La importància de tenir un món sostenible i saludable

dilluns, 20 novembre, 2017

 

Els EIC i Mieses Global han organitzat el II Fòrum Desenvolupament Sostenible i Saludable amb l’objectiu de donar resposta als greus desequilibris socials, ambientals i econòmics del planeta i a la necessitat de profunds canvis en l'actual model de desenvolupament econòmic, generador de desigualtat i precarietat en el treball, incrementades per l'última crisi econòmica internacional. Després de dues jornades, a Deltebre i Sant Jaume d’Enveja respectivament, el congrés ha aterrat a Barcelona, concretament a l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Es tracta d'evolucionar d'un model que beneficia a uns pocs a costa de molts altres, cap a un altre, fonamentat en valors que beneficien a tots, especialment al bé comú. Per aconseguir-ho és necessari treballar pel Desenvolupament Sostenible (DS) amb la implicació de les institucions, de la societat civil i del món empresarial, amb aliances a tots els nivells, i així complir els objectius ODS de Nacions Unides per l'any 2030, amb la seva aplicació pràctica que aquest Fòrum cuidarà de difondre. Aquest II Fòrum ha donat continuïtat al primer, celebrat a Maldonado (Uruguai) l'any 2016.

Manuel Bestratén, coordinador de l’equip organitzador del Fòrum, ha donat la benvinguda als assistents en una taula en què l’han acompanyat Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Mar Romero, representant de MIESES. “Nosaltres organitzem aquest fòrum per aconseguir que siguin respectats els 17 drets dictats per l’Organització de Nacions Unides (ONU)”, ha afirmat Bestratén. D’altra banda, Mar Romero ha destacat que “cal deixar enrere el pensament lineal i començar a plantejar-se el pensament circular i respectar tota la cadena de valor de la natura”. Per últim, Renom ha avisat que “hi ha previsions que manifesten clarament que el 70% de població mundial viurà en nuclis urbans l’any 2050. Cal treballar per idear unes ciutats millors”.

Tot seguit, ha tingut lloc la taula L’Eixample Cerdà: vigència d’una ciutat humanitzada i sostenible, formada per Salvador Tarragó, expert de la UPC en Ildefons Cerdà; Enric Batlle, tècnic paisatgista i cofundador de Batlle & Roig Arquitectes, i Jordi Bastida, responsable del GT Smart Gris dels EIC. Tarragó ha ressaltat la figura d’Ildefons Cerdà: “La coherència, intel·ligència i vàlua de n’Ildefons Cerdà van permetre convertir la ciutat més congestionada del món en una ciutat amb una estructura excel·lent”. Enric Batlle ha remarcat que “Barcelona és una ciutat de carrers. El prototip d’imatge de Barcelona són els carrers de l’Eixample Cerdà”. Ha tancat la taula Jordi Bastida, qui ha reflexionat sobre les ciutats intel·ligents i sostenibles i ha repassat els principals indicadors dels estudis d’aquest sector.

Després de la pausa, la sessió ha reprès l’activitat amb el següent debat Cap a una mobilitat segura i sostenible en ciutats intel·ligents, que ha comptat amb la presència d’Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Manel Ferri, expert en mobilitat de la Diputació de Barcelona; Alfonso Perona, responsable d’estratègies de Mobilitat Sostenible; Josep Lluís Pedragosa, expert en seguretat viària, i Raquel Sellarés, membre de MIESES i EGARSAT. El president de la Comissió de Mobilitat i Transports dels EIC, Josep M. Rovira, ha estat el moderador d’aquesta taula.

Adrià Gomila ha explicat el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018, en què els objectius són els següents: organització de la ciutat en superilles; implantació de la nova xarxa ortogonal de busos; desenvolupament total de la xarxa de carrils bici; mantenir el nivell de servei de trànsit actual; compliment dels paràmetres normatius de qualitat ambiental; promoció i mesures de discriminació positiva de vehicles amb alta ocupació; revisió de la regulació de l’aparcament en calçada i fora de calçada i la millora de l’eficiència de la càrrega i descàrrega. “Actualment tenim 139 quilòmetres de carril bici a la ciutat comtal. L’objectiu per finals de l’any 2018 és tenir-ne 213”, ha conclòs Gomila.

Manel Ferri ha desenvolupat la idea de quina és la mobilitat sostenible dels treballadors. Per fer-ho, primer ha posat en context la situació de la mobilitat a Europa, en què destaca que els trajectes laborals en cotxe tenen una mitjana d’un ocupant cada vehicle i el 50% dels trajectes en cotxe són inferiors a 5 quilòmetres. “Cal un canvi de paradigma i apostar per una mobilitat sostenible i saludable. Apostar per la mobilitat a peu i en bicicleta, impulsar per la intermodalitat entre el transport públic i privat i reduir l’ús del vehicle privat motoritzat, són algunes de les alternatives que hauríem de considerar”, ha finalitzat Ferri.

Alfonso Perona ha tractat la normativa i la regulació de la mobilitat, trànsit i seguretat viària i ha reclamat “un canvi en l’organització de la mobilitat amb l’objectiu de millorar el trànsit, la seguretat viària i la sostenibilitat”. A continuació, Josep Lluís Pedragosa ha parlat de l’educació per a una mobilitat segura i sostenible: ‘Visió zero accidents’. “Des del Col·legi, ja fa més de dos anys que estem molt implicats en la seguretat de la mobilitat per tal d’aconseguir que no hi hagi víctimes a les carreteres”, ha definit Pedragosa. L’expert en seguretat viària ha expressat que tècnicament és possible aconseguir l’objectiu de víctimes zero, “fins i tot molt abans de l’any 2050 com marquen les directives europees. L’any 2020 podríem aconseguir-ho”. Raquel Sellarès ha tancat la taula rodona amb l’explicació de les dades de les mútues laborals sobre els accidents de treballadors durant desplaçaments i situacions de mobilitat, exposant bones practiques per desenvolupar els necessaris plans de mobilitat a les organitzacions

La següent sessió ha detallat el compromís de les persones mitjançant el voluntariat i ha estat formada per: Paco Narváez, membre de l’equip organitzador dels JJOO Barcelona 92; Roser Brutau, presidenta del Banc d’Aliments, i Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social. La Taula ha estat moderada per Susanna Rubiol, professora de la URL. Narváez ha recordat “la gran tasca que van fer els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona” i ha afegit: “Sense ells, no hauria pogut estar possible. No havien concedit encara l’organització a Barcelona i ja teníem una llista de 60.000 persones que volien col·laborar”. D’altra banda, Alsina ha presentat la missió i la visió de la Federació Catalana de Voluntariat Social, que promou el compromís de persones i empreses socialment responsables. Posteriorment, Roser Brutau ha presentat la tasca del Banc d’Aliments a tots els assistents. “Per desgràcia, el Banc d’Aliments s’ha fet gran arran de la crisi de l’any 2008. És molt gratificant veure la feina que fan els voluntaris i com s’impliquen en els projectes. La solidaritat a casa nostra no té barreres”.

Després d’una aturada per dinar, el II Fòrum Internacional de Desenvolupament Sostenible i Saludable ha continuat amb la taula Economia social i solidària, i generació de riquesa i igualtat, que ha comptat amb la presència de: Jordi Garcia, cooperativa de l’Apòstrof SCCL; Jaume Catarineu, representant d’Ubiquat; Sergi Salavert, tècnic de Finançament Ètic i Solidari (FETS), i Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus. La sessió ha estat moderada per Ricard Espelt, investigador de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

Jordi Garcia ha definit l’economia social i solidària. “Parlem de realitats molt diverses, de cooperativisme. L’economia social i solidària intenta escapar de la norma de maximitzar beneficis que opera avui dia i vol allunyar-se del sistema econòmic dominant”.

Jaume Catarineu ha explicat que Ubiquat és una empresa d’origen tecnològic que treballa la implantació de diners en els territoris. Ha presentat el projecte digipay (amb tres proves pilots d’una durada de tres anys a Catalunya, Itàlia i Anglaterra), que permet crear una moneda amb noves funcionalitats. A Catalunya, concretament a Santa Coloma de Gramenet, els treballadors públics que ho desitgin poden cobrar una part del sou en aquesta nova moneda local, destinada al comerç local. L’altre projecte presentat per Catarineu ha estat el del Vilawatt, un projecte que combina eficiència energètica i implantació de diners a la localitat de Viladecans. Ha seguit Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus, qui ha destacat que “el cooperativisme té integrat el concepte de la responsabilitat social en la seva identitat”. Rojo ha remarcat la necessitat de l’existència “d’empreses que generin oportunitats i comparteixin valors”. Sergi Salavert ha tancat la taula explicant les finances ètiques i solidàries, que segons ell “tenen un doble objectiu: ser rendibles econòmicament i que tinguin un enfocament dirigit a maximitzar els beneficis socials”. A Catalunya operen quatre entitats de banca ètica dividides en dos models: bancàries (Triodos Bank i Fiare) i parabancàries (Coop 57 i Oikocredit).

L’última taula amb presència de diversos ponents s’ha desenvolupat sota el títol Empreses saludables i socialment responsables, i ha estat formada per: Manuel Bestratén, coordinador de l’equip organitzador del Fòrum; Josep Marqués, director de Desenvolupament Organitzatiu de Barcelona Activa; Lupe Lorenzana, representant de la Fundació Prevent; Julio Castillo, director d’Apunts/Fundació Joia; Mª Paz Arias, directora de Sostenibilitat d’Esteve; Ricardo Martín, director de comunicació de la Fundación Corresponsables, i Mónica Montoza, directora de Vigilància i Promoció de la Salut de Gas Natural Fenosa. Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial dels EIC.

Bestratén ha exposat, fruit dels estudis per ell dirigit: “l’estreta correlació a les empreses eficients entre excel·lència/competitivitat, responsabilitat social i salut laboral”.  Josep Marqués ha explicat la política ciutadana per a una ocupació de qualitat. “Aproximadament el 50% dels nous contractes que van signar-se durant l’any passat va ser d’una durada d’un any o inferior”, ha lamentat. Per canviar aquesta precarietat laboral, Barcelona Activa no inclourà en la seva base de dades ofertes de feina amb un sou inferior a 1.000 euros, ni jornades laborals que no respectin els drets dels treballadors o ofertes que puguin discriminar en funció de sexe, edat o raça, per exemple. Ha continuat Lupe Lorenzana, qui ha detallat la dimensió humana i social de les empreses, i concretament de la Fundació Prevent. “La diversitat en un equip de treball contribueix positivament a la salut del mateix grup”, ha conclòs Lorenzana.  Julio Castillo ha tractat la integració de persones amb discapacitat i ha explicat el modus operandi de la Fundació Joia, que ajuda a persones amb discapacitat a trobar feina. “Tenim un centre, anomenat Apunts, que ha donat feina a més de 70 persones amb discapacitat”, ha resumit Castillo. Mª Paz Arias, directora de Sostenibilitat de l’empresa Esteve, ha desenvolupat la implicació de les empreses en el desenvolupament sostenible i saludable. “És important integrar la sostenibilitat a les compres de la companyia, ja que és la manera d’assegurar el lideratge a llarg termini, millorar la reputació, reduir costos i fomentar la innovació”, ha aclarit Arias. Ha prosseguit Ricardo Martín, qui també ha explicat el desenvolupament sostenible i saludable de la Fundación Corresponsables. La darrera ponent que ha participat en aquesta taula ha estat Mónica Montoza, directora de Vigilància i Promoció de la Salut de Gas Natural Fenosa: “La nostra companyia considera les persones com l’actiu més important i els posa en el centre de qualsevol moviment. El nostre objectiu és que les polítiques de prevenció i de salut arribin a tots els països”.

La conferència de clausura ha anat a càrrec de Ferran Tarradellas, director de la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona, que ha detallat els valors i compromisos el nou Pilar Europeu dels Drets Socials. “Anem cap a un món més globalitzat, en què les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) tenen moltíssima importància i per tant, neixen nous models de negoci. Cal que la societat europea estigui preparada”, ha manifestat Tarradellas. El Pilar Europeu dels Drets Socials, presentat el 26 d’abril del 2017, cerca una inèrcia que permeti que la Unió Europea convergeixi positivament en els drets socials.

Entre els temes que recull el document del Pilar Europeu dels Drets Socials, destaquen els següents: facilitar la conciliació entre la vida laboral i la vida familiar; garantir l’accés a la protecció social dels treballadors; assegurar que els treballadors coneguin la informació dels contractes laborals, i aclarir les orientacions de l’aplicació de la nova directiva de temps de treball.

Antoni Cañete, secretari general de PIMEC, ha conclòs aquesta jornada del II Fòrum de Desenvolupament Sostenible i Saludable, juntament amb representants de les entitats organitzadores. “El 99,8% de les empreses a Catalunya són PIMES, que aporten el 65% del PIB”, ha dit Cañete, que ha afegit que “hem de ser capaços d’introduir nous conceptes com l’economia circular per tal d’evolucionar favorablement i evitar conseqüències catastròfiques”. PIMEC va ser la primera organització empresarial a Europa que va constituir una fundació d’acció social: Fundació PIMEC. “La igualtat, la segona oportunitat, el medi ambient i altres conceptes sostenibles i saludables, són elements que cal cuidar i no pervertir-los”, ha manifestat el secretari general de PIMEC. Antoni Cañete ha finalitzat la ponència amb una referència a les principals problemàtiques actuals: “Els grans discursos del segle XXI són els de l’aigua, l’energia i la col·laboració publico-privada. Cal lluitar per avançar en aquests àmbits”