El WEO 2017 preveu que els EEUU es converteixin en líders indiscutibles en la producció de petroli i gas no-convencionals abans de 2040

dimecres, 21 febrer, 2018

El Dr. Mariano Marzo, Catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, ha explicat a la seu de la Via Laietana dels Enginyers Industrials de Catalunya els trets fonamentals de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia sobre Prospectiva Energètica 2017-2040. Els objectius d’aquest informe són plasmar les perspectives dels mercats mundials de l’energia; transmetre quines són les implicacions per a la seguretat energètica, la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic; i proporcionar a responsables polítics, indústria i altres agents socials interessats dades, anàlisi i informació per prendre decisions en matèria energètica.

Els principals escenaris on s’aplicaria l’informe són en les noves polítiques (inclou els compromisos dels països signats de l'Acord de París), les polítiques actuals i com a novetat de l’edició d’enguany s’inclou l’escenari de desenvolupament sostenible, el qual mostra el camí per arribar als objectius relacionats amb l’energia de l’Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ara bé, el ponent ha indicat que a part també existeixen sis escenaris més que apareixen al WEO 2017: Faster Transition Scenario; Low Oil Price Case; Energy For All Case;  450 Scenario; Clean Air Scenario; i Bridge Scenario.

Els principals inputs per a la modelització són les polítiques energètiques: les polítiques que se suposa que són aplicades pels governs de tot el món, que per tant varien segons l’escenari. També es tenen en compte altres factors com les polítiques de preus (preus pagats pel consumidor final); els preus de les emissions de CO2; el creixement econòmic que correspon al creixement mitjà anual del PIB mundial; les tendències demogràfiques; els preus de l’energia, principalment del petroli, del gas i del carbó;  i la innovació tecnològica, desplegament i costos.

Marzo ha llençat la pregunta a l’aire “quanta energia addicional necessitarà el món l’any 2040 i on es necessitarà?”. Les necessitats energètiques mundials creixen més lentament que durant el passat, però encara augmentaran un 30% fins al 2040. “Això equival a afegir una altra Xina o una altra Índia a l’actual demanda mundial”. Com es pot solucionar? Dient adéu a les antigues formes d’entendre el món de l’energia: “Els països canvien de rol, això farà que Orient Mitjà s’estigui convertint ràpidament en un important consumidor d’energia i els EEUU en un important exportador”.

Si parlem del futur que tenen el petroli i el gas no-convencionals als Estats Units, Marzo ha afirmat que “els EEUU es convertiran en líders indiscutibles en la producció d’aquestes dues fonts d’energia”. El shale gas i el tight oil, juntament a una major eficiència en la demanda, s’estan traduint en un canvi extraordinari en la posició dels EEUU en el context energètic global.

Pel que fa a la revolució energètica de la Xina i el seu impacte al món, el WEO 2017 estableix que el creixement en el consum d’energia d’aquest país fins al 2040 se centra principalment al gas natural i a les tecnologies baixes en carboni, això es tradueix en una brusca ruptura amb les tendències del passat.

En l’escenari de les noves polítiques, l’estancament de les emissions entre 2014 i 2016 representaria una pausa en el context d’una ascensió més lenta i al mateix temps un punt d’inflexió a l’escenari de desenvolupament sostenible. En aquesta línia, la creixement participació en el mix energètic global de les fonts d’energia eòlica i solar fa que es requereixi un ampli ventall de respostes polítiques.

Seguint en l’escenari de les noves polítiques, es preveu, d’una banda, segons ha exposat el ponent, que “el 2030, nou de cada deu persones sense accés a l’electricitat es localitzin a l’Àfrica subsahariana”. D’altra banda, “més del 80% del creixement de la demanda de gas fins al 2040 es localitzarà a les economies en vies de desenvolupament: Àsia, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Llatina”.

 

Un altre dels ítems que s’ha tractat és la persistència dels baixos preus del petroli, els quals “variaran àmpliament segons l’escenari, reflectint com les diferents disponibilitats de recursos, costos d’extracció i polítiques energètiques podrien afectar l’equilibri oferta-demanda”. Respecte als vehicles elèctrics, es calcula que el 2025, els costos de capital dels automòbils elèctrics seguiran sent més alts que els dels vehicles convencionals, però els menors costos operatius poden fer que els períodes de recuperació resultin atractius per als consumidors.

Per últim, el Catedràtic d'Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli ha exposat que es preveu que la Xina, l’Índia i els EEUU lideren els avenços en l’energia solar fotovoltaica, mentre que Europa sigui pionera en la generació d’energia eòlica terrestre i marítima. En el camp de l’electricitat, Marzo ha afirmat que “el 2040, l’Índia haurà agregat a la generació d’aquesta energia l’equivalent a la de la Unió Europea d’avui en dia, mentre que la Xina agregarà l’equivalent a la dels EEUU”.

Podeu consultar la fitxa de la jornada aquí.