La cadena de blocs i les seves aplicacions

dijous, 16 novembre, 2017

La Comissió TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat la jornada ‘La cadena de blocs (blockchain) i les seves aplicacions (bitcoin, smart contacts)’ amb l’objectiu d’aclarir tots els dubtes del col·lectiu de l’enginyeria i donar les bases suficients perquè la gent esdevingui autònoma en aquesta temàtica.

Des de fa un cert temps el terme bitcoin (BTC) ha esdevingut habitual en els mitjans de comunicació generalistes. Ara ja sabem que és una "cosa" molt cara, que és un "producte" molt atractiu per cert tipus d'inversors, que és "el futur" i tots els bancs estan incorporant "experts" en aquesta matèria, etc. Però què sabem més enllà d'aquestes idees simples i amb poc fonament? Sabem, per exemple, qui i com es creen els bitcoins? Com se n'estableix el preu? A on en podem aconseguir? Com els podem utilitzar? Què sabem del blockchain o cadena de blocs, la tecnologia sobre la qual es fonamenta el bitcoin? Quines propietats té? Hi ha d'altres projectes que utilitzin blockchain? Aquesta tecnologia podria ser interessant per a mi? Puc engegar un projecte basat en blockchain?

Miquel Obradors, president de la Comissió de les TIC dels Enginyers Industrials de Catalunya, ha obert la jornada: “L’objectiu de la jornada d’avui és que els ponents ens donin els fonaments bàsics per entrar en aquesta temàtica”.  Ha continuat Roger Baig, membre de la Comissió TIC, qui ha introduït el concepte de la cadena de blocs, la tecnologia que fa possible el bitcoin, i el seu rerefons tecnològic.

Pau Escrich, enginyer informàtic, ha detallat el concepte de bitcoin, que ha definit com a “moneda digital descentralitzada”. El bitcoin apareix l’any 2009 i té dues característiques importants: segueix un model p2p (peer-to-peer) distribuït i està basat en la criptografia.

Criptografia bàsica

L’enginyer informàtic Abel Boldú ha explicat els dos tipus de criptografia bàsica: el xifrat simètric (més senzill i a través d’una clau que els usuaris comparteixen) i el xifrat asimètric (més complex i en què cada usuari té dues claus, una pública i una privada, fet que permet més seguretat en les transaccions). Hi ha altres sistemes com, com per exemple la signatura digital o la funció HASH.

Blockchain

El blockchain o cadena de blocs és similar a un llibre de comptabilitat digital, en què queden registrades totes les transaccions, que són públiques.

Els ponents han plantejat dos problemes als quals han de fer front els sistemes monetaris distribuïts: la duplicitat de la despesa i l’asincronia en el temps. La solució mestra del Bitcoin és la suma de blockchain i Proof of Work. Com ho fa? Mitjançant Proof of Work: cada bloc conté múltiples transaccions de tots els participants de la xarxa i cal tenir en compte que es genera un bloc cada 10 minuts aproximadament. Per generar un bloc cal resoldre un problema criptogràfic/matemàtic, i la dificultat del problema varia en funció de la capacitat computacional global de la xarxa.

Generació de moneda

Pau Escrich ha manifestat que cada vegada es generen menys bitcoins. Cada quatre anys, els miners reben menys monedes quan troben un bloc vàlid. L’any 2009, els miners que trobaven un bloc vàlid eren compensats amb 50 BTC; l’any 2013 va disminuir a 25 BTC, i actualment la recompensa és de 12,5 BTC. Escrich ha explicat que “les previsions manifesten que l’any 2021 ja gairebé es generaran més bitcoins”.

Comissions

Les fees o comissions són els mecanismes per a incentivar la generació de blocs i evitar l’SPAM. Són ofertes pels emissors i rebudes pels miners. L’objectiu és finançar la mineria quan no quedin recompenses per generar nous blocs.

Altres criptomonedes

A banda del bitcoin, hi ha altres criptomonedes com per exemple: Litecoin, Monero, Ethereum i Faircoin.

 

El pròxim dia 29 de novembre hi haurà la segona jornada d’aquesta temàtica. Podeu consultar la documentació de la primera jornada aquí