Record i homenatge a Estanislau Ruiz i Ponsetí

divendres, 2 juny, 2017

L’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut Menorquí d’Estudis han dut a terme un homenatge a l’enginyer industrial Estanislau Ruiz i Ponsetí, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Nascut a Maó (Menorca) l’any 1889, fill d’un destacat empresari industrial, es traslladà a Barcelona per cursar els estudis superiors.

Al llarg de la seva trajectòria va exercir diversos rols de caràcter públic i privat:  enginyer industrial, doctor en ciències exactes, empresari, professor de la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor de l’Escola d’Enginyers, fundador i ideòleg del Sindicat General de Tècnics de Catalunya, directiu de l’Associació d’Enginyers Industrials, diputat al parlament per la Unió Socialista de Catalunya, director i professor de l’Escola Industrial, membre del Consell d’Economia en representació del PSUC, conseller de Proveïments i sotssecretari de la Conselleria d’Economia, redactor del Decret de Col·lectivitzacions  i editor i empresari en el seu exili a Mèxic, on morí l’any 1967.

El president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Jordi Renom Sotorra, i el president del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, Miquel Àngel Limón, han donat la benvinguda als assistents que emplenaven l’Auditori Pompeu Fabra de la seu dels EIC a la Via Laietana. Renom ha destacat “el seu caràcter, valors i actitud proactiva”. Limón ha llançat un missatge de record: “Cal prendre consciència sobre la seva figura i recordar-lo com un dels grans referents del segle XX a la nostra terra”.

Tot seguit, s’ha dut a terme una taula formada per: Josep Portella Coll, historiador i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis; Xavier Ferré i Trill, doctor i professor de la Universitat Rovira i Virgili, i Francesc Roca Rosell, professor jubilat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i antic director de la revista Nous horitzons.

Josep Portella ha tractat els anys menorquins de n’Estanislau Ruiz i Ponsetí. Portella ha destacat la figura del seu pare com un element clau en la trajectòria de l’enginyer industrial i també la dels seus quinze germans. Una de les primeres immersions laborals va ser a ‘Hermanos Ruiz’, una empresa de mecànica i tractament de motors, amb un dels seus germans. Més tard, els germans Ruiz posen en marxa ‘La Maquinista Naval’, amb un capital social de 500.000 pessetes i amb una plantilla de 200 treballadors, que segons l’època de l’any va arribar fins als 400 empleats. L’any 1902, i amb l’entrada de capital estranger, el negoci familiar centra els seus esforços en les embarcacions. Entre els anys 1904 i 1906 moren l’avi, el pare, el padrí i un dels germans de n’Estanislau Ruiz. Aquests desgraciats fets van generar la davallada de la companyia familiar, fins al tancament final. Portella ha explicat una curiositat del final de la vida de Ruiz i Ponsetí que feia referència a la seva època de joventut i a la permanent vinculació amb Catalunya i Menorca: durant l’exili a Mèxic, Estanislau Ruiz i Ponsetí posseïa dues granges agrícoles, a les quals va anomenar Barcelona i Menorca, com a mostra sentimental del seu passat.

Posteriorment, han pujat a l’escenari Neus Cónsul, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i Dolors Comas d’Argemir, presidenta de la Fundació Nous Horitzons. Cónsul ha destacat que “és evident que n’Estanislau va ser un professional molt polifacètic i polièdric” i ha afegit: Cal destacar el rol apaivagador de l’ERP en el Consell Assessor, arran del greu enfrontament de l’abril del 1931 entre l’Associació d’Alumnes i el claustre de docents”. D’altra banda, Comas d’Argemir ha fet un repàs del compromís polític de n’Estanislau Ruiz: “Va dedicar els seus esforços en política a defensar la classe treballadora”.

Xavier Ferré i Trill, doctor i professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha parlat del pas del Sindicat General de Tècnics de Catalunya a la Federació d’Empleats i Tècnics, entre els anys 1921 i 1933 i on Ruiz Ponsetí va tenir un rol clau. Ferré ha plantejat quin és el cicle i les derivacions de la producció de béns de consum en la societat, punt on n’Estanislau Ruiz i els seus companys “tenien la finalitat d’humanitzar el treball dels tècnics industrials”. La idea de Ruiz Ponsetí era exercir una democràcia industrial per tal d’evitar que els empresaris tinguessin tot el poder i dur a terme “una organització industrial i un repartiment dels beneficis molt més equilibrats”.

Francesc Roca Rosell, professor jubilat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i antic director de la revista Nous horitzons, s’ha encarregat de l’últim bloc de l’homenatge i record a Estanislau Ruiz Ponsetí: d’Omnia Industrial a la Nova Economia. Roca ha presentat a Ruiz Ponsetí durant aquesta etapa: “Com a sotssecretari de la Conselleria d’Economia ERP va ser un dels principals autors del Decret de Col·lectivitzacions i de la formulació de la Nova Economia”. Roca també ha remarcat la importància d’aquest període: “Amb la Nova Economia hi ha empreses privades, cooperatives, empreses col·lectivitzada, empreses nacionalitzades, empreses municipals i sindicats agraris”. L’economista ha finalitzat la intervenció explicant que “en el diari de sessions del Parlament de Catalunya de la dècada dels 30 hi havia molta informació referent als enginyers, entre ells n’Estanislau Ruiz i Ponsetí”.

L’acte ha finalitzat amb unes paraules de record del besnét d’Estanislau Ruiz i Ponsetí. Podeu visualitzar la jornada integra aquí