquest axioma ha donat lloc al desenvolupament de tota una enginyeria al voltant dels sistemes de fre per als vehicles”. A partir d’aquí, s’ha centrat en el ferrocarril: “l'enginyeria dels frens ha hagut de fer front al problema de l'escassa adherència del sistema roda d'acer-carril d'acer que, d'altra banda, és l'avantatge principal d'aquest mitjà de transport”. Per contrarestar aquest handicap, en els més de 200 anys d'història d’aquest mitjà de transport, els enginyers han inventat diversos sistemes capaços de frenar trens cada vegada més pesants i ràpids.

Tanmateix, després dels primers sistemes manuals de fricció, els avenços tecnològics han permès desenvolupar frens sense contacte que aprofiten la dinàmica del moviment. Ara bé, “de tots aquests invents, tan sols els que han demostrat ser realment eficients i viables han sobreviscut i, molt abans de l'actual concepte de globalització, es van convertir en universals per als ferrocarrils de tot el món”. Aquest procés de selecció tecnològica va permetre establir uns estàndards per als sistemes de fre ferroviari des de principis del segle XX.

Focalitzant l’exposició en els sistemes de fre ferroviari que s’utilitzen actualment, Rentero ha explicat que per frenar un tren es disposa de frens pneumàtics de fricció, que són els fonamentals sense els quals els trens no poden circular; els frens dinàmics, que complementen els pneumàtics i els quals són energèticament més eficients; els frens no dependents de l'adherència, que s'utilitzen per frenades d'emergència o a alta velocitat; i els frens d'instal·lacions, per quan falla tota la resta.

Per acabar la seva conferencia, el ponent l’expert del sector de l'operació i de la divulgació ferroviàries ha remarcat que "sobretot no s’ha oblidar que darrere del fre ferroviari hi ha les persones, tant els enginyers i com tothom que garanteix desenes de milers de vegades cada dia que els trens frenen amb seguretat".

L’acte ha finalitzat amb un torn de preguntes i respostes per part dels assistents a la jornada.