150 aniversari

150 anys de l’Associació

Enguany se celebra el 150è aniversari de la creació de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, fundada el 8 de juny de 1863. L’Associació va néixer amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de l'enginyeria industrial a Catalunya, defensar els drets dels professionals i reivindicar les competències professionals que corresponen als enginyers.

Des dels orígens fins l’actualitat moltes han estat les tasques realitzades per l’associació que s’ha dedicat entre moltes altres coses a:

Organitzar serveis i activitats que coadjuvin en el desenvolupament professional i humà dels seus socis, Cooperar amb la indústria i amb l'Administració, establir relacions amb entitats tècniques, científiques, culturals., desenvolupar tasques formatives mitjançant l'establiment d'acords de coordinació i de col•laboració amb les universitats politècniques i amb altres centres docents i culturals. També 'impulsar la creació de centres autònoms, Editar llibres, revistes... per tal d'informar sobre els aspectes industrials, econòmics, tècnics i científics que són d'interès per a la professió, Assessorar els poders públics sempre que és requerida per a aquesta funció.

Atesa la importància de celebrar el 150è aniversari s’estan organitzant un seguit d’actes que pretenen posar de manifest la importància del naixement de la nostra Associació:

 

Cicle de Conferències

Concert de la Coral del Enginyers en motiu del 150 aniversari

 

Els últims 125 anys

Industrialment, Catalunya es va diferenciar de la resta de l’estat ben d’hora: a la fi del segle XVIII. L’esforç notable per la modernització i el progrés va ser un procés que es va notar en la indústria. Ens situem en el context de la Il•lustració, quan Catalunya dóna un pas endavant i aposta pel desenvolupament de la indústria a través d’una burgesia comercial que s’està transformant en industrial.

Si laboralment les coses evolucionaven, la vessant acadèmica no es podia quedar enrere i a l’any 1850 es van crear els estudis d’Enginyer Industrial. Les primeres generacions van sortir però encara no disposaven d’un organisme que els agrupés i acollís. Els estatuts per a una Associació a la ciutat comtal es discutiren durant els inicis de l’any 1863. Els esdeveniments van transcórrer ràpidament i pocs mesos després, el juny de 1863, s’aprovava l’Associació d’Enginyers Industrials. Durant el mes d’agost, Lluís Justo i Villanueva era escollit el primer President, amb Ramón Altayó en qualitat de Secretari.

Durant els seus inicis, l’Associació d’Enginyers Industrials s’organitzava en tres seccions: química, mecànica i mixta. Els drets d’entrada es fixaven en 100 rals de velló i la mensualitat en 20. Al principi, es situà a l’Escola però ben aviat es va traslladar al número 6 del carrer Escudellers Blancs amb un clar objectiu d’independència i diferenciació. Els primers àmbits d’actuació de l’Associació van ser la defensa dels drets dels enginyers industrials i la discussió dels plans d’estudis de la carrera.

Però allò que sembla un camí de roses, no ho va ser i les primeres dificultats van aparèixer quan encara no s’havien complert dos anys d’existència. Els primers símptomes de crisi van sorgir en forma d’absentismes dels socis a les reunions i discussions, de desavinences, d’impagament de les quotes i fins i tot baixes. En aquestes circumstàncies i per salvar la imminent crisi, l’Associació connectà amb l’Instituto Industrial, la patronal per excel•lència de la burgesia catalana de l’època i aconseguí que li cedís part dels locals.

Durant el Sexenni Democràtic, l’Associació no va viure un període de llum i esplendor precisament. El juliol de 1869 es plantejava la dissolució de l’organisme en una assemblea on només van assistir nou socis (set van votar en contra i dos a favor). Finalment, el 18 de gener de 1870 es va acordar dissoldre l’Associació d’Enginyers Industrials i l’últim president, Antoni Dardet, va guardar la documentació en espera de temps de bonança.

A l’inici de 1872, tres enginyers de renom, Ramon de Manjarres, Bernardí Martorell i Ventura Serra, van apostar per la reapertura de l’Associació, que comptava amb 26 socis. Els nous Estatuts i un Reglament entraren en vigor a l’any 1879 i el pressupost anual en aquella època era de 5.000 pessetes.

Els associats eren conscients que la reactivació de l’Associació en tots els seus vessants era la prioritat màxima i abandonaren les pàgines de lloguer a Porvenir de la Indústria i van reprendre el Boletín. Aquesta vegada el desig va ser acompanyat de la realitat i el març de 1878 naixia el Boletín Mensual de la Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona. En dos anys, aquesta publicació  deixà pas la Revista Tecnológico-Industrial, també de caràcter mensual. Arribà l’any de l’Exposició Universal a Barcelona, el 1888. Els enginyers industrials hi van muntar un petit estand i van col•laborar activament en l’organització al Congrés Internacional de l’Enginyeria, que va tenir lloc al mes d’octubre del mateix any i el president del qual fou l’enginyer industrial Lluís Rouviere.

La impugnació de les eleccions per als càrrecs de la Junta del 31 de desembre de 1886 va donar lloc a un greu incident que va acabar amb una secessió l’any següent. Els dissidents s’aproparen a l’Associació de Madrid i després de les converses pertinents crearen la secció de Barcelona de l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales (ANII). Mentrestant, en un vaivé que oscil•la entre la relativa subordinació a l’Instituto i el desig d’independència total, quan el 1889 l’Instituto del Fomento del Trabajo Nacional es fusionà amb el Fomento de la Producción Española, l’Associació de Barcelona va estrènyer de nou lligams amb el Foment resultant -Fomento del Trabajo Nacional- i va instal•lar-se a l’edifici d’aquest darrer a la plaça de Santa Anna número 4.

Passà el temps i durant els anys 1895 i 1896, les postures se suavitzaren i es va començar a entreveure un apropament definitiu entre l’Associació de Barcelona i la Delegació barcelonina de l’ANII. Finalment, el 24 de novembre de 1897 es proposava la creació d’una comissió mixta i les Juntes del 15 de juliol de l’any següent a Barcelona i Madrid aprovaven la unió.  El mes de maig de 1899 la Junta Directiva de l’Associació de Barcelona aprovava els Estatuts i el Reglament de la nova Associació d’àmbit estatal.  Ja havien transcorregut dotze anys des de la darrera crisi i semblava que la cosa es resolia.

El 1908 l’Associació ja tenia 301 socis, xifra que permetia crear una Caixa d’Auxilis amb dues seccions: una d’ajust a la família a la mort del soci (2500 ptes) i una altra d’ajut en cas de necessitat (donatius o préstecs entre 250 i 400 ptes).

El 1909 es començava a parlar d’un edifici propi i deu anys més tard seria quan començaria el llarg afer de la construcció de l’edifici de la Via Laietana, és a dir, el d’avui en dia. No va ser fins el 1919 quan es va considerar aquesta proposta i es va adquirir un solar de la Via Laietana per construir-hi la futura seu dels enginyers industrials. Per finançar aquest projecte, es va haver d’obtenir un emprèstit de 750.000 pessetes. La primera pedra de la futura casa dels enginyers industrials la va posar Alfons XIII un 8 de juny de 1922.

A finals de l’any 1931, els enginyers industrials catalans compliren el seu desig d’autonomia, van dissoldre l’ANII i van crear una Federació d’Enginyers Industrials. La Federació, però, continuava integrada a l’Institut d’Enginyers Civils. Els nous estatuts que la situació requeria foren aprovats el maig de 1934. L’Agrupació passava a dir-se Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona i s’estructurava en sis seccions: mecànica, construcció i ferrocarrils; química i metal•lúrgia; electricitat; ensenyament i higiene industrial; acció social; economia i sociologia.

El 1952, i després que la Guerra Civil ho trasbalsés tot, era elegit president Manuel García i Madurell, que ho era també del Col•legi tot just acabat d’estrenar. La revista “Acero y Energía”, revista nascuda a l’any 1944, es convertia en l’òrgan de l’Associació. Durant el mateix any 1952, va tenir lloc a Barcelona una reunió preparatòria del Primer Congrés Internacional d’Enginyers, que es celebrà a Roma l’any següent i que comptà amb la participació d’enginyers catalans.

El 1958 es va crear una secció que responia a l’expansió de la ciutat en aquell moment: la d’Urbanisme, una de les que més treballaria en el futur.

A l’any 1963, l’Associació d’Enginyers Industrials va complir 100 anys. A finals d’any va tenir lloc la celebració del centenari i amb motiu d’aquesta fita es crearen tres comissions: un Comitè d’Honor presidit pel general Franco, un Consell Consultiu, i una Comissió Organitzadora de la qual eren president, vice-president i secretari R. Garriga i Roca, J.Vallvé i Creus i J.Prats i Sabater, respectivament. Entre els actes que cal citar, destaquen les reformes efectuades al local de Via Laietana i la conferència que el President de l’institut d’Enginyers Civils d’Espanya, senyor José M. Oriol Urquijo, va impartir a l’aula magna de l’Escola d’Enginyers Industrials titulada: “El Ingeniero Industrial como ente corporativo”. L’acte de clausura va ser a la Diputació i fou presidit pel ministre sense cartera i president del Consell d’Economia, Pere Gual i Villalbí. Per finalitzar aquesta festa dels 100 anys, va haver un sopar al Saló del Tinell.

L’any 1965 va significar un període on les comissions tècniques de l’Associació semblen revitalitzar-se tot sortint de l’estat de postració en què es trobaven durant el període que ens ocupa. Les comissions de Química i Tèxtil van organitzar cursos que van tenir una bona rebuda entre els enginyers.

La coexistència entre el Col•legi i l’Associació era, i encara és, natural. Un dels fets que referma els lligams entre els dos organismes fou que al 1971 el degà del Col•legi, J. Vallvé, fou també escollit com a president de l’Associació, tot reunint en la seva persona els càrrecs més importants d’ambdues institucions. Es necessitaven més metres per abastir tota l’activitat de l’Associació i del Col•legi i després d’una lluita que comença a la dècada dels 60, es quedaren la segona planta de l’edifici de la Via Laietana (ocupada per la Falange) a l’any 1980.

La mort de Franco el 20 de novembre de 1975 va generar un afany de democratització a Espanya, Catalunya i conseqüent també a l’Associació, que va viure amb especial atenció les seves primeres eleccions democràtiques. Es presentaren dues candidatures: la Democràtica i la de Renovació Professional. La primera es va proclamar vencedora d’unes eleccions pioneres i rellevants en els 150 anys d’història de l’Associació. L’organisme va posicionar-se favorable a un procés autonòmic i va ser un ferm defensor de la llengua catalana.

A finals de l’any 1986, la Biblioteca, conjuntament amb el Centre d’Informació d’Enginyeria (CEDIN), creat el 1974, constituïen el Servei d’Informació i Documentació, que disposava d’un fons de 40.000 volums i que comptava amb un sistema avançat de comunicació amb l’usuari.

Un any després, el 1987, tingué lloc la celebració del 125è aniversari de l’Associació d’Enginyers Industrials.