Els trens de Lleida. Passat, present i futur

dijous, 1 març, 2018

Josep Maria Rovira i Ragué, enginyer industrial, ha explicat la història dels trens de Lleida en el marc d’una conferència celebrada a l'Auditori Pompeu Fabra de la seu de la Via Laietana dels Enginyers Industrials de Catalunya. En l’acte, s’ha presentat un estudi elaborat pel mateix Rovira i Ragué sobre el passat, el present i el futur de les línies de tren de la província lleidatana.

“Preneu aquesta conferència com una forma d'encetar el tema i començar a veure què hi ha darrere, que és bastanta cosa”, ha exposat Rovira i Ragué a l’inici de l’acte, on tot seguit ha distingit entre els projectes transpirinencs, els projectes transversals i la resta, dins dels projectes ferroviaris històrics.

Entre els projectes transpirinencs es poden distingir els projectes de Lleida a Sant Girons, de Lleida a Vielha i Les, un enllaç de Tremp a Puente Montañana, i una via de Balaguer a Puigcerdà.

El projecte de Lleida a Sant Girons s’inicià a través d’un conveni internacional del 13 de febrer de 1885 entre França i Espanya, que no es va arribar a ratificar mai per part de cap d’ambdós països, pel que es va haver d'aprovar un nou conveni internacional 20 anys més tard, el 18 d’agost de 1904. Aquest conveni va ser ratificat pels dos estats. Més tard es va plantejar la necessitat que es construís amb un ample estàndard per tal que des de Lleida es pogués arribar a la frontera francesa sense necessitat de fer transbords. “Aquesta línia es diferenciava per ser l’única apta per fer tràfic de mercaderies sense cap problema, degut a la seva escassa pendent”, ha assegurat Rovira i Ragué. La línia es va posar en funcionament l’1 de febrer de 1924 entre Lleida i Balaguer.

La línia de Vielha i Les va començar amb una concessió l’1 de gener de 1876 d’un tram entre Lleida i Montsec. Mig any més tard, es va obtindre una altra concessió pel trajecte de Montsec a Les. Aquesta línia es caracteritzava per ser d’ample mètric i posteriorment es va modificar el projecte amb ample ibèric i electrificació amb carril central a través de l’alimentació del traçat per centrals hidroelèctriques al riu Noguera Ribagorçana.

L’enllaç de Tremp a Puente Montañana consta únicament com a possible enllaç entre la línia de Les i de Saint Girons al document de la Cambra de Comerç de 1930. “Es fa notar que hi ha un plànol de 1884 de la província de Lleida, que no he localitzat, en què apareix grafiada aquesta línia”, ha explicat el ponent. “En el plànol de Forcano de 1948 hi ha tots els aprofitaments ferroviaris que s’havien demanat i que estaven en processos administratius diversos en aquell moment”, ha afegit.

Per últim, la via de Balaguer a Puigcerdà es caracteritzava per estar inclosa en un projecte seriós fet per l’Estat espanyol per tal de completar la xarxa ferroviària de via ampla amb una xarxa secundària de via mètrica, que intentava completar el desplegament ferroviari fet fins llavors.

D’altra banda, dins dels projectes transversals podem trobar les línies de Lleida a Barcelona per Manresa i Lleida a Monsó i Saragossa; la via de Lleida a Barcelona per Igualada, i a Barcelona per Valls i Reus.

La via de Lleida a Barcelona per Igualada es va proposar per tal de donar sortida a la línia d’Igualada fins a Lleida, amb un conveni amb la línia de Mollerussa a Balaguer i també amb la dels Ferrocarrils Catalans. “De tot això no apareixen referències a cap documentació coneguda sobre temes ferroviaris a excepció del Plànol de la Cambra de Comerç de Lleida”, ha senyalat Rovira i Ragué.

Pel que fa a les línies de Lleida a Barcelona per Manresa i Lleida a Monsó i Saragossa, cal destacar el fet que el tram entre Montcada i Sabadell es va inaugurar el 4 de juliol de 1859 amb un recorregut en forma d’essa, “una espècie de serp que dóna voltes per adaptar-se millor al territori i fer els mínims ponts i voltes possibles”, ha explicat el ponent. “Per això, hi ha un projecte avui dia per tal d’eliminar totes aquestes esses i anar pel dret, escurçant així el trajecte de Barcelona a Manresa en 15 minuts”, afegeix.

Per últim, la línia de Barcelona per Valls i Reus va néixer a través de la línia entre Reus i Montblanc el 13 de març del 1863; després es va inaugurar la línia entre Montblanc i L'Espluga de Francolí el 26 de juny de 1865; i finalment, el 1879 s’inaugurà la línia entre L'Espluga de Francolí i Lleida.

Altres línies que van funcionar i per raons diverses es van acabar tancant o que es van construir i no van arribar enlloc són les línies de: Mollerussa a Balaguer; de Lleida a Fraga i Baeza; de Lleida a Tortosa; de Bassella a Solsona, Súria i Manresa; de Tàrrega a Balaguer;  de Tarragona a Pons;  de Solsona a Olvan-Berga; i d’Esterri a Les.

Finalment, Rovira i Ragué ha conclòs l’acte amb la menció d’alguns trets dels nous projectes de la línies ferroviàries, com per exemple, la prolongació de Lleida-La Pobla, on es contemplen les línies La Pobla-Esterri d’Àneu-França, La Pobla-La Seu d’Urgell-Andorra, i Puigcerdà-La Seu d’Urgell-Andorra.