L’acceleració tecnològica i el desplegament de la intel·ligència artificial (IA) estan redefinint els terminis de la manufactura i, molt especialment, de la indústria química. En el marc de la fira Expoquimia, que se celebra al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, s'ha dut a terme el 9è Fòrum Indústria 4.0, organitzat per la Comissió de Transformació Digital del Col·legi sota el títol “Robòtica avançada i IA a la indústria química: què és real avui i què vindrà demà”. La jornada ha abordat de forma rigorosa com equilibrar la maduresa de l’automatització actual amb els desafiaments d'un futur imminent on la interacció física i l'anàlisi de dades conviuran a la planta de procés.
La benvinguda institucional ha anat a càrrec del director Pere Homs qui ha definit el fòrum com un “espai idoni per apropar als professionals de l'enginyeria les oportunitats reals de la indústria 4.0”. Homs ha destacat la importància d'aquesta edició per oferir un enfocament estrictament vertical i centrat en el sector químic, un entorn on la seguretat i l'eficiència marquen qualsevol decisió d'inversió tecnològica.
Automatització i seguretat a les zones ATEX
La conferència inaugural ha anat a càrrec de Francesc Cortés, investigador sènior de robòtica al LEITAT Technological Center, qui ha ofert una radiografia sobre l’estat de les aplicacions industrials i els darrers avenços robòtics. Cortés ha detallat que, “tot i que l'humanoide representa actualment una part petita de la robòtica global —entorn del 2%—, és l'àmbit que registra un creixement més accelerat”. Respecte a la indústria química, ha justificat la introducció de robots per la reducció de costos operatius, l'escassetat de mà d'obra qualificada i, sobretot, per minimitzar tasques perilloses mitjançant unitats equipades amb sensors acústics i de gasos capaces d'operar en zones de risc d'explosió (ATEX).
En el vessant de la IA, l'expert de Leitat ha advertit que el bessó digital és la clau de volta perquè aquesta tecnologia funcioni, tot i que ha reconegut que actualment la majoria de models de bessons digitals en el mercat encara són molt senzills. Cortés ha assenyalat com a principals reptes la ciberseguretat, la confidencialitat de les dades i la manca de perfils professionals mixtos. En aquest sentit, ha assegurat que “és imprescindible que els enginyers químics i els d'automatització s'asseguin a parlar de forma col·laborativa per superar una bretxa de coneixement mutu”, posant com a exemple d'èxit pràctic els projectes de desassemblatge de bateries a Leitat per a aplicacions de primera i segona vida o recuperació de components.
El mapa de la robòtica: de la línia de producció al laboratori
A continuació, el debat s'ha traslladat a una taula rodona moderada per Carles Soler, membre dels Grups de Treball de Robòtica i d'IA del Col·legi. El col·loqui ha reunit visions complementàries de la recerca, el disseny i l'aplicació industrial per analitzar la irrupció dels sistemes autònoms i la robòtica humanoide.
Des del vessant del desenvolupament, Victoria Salguero, representant de PAL Robotics, ha defensat la necessitat de “crear eines i plataformes que s'adeqüin a entorns i infraestructures dissenyades originalment per i per a humans”. Salguero ha apuntat que el sector industrial s'enfronta al repte d'assimilar una tecnologia que evoluciona constantment en contraposició a actius tradicionals que duren 20 anys, instant les empreses a triar entre assumir el cost de mantenir els processos manuals o apostar per uns robots que cal veure "com a eines, no com a humans".
La perspectiva pràctica de l'usuari industrial l'ha aportat Albert Romagosa, enginyer químic a la companyia Dow, qui ha recordat de forma contundent que la vida de les persones no té preu i que “les operacions més segures moltes vegades van lligades a una major productivitat”. Romagosa ha assenyalat que aplicacions com les inspeccions visuals mitjançant robòtica o drons ja són una realitat madura a les plantes químiques, però ha matisat que el principal obstacle actual és la gestió d'accions no repetitives que requereixen prendre decisions sobre el terreny. Segons l'enginyer de Dow, aquesta autonomia de decisió encara no està resolta en la robòtica general, tot i que és un horitzó factible per a les plantes químiques d'última generació.
L'anàlisi de la recerca pública l'ha ofert Raúl Suárez, investigador de l'Institut d'Organització i Control Industrial (IOC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui ha reconegut que existeix “una frontera clara entre el que es resol amb èxit als laboratoris i el que finalment arriba al mercat”. Suárez ha explicat que els avenços més espectaculars s'estan donant en sistemes sense contacte físic, mentre que la interacció i el contacte directe - que reclama el desenvolupament de sensors de tacte i nous materials per a músculs o motors- continuen sent el gran coll d'ampolla. L'investigador de la UPC ha pronosticat que, si bé en deu anys no disposarem de robots totalment autònoms a la indústria, sí que n'hi haurà de prou intel·ligents com per esdevenir uns excel·lents assistents de l'operari humà.
Catalunya, pol de robòtica industrial i referent europeu
La cloenda del Fòrum ha permès radiografiar la solidesa del teixit local amb la presentació de l'informe “La robòtica a Catalunya” a càrrec de Sebastià Elias, de l'àrea d'Analysis and Detection of Technological Opportunities d'ACCIÓ. L'estudi confirma Catalunya com un clar referent de la robòtica industrial, sostingut per un creixement global del sector on es preveu una expansió de la robòtica humanoide a escala mundial del 38,8% anual. Segons les dades exposades de l'exercici actual, l'ecosistema català està format per 311 empreses, xifra que suposa multiplicar per 2,1 el teixit existent l'any 2020, que generen 4.634 llocs de treball (un increment de 2,4 vegades) i sumen un volum de negoci de 974 milions d'euros.
Així mateix, s'ha destacat el lideratge internacional de la regió, atès que Catalunya se situa com la cinquena regió europea en finançament de projectes de robòtica dins del programa Horizon Europe (2022-2025), captant 33,8 milions d'euros distribuïts en 54 projectes, el que representa el 22,3% del total rebut per l'Estat espanyol. Finalment, Elias ha subratllat la forta penetració de la intel·ligència artificial en el sector, amb 161 empreses catalanes que ja hibriden ambdues tecnologies, representant el 51,8% de tot l'ecosistema de la robòtica i situant marques com ABB, AIS, KUKA, Universal Robots, PAL Robotics o Sener a l'avantguarda d'aquesta transformació.
Després d'un espai reservat al networking i el cafè entre els assistents, la jornada s'ha completat amb una visita guiada a les novetats exposades al saló Expoquimia, que fins al pròxim 5 de juny mantindrà Barcelona com a capital internacional del sector químic.
