Homenatge de l'Enginyeria a Pompeu Fabra

divendres, 11 maig, 2018

La seva formació com a enginyer va ser essencial en la seva tasca com a filòleg

  • Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC): “la formació científica de Fabra en va configurar la seva forma de pensar i, per tant, la manera de fer també com a filòleg”.
  • Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya: “Fabra va ser l’enginyer que de manera autodidacta va esdevenir lingüista”

Barcelona, 11 de maig de 2018.- L’enginyeria catalana va retre ahir homenatge a la figura de Pompeu Fabra i Poch en la seva condició d’enginyer industrial químic, amb la presentació del llibre “Pompeu Fabra i Poch, enginyer (1868-1948)” i dins dels actes de l’Any Fabra 2018. Jordi Renom, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC), va reivindicar la seva magna obra filològica com “un gran projecte d’enginyeria”.

L’acte d’homenatge, celebrat a la sala d’actes del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), va constar de diverses ponències, totes recollides en el llibre, que van analitzar el perfil de Pompeu Fabra des de l’òptica de l’enginyeria. Segons Jordi Renom, el llibre destaca que la metodologia analítica i dels projectes, propis de l’enginyeria, van ser una part essencial del pensament d’en Fabra “i, per tant, de la manera de fer també com a filòleg”.

A la cloenda de l’acte, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa i Bonet, va destacar que “Pompeu Fabra és el nostre gramàtic ideal, de formació científica, que va convertir una llengua reclosa en una de funcional, lògica, ordenada, uniforme, universal, apta per a tot i per a tothom”. “Fabra va ser l’enginyer que de manera autodidacta va esdevenir lingüista”, va reblar Franquesa.

Guillermo Lusa, enginyer industrial i professor del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB-UPC), va destacar que “el gran interès per les matemàtiques de Fabra el va ajudar a configurar les estructures mentals que aplicaria en l’estructuració de la llengua catalana”. Un aspecte que, va recordar, ja destaca l’escriptor Josep Pla en “l’homenot”, que va dedicar al filòleg, on afirmava que Pompeu Fabra devia a la seva formació científica “la seva claredat d’idees”.

Fabra, impulsor de les TIC

Mercè Lorente, Directora de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, va senyalar cóm ha canviat la tasca dels lingüistes, si ho comparem amb l’època de Fabra a principis del segle XX, ja que en l’actualitat es compta amb materials digitalitzats, grans bancs de dades, cercadors, eines de processament i extracció de informació i sistemes de gestió de tota mena que s’han integrat de forma natural en el dia a dia de gramàtics, fonòlegs, lexicògrafs o professors de llengua, entre d’altres. En paraules de Mercè Lorente, “Fabra seria un veritable impulsor de les tecnologies lingüístiques perquè li garantirien la seva aproximació científica a la llengua i guanyaria en productivitat i eficàcia”.

L’acte d’homenatge celebrat a l’EIC va comptar amb el recolzament d’altres entitats com la Fundació puntCAT, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Bilbao, l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Torrens Ibern.