El ferrocarril de la Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita

divendres, 30 juny, 2017

El 2017 es compliran 135 anys de la concessió del ferrocarril que volia unir el territori aragonès amb el port mediterrani més proper en línia recta, situat a la Badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre, a través del Baix Aragó i les comarques de Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià.

El camí que hauria de travessar les dues comunitats va estar ple de sotracs i impediments per part de les autoritats, tal i com ha senyalat el Responsable de Planejament i Estudis del grup Baixbus Josep Antoni Moreno i Guallar. En una ponència a l’auditori del Col·legi, l’especialista va indicar les diferents etapes en què es va desenvolupar la línia ferroviària.

“En els llibres d’història no es troba bona informació”, ha senyalat Moreno, després de detallar les múltiples vicissituds en la construcció de la via. Sense cap connexió natural amb el mar, l’Ebre actuava com a corredor natural en la comunitat d’Aragó. En aquest context geogràfic, el 1861 arriba el ferrocarril des de Barcelona per una banda, de Pamplona pel nord i de Madrid; Saragossa esdevé, doncs, un nus d’unió dels diferents territoris.

Malgrat aquesta xarxa de connexions, les queixes entre els comerciants van créixer a causa de l’elevat preu que suposava transportar mercaderies entre l’Aragó i Barcelona. El recorregut del ferrocarril era llarg i complicat, pel que es van buscar vies alternatives.

A partir d’aquest moment, va començar una etapa de promeses fallides per part de les institucions madrilenyes. Carles Emili Montañés, el 1916, com a diputat a Madrid, va voler convèncer les autoritats d’incloure les obres del ferrocarril al pressupost, però la caiguda del govern de Maura va paralitzar el projecte.

La construcció del ferrocarril es va dilatar fins a finals dels anys 60 i els trens hi van circular fins l’any 1973. Avui dia, aquest camí ha esdevingut una via verda enfocada al turisme familiar per la seva baixa dificultat, que travessa Terra Alta i les terres de l’Ebre, a la vora del riu Canaletes, passant per túnels i viaductes.