Cicle de debats sobre la transició energètica

dilluns, 20 novembre, 2017

La Taula Inter-Professional de l’Energia, conjuntament amb  la Comissió d’Energia dels EIC i la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha organitzat un debat, format per dues taules moderades respectivament per Francesc Bonvehí dels EIC i Jordi Goula del CEC, en què s’han abordat els reptes fonamentals de la Transició Energètica i de la Llei del Canvi Climàtic.

Pere Palacín, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha donat la benvinguda als assistents: “Cal una col·laboració de tots els agents implicats en el sector energètic per tal d’abordar la transició energètica que vol dur a terme Catalunya”. Palacín ha afegit que “el centre del nou sistema energètic cal que sigui el ciutadà o la ciutadana, ja no ho han de ser les empreses”. La presentació de la jornada l’han completada Ana García Molina del Col·legi d’Economistes i el president de la Comissió d’Energia dels EIC José Mª García Casasnovas.

A continuació, Rodrigo Ramírez-Pisco, coordinador del Màster d’Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica de la UB-UNIBA, ha presentat el projecte 2050.cat i els possibles escenaris de futur. Ramírez-Pisco ha explicat de forma detallada la proposta perdesenvolupar eines, informació, resultats i anàlisi que serveixin per produir informes locals i regionals i alhora permetin a qualsevol ciutadà interessat conèixer el futur del bé estratègic per excel·lència: l’energia. El ponent ha introduït els resultats preliminars del model 2050.cat, consistent en l'adaptació de l'eina Pathways 2050 a Catalunya. Aquests resultats s'obtenen d’acord amb la projecció esglaonada a l'horitzó 2050 dels escenaris bàsics de transició energètica i descarbonització de l'economia seguint les pautes del Roadmap 2050, del darrer Winter Package de la Comissió Europea, i atenent a les indicacions del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya així com de la futura llei del Canvi Climàtic.

Alfons Pérez, membre de la Xarxa per la sobirania energètica i membre de l'Observatori del Deute en la Globalització, ha tractat els reptes financers que presenta la transició energètica. Pérez ha aportat una mirada crítica sobre l’ús dels recursos i diners públics a gran escala i ha mostrat algunes de les alternatives que poden trencar la lògica de dependència dels actors financers convencionals. “Hem d’evitar casos com el del Castor, un despropòsit gegant en què la participació del Banc Europeu d’Inversions encara va empitjorar la situació”, ha manifestat Alfons Pérez, que també ha destacat que “el problema és que els diners dels grans inversors no arriben als projectes petits d’eficiència energètica, que són de gran importància per al desenvolupament del sector”.

Les propostes que poden acabar amb la dependència del model de finançament convencional i existent fins avui dia, són les següents: el finançament col·lectiu (com ja fan entitats com Som Energia o Viure de l’Aire del Cel); la participació activa dels municipis; fons per investigació; les inversions projecte a projecte, i les cooperatives de serveis. Pérez ha conclòs explicant els casos europeus de nacionalització de bancs i creació de banca pública que aposten per la inversió en la transició energètica i ha obert la porta a la possibilitat de fer-ho en el nostre territori.

Piet Holtrop, advocat internacional amb més de 20 anys d’experiència i fundador de HOLTROP S.L.P Transaction & Business Law, ha explicat els reptes normatius de la transició energètica. Holtrop s’ha centrat a manifestar com i on generarem energia renovable i els reptes que suposa per a la regulació de l’accés al sistema elèctric, tant des del punt de vista del productor com des de la visió del consumidor. L’advocat d’origen neerlandès ha detallat l’organització dels diferents mercats: mercat físic, mercat de futurs, mercats no organitzats (contractes bilaterals), i els sistemes alternatius de liquidació de l’energia negociada en aquests mercats. Holtrop considera que el canvi de model energètic és inevitable a llarg termini sent necessari i urgent enfocar el curt termini.

Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), ha desenvolupat els reptes polítics de la transició energètica. “Cal entendre que estem a les portes d’una transformació energètica i econòmica sense precedents”, ha iniciat Farran. La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el qual volem edificar Catalunya. “Estem davant d’un canvi de paradigma en què un model centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas a un nou model distribuït, democràtic i 100% renovable”, ha continuat la directora de l’ICAEN.

Al llarg de 100 anys hem edificat un model legal, fiscal, financer, cultural i territorial que ha fet possible el model fòssil, nuclear, oligopolístic i centralitzat. Avui, la discussió és si estem davant d’una transició energètica o d’una disrupció tecnològica. El Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya defineix el camí per transitar de l’economia del petroli a l’economia del Sol. Haurem de decidir si el volem agafar i això és una decisió estructural per un país. “Per prendre aquesta decisió, és important que els catalans sapiguem que som molt rics en recurs solar i tremendament pobres en recursos petrolers, gasístics i nuclears”, ha conclòs Farran.

Seguint amb el context polític, la directora de l’ICAEN ha destacat tres iniciatives de l’Administració Pública catalana que ajudaran a la transició energètica: la Taula Vehicle elèctric i Infraestructura recàrrega PIRVEC, la Taula d’autoconsum fotovoltaic i bateries, i la Taula d’energia solar distribuïda a terra SOLARCAT.

Abans de la pausa, els assistents han pogut resoldre els dubtes i expressar les inquietuds mitjançant un debat amb els quatre ponents.

La sessió ha reprès l’activitat amb la segona taula de la jornada, en què s’ha incidit en els possibles sistemes de finançament que s'albiren per a la transició energètica. David Noguera, Global Head Structured Finance del Banc Sabadell, ha explicat el concepte de finançament estructurat. “El Banc Sabadell ha apostat molt fort per les energies renovables i pels projectes sostenibles des de la triple visió: social, mediambiental i econòmicament”, ha expressat Noguera, qui ha previst que “anem cap a un escenari on conviuran renovables, fonts tradicionals de generació d’energia, autoconsum, eficiència i estalvi energètic”.

 

El següent ponent ha estat Jordi Solé Muntada, cofundador i director d'Operacions d'ECrowd!, plataforma de crowdlending amb llicència de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors)  especialitzada en préstecs col·lectius per al finançament d'inversions rendibles i amb impacte positiu. Solé ha manifestat que existeix una nova manera de finançar inversions per a empreses, comunitats de propietaris, cooperatives, autònoms, o fins i tot ajuntaments: el finançament col·lectiu o crowdlending. Es tracta d'una activitat regulada per la CNMV i amb la supervisió del Banc d'Espanya. Funciona per mitjà d'una plataforma online en què s'exposen els detalls de les inversions que requereixen finançament, per tal que inversors particulars puguin subscriure una part del préstec col·lectiu amb què es finançarà la inversió. “ECrowd! s'ha consolidat com la plataforma de referència per a finançar inversions. Ja ha formalitzat més de 60 préstecs col·lectius, que han dut a terme inversions amb un valor global de més de 3 milions d'euros”, ha conclòs el cofundador de la companyia.

Tot seguit, ha estat el torn de Xavier Farriols, director general de Negoci Elèctric a Factor Energia i president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya. Farriols ha desglossat el concepte de Renewable Power Purchase Agreements (RPPAs) des de la perspectiva d’una comercialitzadora elèctrica no integrada a cap grup de generació i distribució. També ha explicat quins són els principals punts per aconseguir una PPA òptima per a cadascuna de les parts i ha fet una revisió general del mercat parlant de les possibilitats reals actuals de poder tancar un acord. “Un PPA és un contracte a curt, mitjà o llarg termini entre un productor (venedor) que es compromet a entregar la totalitat o part de l’energia produïda a un comprador, que l’adquireix d’acord amb les condicions establertes contractualment”, ha definit Farriols.

Ha tancat aquesta segona i darrera taula Jaume Aliaga, soci i membre del Consell Rector de la cooperativa Som Energia, qui ha desenvolupat el model cooperatiu de l’entitat, l’evolució que ha sofert, tracte amb altres entitats, projectes actuals i nous reptes. “Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Vam començar sent 150 gironins i ara ja som gairebé 40.000 socis al llarg de l’estat espanyol, que gestionen al voltant de 60.000 contractes energètics”, ha contextualitzat Aliaga.

Ha presentat l’estructuració del capital social i dels fons propis de la cooperativa. En aquest àmbit destaquen les aportacions voluntàries al capital social. La darrera emissió de 5 milions d’Euros del novembre del 2017 fou coberta en pocs dies. Som Energia genera prop d’un 5% de l’energia elèctrica comercialitzada en 8 plantes fotovoltaiques de 730 Kwp, una de biogàs de 500 kw i una minicentral hidroelèctrica de 1 Mw. L’objectiu de Som Energia és aconseguir que el mix energètic sigui 100% renovable.

La jornada ha finalitzat amb un torn obert de preguntes dels assistents als ponents de la segona taula.

Podeu consultar la documentació de la jornada aquí.