Més enllà de l’enllumenat funcional: diàlegs sobre la llum

dimecres, 28 juny, 2017

La Comissió d’Acció Professional, mitjançant el GT d’Il·luminació, ha organitzat la trobada ‘Més enllà de l’enllumenat funcional: diàlegs sobre la llum’, desglossada en dues taules amb diferents professionals que treballen amb la llum des de diferents punts de vista i que han aportat el seu criteri.

La il·luminació artificial proporciona un servei per a desenvolupar determinades tasques en llocs on no arriba o no hi ha prou llum natural. El projecte i el disseny d’instal·lacions d’enllumenat artificial es troba sota els criteris reglamentaris i normatius per tal que puguin assolir-se objectius mínims de funcionament i minimitzi les repercussions ambientals i econòmiques. Tot i això, les necessitats lumíniques no són exclusivament funcionals, sinó que també hi ha condicions lúdiques, d’oci i aspectes relacionats amb la salut visual i fisiològica de les persones.

Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha donat la benvinguda als assistents: “A casa nostra, som referents en l’àmbit de la il·luminació. Veient el programa de la jornada, vull felicitar al Grup de Treball d’Il·luminació i desitjar-vos molt èxit durant l’acte d’avui”. Manuel Garcia, enginyer industrial i tècnic de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, ha afegit que “avui veurem els diferents punts de vista de la il·luminació, tenim tot tipus de professionals: enginyers, arquitectes, òptics, dissenyadors, i professionals de la salut”.  Posteriorment, han donat pas a la primera de les taules d’avui, amb el disseny funcional i ambiental com a protagonista.

Adrià Muros, arquitecte i doctor de la UPC, ha basat la ponència en una comparació entre il·luminacions antigues i nous tractaments per la il·luminació. “Vam començar amb elements independents d’il·luminació i ara la il·luminació s’integra en l’objecte o ubicació”, ha afirmat. Abans s’il·luminava en direcció a terra i ara és a la inversa, cap al sostre; hem passat de llum monocromàtica a llum policromàtica; de llum estàtica a llum dinàmica. Les perspectives de futur, segons Muros, seran: dificultat en la diferenciació entre matèria i llum; llum com a extensió emocional de l’univers perceptiu, i emmagatzematge de la llum solar en materials durant el dia per utilitzar-la a la nit, entre altres.

Ha continuat Manel Roig, enginyer tècnic industrial a Miatec Innova i amb 35 anys d’experiència en el sector de la il·luminació. Roig ha donat tres característiques que ha de tenir la il·luminació artificial: equilibri, diferents punts de vista i sentit comú. “La il·luminació artificial neix de l’objectiu de donar resposta a una necessitat de la societat. Per aquest motiu, dissenyarem una instal·lació que tindrà un ús funcional, ambiental, informatiu i que aportarà uns beneficis”, ha explicat Roig.

Alfred Sá, lighting designer a NUR Lighting Design, ha presentat projectes de llum urbana duts a terme a Barcelona, Terrassa, Corunya, Pontevedra, Rio de Janeiro. Entre ells, ha destacat les obres d’il·luminació artificial de la Catedral de Barcelona i del pont romànic de Puente de la Reina. Lucia Moreno, lighting designer a Nulty+ Londres, ha definit la llum com “un valor afegit i un element que ha d’aportar emocions”. Moreno, que treballa a Londres, ha seguit amb l’explicació de projectes, entre ells la Torre 30 de Madrid o el Museu Marítim de Helsingborg. Abans de la pausa, ha tingut lloc un debat entre els assistents i els quatre ponents de la primera taula, on s’han posat sobre la taula temes com la relació entre l’objectiu artístic i l’objectiu funcional de la il·luminació, el futur de la il·luminació, o la relació amb el client.

Després de la pausa, la sessió ha reprès l’activitat amb la segona taula: ‘Llum i salut’, moderada per Alfred Sá i que ha comptat amb la participació de Trinitat Cambras, Jaume Pujol i Carlos Sierra. Sá ha repassat les principals problemàtiques de salut que podem trobar relacionades amb la llum i ha donat pas als ponents de la segona taula per tal que manifestin què hi ha de cert en la relació entre la llum i la salut.

Trinitat Cambras, Dra. en Farmàcia del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona, ha explicat que “la llum és vital per sobreviure i necessària per a l’adaptació de l’ésser humà al medi”. L’espècie humana té un caràcter diürn i es regula a través del ritme circadiari. Un procés circadiari adequat respon a les necessitats lògiques de rebre llum durant el dia i de tenir foscor durant la nit. Qualsevol canvi, altera el ritme circadiari i pot comportar trastorns o afectacions en la persona. “La llum és bona o dolenta? Podem fer una comparació amb els medicaments. Simplement, cal saber la quantitat i intensitat idònia de la llum segons l’hora del dia”, ha conclòs Cambras.

Jaume Pujol, docent en Òptica Fisiològica i Color a la Facultat d’Òptica UPC, ha avisat que “la llum té un doble vessant: qualsevol llum amb intensitat elevada ens pot fer mal als ulls, alhora que hi ha làsers que permeten curar certes patologies dels ulls”. L’ull té mecanismes de protecció: la còrnia i la lent del cristal·lí absorbeixen la majoria de les radiacions que ens arriben. “Estudis recents demostren que les fonts d’il·luminació utilitzades a tabletes, mòbils o ordinadors no són perjudicials per a la salut, relacionada amb el dany físic als ulls”, ha finalitzat Pujol.

Carlos Sierra, Dr. enginyer industrial i vicepresident de l’APDI, ha iniciat la ponència dient que “el 80% de la informació que rebem prové de la visió”. L’objectiu de la il·luminació és facilitar el desenvolupament de les tasques visuals elaborades, proporcionant confort visual i valorant l’eficiència energètica i el cost. “A l’hora de fer un projecte d’il·luminació, cal connectar les necessitats de cadascun dels actors que intervenen (arquitecte, lighting designer, arquitecte, enginyer, administració, propietari) amb l’objectiu d’aconseguir un resultat pluridisciplinar i complet”, ha conclòs Sierra.

La sessió ha acabat amb un col·loqui entre els experts de la segona taula i els assistents. Podeu consultar la informació de la jornada aquí